Google Website Translator Gadget

dimarts, 16 de desembre de 2014

Els gorgs del torrent de la Cabana a Campdevànol






Diferents persones m’havien parlat dels gorgs de Campdevànol així que va arribar el dia d’anar a veure’ls. Com ja va sent la meva manera de procedir habitual vaig fer una primera investigació entre google i wikiloc i vaig baixar-me un track. Vaig observar per les fotos que els que hi van a l’estiu tenen garantit el bany refrescant, però nosaltres hi anem quasi a l’hivern, i encara que també m’havien parlat de cascades gelades,  em sembla que no fa prou fred.

A través de google també vaig aprendre que si bé el punt de partida i arribada de l’excursió és l’àrea de pícnic de la font del Querol, el pàrquing d’entrada a aquesta àrea té un preu abusiu, pel que és recomanable afegir una aproximació des del poble de Campdevànol pel Camí Ral i ramader, aparcant el cotxe a la sortida d’aquesta població. Un petit apunt d’aquest camí: pot tenir interès per ciclistes ja que connecta amb els camins rals i vies verdes de la zona Olot – Sant Joan de les Abadesses – Ripoll.

Font de sant Eudald completament inundada

Concretant, hem aparcat a Campdevànol, a un aparcament lliure just passada la via del tren. Allà mateix hi ha un parell de panells indicadors de la ruta que volem fer, els gorgs del torrent de la Cabana, i del Camí Ral que ens aproximarà a l’àrea de la font del Querol. El Camí Ral i ramader està molt ben indicat i cuidat, i em sorprèn la quantitat de gent que trobem tenint en compte el fred que fa, que no convida a passejar. El camí va seguint el riu Merdàs, i ens portaria a Gombrèn. Pel mig trobem Cal Cornut i la font de sant Eudald, completament inundada.
 

Un cop a l’àrea de pícnic comença la ruta que anem a fer passant per darrera un càmping i seguint per una pista cimentada cap al Mas Paraire, amb un rètol que indica que venen formatges. Em sorprèn una tanca per vehicles com la que es veu a l’entrada de l’àrea de pícnic font del Querol. Realment tenen el trànsit de vehicles molt controlat a Campdevànol!.





Una aigua molt neta!
Al primer gorg no hi arribem gaire bé, ja que seguim pista amunt i arribem al gorg per un camí per dalt, perdent la visió de la cascada. Un desviament anterior hagués sigut millor em sembla. Travessem el riu Estiula / torrent de la Cabana i els altres gorgs ja els farem pel camí correcte, molt ben indicat amb panells a tots els desviaments a cada gorg. D’aigua en baixa molta i molt neta. Anem encadenant els diferents gorgs: de la Cabana, de la Tosca, de l’Olla, de la Bauma, el del Forat, i els dos últims, potser els més macos el Petit i el del Colomer.



Es veu millor que en foto: Torreneules, Bastiments (?), Balandrau, Cerveris, Taga

Can Busacs
 


Un cop a l’últim gorg ens enfilem cap al coll del Colomer, baixem cap a Can Busacs, amb uns pallers molt autèntics, i ja baixem fins a l’àrea de la font del Querol i retornem pel Camí Ral fins a Campdevànol


Al llarg de la ruta hem trobat força  gent tenint en compte que no som a l’estiu, potser és un lloc ideal per portar principiants, no és lluny i no són gaires hores de camí. I és important de constatar, és una excursió que es pot perfectament en transport públic, hem aparcat al costat de l’estació. 

Track

dilluns, 24 de novembre de 2014

Colors de tardor a Bellmunt

Masia del Coll de Vidrà

Aquesta tardor és excepcional i pels que ens agraden les muntanyes i la fotografia s’ha d’aprofitar. Els qui seguiu el blog sabeu de la meva afecció per les muntanyes amb vistes, m’agrada la sensació de veure el territori des de dalt, i de posar noms i records al que veig. Una de les zones més típiques de tardor són les muntanyes a cavall entre Osona, Ripollès i Garrotxa. Així que m’he arribat a Bellmunt, un mirador de primer ordre sobre la plana de Vic i la vall del Ges per un costat i el Bisaura per l’altre. En dies bons també es veu el Pirineu, que no era el cas d’ahir.

Boires sobre el pantà de Sau





Santuari de Bellmunt
Un excel·lent blog que detalla les caminades que es poden fer per la zona de Bellmunt és el d’Antoni Prat. He seguit una ruta que surt de la masia del Coll de Vidrà i travessa una fageda imponent per seguir per la cresta que puja al santuari. La varietat de vegetació (faigs, roures, boixos, alzines, ...) i els colors de tardor han donat una excursió magnífica.

El Montseny al fons







dilluns, 10 de novembre de 2014

Roques del Corb i sant Honorat: vistes espectaculars en muntanyes poc conegudes





L’excursió d’avui és per una zona no gaire coneguda que ha resultat molt interessant, a l’Alt Urgell. Les roques del Corb i Sant Honorat formen part d’un espectacular massís rocós de conglomerat, a la zona de Peramola i Oliana. No tenen gaire alçada però les vistes de la vall del Segre i cap a les muntanyes de l’Alt Urgell són espectaculars.

Les boires es comencen a aixecar
 

El lloc de sortida és l’Hostal del Boix, prop de Peramola. Pugem directament cap al Corb i anem deixant a sota la boira. Es troba un avenc al peu de la pista que envolta els diferents cims del Corb. Una desviació ens porta a la casa i corral del Corb, sota una immensa balma. Sorprèn veure la distribució de la casa i un forn en força bon estat.  De tornada a la pista principal, al cap de molt poc es troba el desviament a l’ermita de sant Salvador del Corb. L’ermita està en runes i és molt petita, però té una vista impressionant cap a la vall del Segre. Ens arribem a la part superior d’aquesta roca, sota nostre hi ha la casa del Corb. Molt bones vistes de la serra de sant Honorat. Retornem a la pista  posant cura en un pas ja que la roca està mullada. No veiem la desviació que ens portaria a l’Agulla del Corb, i arribem al coll de Mu (o Mur segons quin rètol). Aquest coll separa els rocs del Corb de la serra de sant Honorat. 

Casa del Corb
El forn de la casa del Corb
Sant Honorat des de l'ermita de sant Salvador

Ermita de sant Salvador des del turó de sobre l'ermita
A partir d’aquí agafem un corriol que va flanquejant les diverses canals de la serra de sant Honorat. Al començament es troba un pas amb ajuda d’una cadena, però després la roca potser és més delicada i no hi ha cadena. No és gens complicat però cal estar atent a no relliscar. Hi ha fites que indiquen el camí. Cap al final de les diverses entrades n’hi ha una de molt fonda en que no es veu per on seguir: cal anar al final de tot i per darrera un arbre hi ha unes preses que ens permeten avançar; més divertit que perillós. Acabat el flanqueig el camí es comença a enfilar cap a dalt de la serra. Una daina surt disparada en detectar-nos, i com sempre al·lucines del ràpid que van per les roques. Ja bastant amunt es troba el camí que baixa a l’Hostaldel Boix pel barranc de Font Viva. 

El pas assegurat amb cadena
El camí va pel mig

El pas amagat i divertit

El pantà de Rialb a la vall del Segre

Es troben bastants indicadors, aquest és el de sant Honorat
Nosaltres seguim amunt cap la part superior de la serra de Sant Honorat. Unes runes indiquen on hi havia l’ermita i poc abans dos rètols ens indiquen cap a dos miradors excepcionals. Des del de l’est veiem la serra de sant Aubenç i del Turp, el pantà d’Oliana, Cadí i Port del Compte, la serra de Canals, una roca punxeguda de nom Roc de la presó o Picapoll, a l’estil de Busa (!) i molt més. Anem cap a l’oest i el mirador permet veure tot  el camí que hem fet pel Corb i pel flanqueig de sant Honorat. Veiem les diverses roques del Corb, l’ermita, el coll de Mu, ... i al fons, el Montsec. Molt espectacular!.

El pantà d'Oliana rodejat per la dreta per l'espectacular serra de Canals

El mirador est, al fons la serra de sant Aubenç

El Roc de la presó o Picapoll

Des del mirador oest es veu tota l'excursió pel Corb i el flanqueig per sant Honorat

Al mig de la roca del Corb es veu el camí pel que hem pujat a l'ermita i a la part superior del turó

Baixem per una pista que porta cap al roc de Rombau. Ens enfilem una mica i veiem l’altre costat, la zona d’Oliana. Retornats a la pista optem per baixar per Castell –Llebre. El camí és molt incòmode, una pista plena de pedres tipus còdols i amb força pendent. Castell-llebre és una edificació estratègicament situada dominant la presa del pantà d’Oliana. Molt bones vistes tal com hem tingut durant tota l’excursió. Un curt tram de pista per sota les parets dels Roc dels Moros i del Rombau en retorna a l’Hostal del Boix

Oliana des de les roques de Rombau
Castell-llebre sobre la presa del pantà d'Oliana

Castell-llebre
La baixada no ens ha agradat tant, el Roc de Rombau no val la pena, segurament és millor baixar pel barranc de la Font Viva.

Track

I retorn al punt de sortida, Hostal del Boix


dijous, 30 d’octubre de 2014

Mirador de la Pica d’Estats i bordes de la Rebuira a la Vallfarrera

Vista des del mirador de la Pica d'Estats



Buscant colors de tardor per la Vallfarrera, Parc Natural de l'Alt Pirineu, hem fet dues petites excursions. Des de l’aparcament del pont de la Farga un panel informatiu suggereix anar a les Bordes de la Rebuira. El camí es fa pesat per la quantitat d’aigua que hi baixa que el fa relliscós. Un cop a les bordes es veu el final de la vall. Estan ben situades al costat de prats. No aconseguim trobar el camí de tornada més proper al riu que anunciava el panell indicador. No sembla passar-hi massa gent. Aquest itinerari té interès en cas de pujar cap a Baborte, en cas contrari no val massa la pena.



La primera borda



Bordes de la Rebuira



La segona excursió ha estat més interessant. Des del pla de la Selva es segueix la pista que puja cap al barranc d’Aixeus, direcció Monteixo. S’arriba a un aparcament  que indica diversos destins: pla d’Aixeus, estany d’Aixeus i Monteixo i el mirador de la Pica d’Estats. No havíem estat mai al mirador, i seguint el camí molt ben indicat en uns 40 minuts vam ser al mirador.  Situat a 2150 metres la vista és molt bona: les muntanyes que separen Vallfarrera de Cardós, Baborte, el grup de la Pica d’Estats, i fins la Pica Roja. Es veu també el refugi de Vallfarrera. Uns panels informatius ajuden a situar totes les muntanyes,  informen sobre la història de l’assoliment de la Pica d’Estats i proporcionen informació detallada per pujar-hi.
 




Ens ha sorprès una mica que no es vegi res de neu a 3000 metres a finals d’octubre. Això permet veure la vermellor de les pedres d’aquestes muntanyes. Un mirador molt recomanable.



Entre Pont de la Farga i Pla de la Selva