Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

dilluns, 30 de novembre del 2015

Excursió curta per damunt del Congost, a Figaró

Qui es mou per les comarques de Barcelona ha passat mil cops per la carretera del Congost, de Granollers cap a Vic i més amunt. Si us pareu a Figaró podeu fer una matinal per una riera ben conservada i unes panoràmiques molt bones sobre el Vallés i les seves muntanyes. I ja que el punt de partida i arribada és Figaró, poble amb estació de ferrocarril, és una excursió perfectament factible amb transport públic.

Es surt de Figaró per la riera de Vallcàrquera, amb colors macos a la tardor i força aigua. Diuen els experts que els boscos de ribera d’aquesta riera estan ben conservats. Al llarg del recorregut es troben indicadors amb el nom dels arbres. Es veuen verns, oms, avellaners i algun castanyer.
Riera de Vallcàrquera

Creu de Can Plans
Després es deixa la riera i es comença a pujar per pista fins la Creu de Can Plans, un espaiós encreuament de camins. Prop queda l’ermita de Sant Cristòfol de Monteugues, segons diuen molt antiga i amb llegendes que relacionen la seva fundació a Carlemany. Una reixa impedeix arribar a l’ermita pròpiament. També es troba en un espaiós encreuament de camins. Ara es camina per boscos d’alzines. Seguint la ruta s’arriba a Can Valls, i poc després es tenen les millors vistes de l’excursió. A mà esquerra la plana de Granollers i La Garriga, de lluny es veu Sant Llorenç de Munt i Sant Sadurní de Gallifa, i més a prop Puiggraciós i els cingles de Bertí. Als nostres peus es veu l’ermita de sant Cristòfol de Monteugues
Sant Cristòfol de Monteugues

Sant Cristòfol de Monteugues

Can Valls

La plana de Granollers i el riu Congost


Sant Llorenç de Munt, Puiggraciós, Gallifa, Cingles de Bertí, i a sota nostre Sant Cristòfol de Monteugues
A partir d’aquí el camí torna cap a la Creu de Can Plans, amb vistes al Tagamanent. Passant per Can Plans la ruta retorna a Figaró per una pista que fa moltes voltes. Hi ha indicada una drecera que probablement escurci molt el camí.
Tagamanent

Can Plans

De baixada veiem les antenes del Puigsagordi i la neu al Pirineu Oriental

Track

dimarts, 17 de novembre del 2015

diumenge, 8 de novembre del 2015

Posta de sol al Far (La Selva)

Mirant cap a Collsacabra

Mirant cap a Collsacabra

Mirant cap a Collsacabra

Mirant cap al Montseny

divendres, 6 de novembre del 2015

El Cap de la Gallina Pelada a la Serra d'Ensija, Berguedà



La Serra d’Ensija en conjunt amb Rasos de Peguera tenen un perfil típic que es reconeix des de bona part de Catalunya. El seu punt més alt és el Cap de la Gallina Pelada o del Llitzet, res de l’altre món, 2317 metres, però contrasta prou amb els seus voltants perque sovint es vegi bé la seva silueta des de bastant més lluny que el Berguedà.
Molta aigua arreu

Les restes de la casa del Ferrús i la paret de la Gallina Pelada

A l’excursió d’avui l’hem pujat pel costat sudoest després de fer una aproximació des del Pla de la Creu de Fumanya, on hem arribat des de Fígols. Les pluges abundoses dels últims dies han deixat la zona amb molta aigua, arreu veiem baixar torrents molt carregats d’aigua i algunes pistes i camins que hem vist han quedat destrossats.




Mar de boira a la Catalunya central, sobresurt Montserrat

La part més espectacular de l’excursió és des de les restes de la casa del Ferrús i la enorme roca que té a sobre, fins a la carena. El camí va vorejant la muralla de roca fins a un coll anomenat l’Estret. El GR i el Camí dels Bonhomes segueixen recte i nosaltres girem a la dreta 90º per pujar cap a la Roca Blanca, el primer cim de la carena de la Serra d’Ensija. És l’únic tram una mica complicat de la ruta. Si la roca és totalment seca no té cap problema, però després de les pluges hi havia llocs amb humitats o una mica d’aigua, i la inclinació de la muntanya en algun punt és important. Per això cal seguir estrictament les marques vermelles si un no es vol complicar la vida. No arriba a grimpada, és tan sols inclinació amb roca tipus Montserrat i alguna pedra solta. 
Molt bones vistes
Tram delicat si la roca és humida per la inclinació

Aigua de Valls, Busa, i molt més és el que es veu pujant
Les vistes són molt bones. Hem començat veient la muntanya més propera, Rasos de Peguera, i les planes de l’antic poble de Peguera i el seu típic roc, per darrera. Després hem anat veient les serres de Busa i Bastets, la mola del Lord, Port del Compte i els engorjats de l’Aigua de Valls. Lluny es veia fins i tot el Montsec. Quan hem arribat a la Roca Blanca hem vist Gósol, el Cadí, el Pedraforca i Saldes al seus peus, i al fons treia el cap, em sembla, la Tossa Plana de Lles ben nevada.
Gósol, Cadí, Pedraforca, Saldes

A l'esquerra, Rasos de Peguera

La carena de la Serra d'Ensija, a la dreta el Cadí
Situació del refugi Delgado Úbeda

Moixeró i Ripollès amb sol, nosaltres amb núvols

Gallina Pelada i Pedraforca mig tapats per les boires que van i venen


Un cop a la carena no hi ha cap problema fins al Cap de la Gallina Pelada, llàstima que ens ha començat a venir la boira. Aquí ja es veuen les muntanyes de l’altre costat, Moixeró i les del Ripollès, al fons el Pirineu. Seguint la carena s’arriba al refugi d’Ensija o Delgado Úbeda i més enllà al Pla de les Tores. Nosaltres seguíem el track de Toni Planas on recomana per la baixada arribar-se al cim de Creu de Ferro i baixar des d’allà que és més suau i segur en cas de pluja. Així ho hem fet sense cap problema.

Tornem a la visió de la zona on hem sortit: Rasos i plans de Peguera

Cim de la Creu de Ferro, nuvolades cap al Ripollès
Una bona excursió en terreny abrupte, desnivells, bona vista, molt berguedana.
Track