Google Website Translator Gadget

dijous, 30 d’octubre de 2014

Mirador de la Pica d’Estats i bordes de la Rebuira a la Vallfarrera

Vista des del mirador de la Pica d'Estats



Buscant colors de tardor per la Vallfarrera, Parc Natural de l'Alt Pirineu, hem fet dues petites excursions. Des de l’aparcament del pont de la Farga un panel informatiu suggereix anar a les Bordes de la Rebuira. El camí es fa pesat per la quantitat d’aigua que hi baixa que el fa relliscós. Un cop a les bordes es veu el final de la vall. Estan ben situades al costat de prats. No aconseguim trobar el camí de tornada més proper al riu que anunciava el panell indicador. No sembla passar-hi massa gent. Aquest itinerari té interès en cas de pujar cap a Baborte, en cas contrari no val massa la pena.



La primera borda



Bordes de la Rebuira



La segona excursió ha estat més interessant. Des del pla de la Selva es segueix la pista que puja cap al barranc d’Aixeus, direcció Monteixo. S’arriba a un aparcament  que indica diversos destins: pla d’Aixeus, estany d’Aixeus i Monteixo i el mirador de la Pica d’Estats. No havíem estat mai al mirador, i seguint el camí molt ben indicat en uns 40 minuts vam ser al mirador.  Situat a 2150 metres la vista és molt bona: les muntanyes que separen Vallfarrera de Cardós, Baborte, el grup de la Pica d’Estats, i fins la Pica Roja. Es veu també el refugi de Vallfarrera. Uns panels informatius ajuden a situar totes les muntanyes,  informen sobre la història de l’assoliment de la Pica d’Estats i proporcionen informació detallada per pujar-hi.
 




Ens ha sorprès una mica que no es vegi res de neu a 3000 metres a finals d’octubre. Això permet veure la vermellor de les pedres d’aquestes muntanyes. Un mirador molt recomanable.



Entre Pont de la Farga i Pla de la Selva

dimarts, 28 d’octubre de 2014

Estany de Besiberri pel bosc de Conangles a la tardor



El bosc de Conangles és un dels grans llocs on fer fotos de tardor. Pujant cap a l’Aran, abans d’entrar al túnel de Viella, es troba a mà esquerra la vall de Salenques, poc després a mà dreta la vall de Besiberri, i just a la boca del túnel es troba a mà esquerra la de Mulleres, i a mà dreta la de Conangles. Així que, en aquesta reduïda zona, les possibilitats de muntanya són molt grans. Al mig del bosc hi ha el refugi Conangles.




Separació de les valls d'Anglios i Salenques, al fons potser la Maladeta



El bosc de Conangles és un bosc de faigs i avets que s’estén als peus de les valls de Besiberri i Conangles. Una curta excursió permet pujar a l’estany de Besiberri amb un desnivell de 500 metres i observant com va canviant el bosc amb l’alçada. Un cop a l’estany es veu la muralla dels Besiberris.




Estany de Besiberri. Al fons els Besiberris

Alta vall de Mulleres i la Forcanada





Per cert, qui vulgui fer un cim de 3000 metres català en versió ràpida aquesta petita zona és el lloc ideal: Besiberri sud o Mulleres. Vehicle a peu de carretera asfaltada i es pot pujar i baixar en 1 dia.