Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

divendres, 30 d’octubre del 2015

Valls precioses des de Bonabé, al Pallars tocant a l'Aran




La zona del massís de Marimanya em té captivat. Aquest estiu vaig pujar el Tuc per la vall de Basiver, des del Pla de Beret. Després vaig recórrer la vall de Marimanya de nord a sud fins l’estany de Baix, des de la pista prop de Montgarri. Fa uns anys havia recorregut la vall del Torrent de Cireres fins sota el pic de Moredo o Rocablanca. I em faltava la vall del mig d’aquestes precioses i tranquil·les  valls que baixen de la cresta Marimanya – Bonabé – Moredo. Són tres valls que tenen en comú vàries coses: són molt verdes, paral·leles i orientades aproximadament de sud a nord, amb camins poc marcats, però amb relativa facilitat per passar d’una a l’altra, amb diversitat de noms, un fet no gaire habitual al Pirineu, i amb molt pocs visitants. 
 
Sortim des de l'aparcament de Borda de Perosa

Una ullada de sol al començar

Valleta que porta de la zona de la mina de Bonabé a Llançanes

Arribem a veure els cims fronterers que segueixen la Noguera en la seva volta


Així que per visitar la vall del Torrent de Llançanes vam fer un itinerari circular sortint de Borda de Perosa per la pista que puja a l'antiga mina de Bonabé i anant cap a la vall de Llançanes. El dia va resultar plujós i no ens vam poder esplaiar caminant per la vall. Vam anar a buscar la collada del Ras o de Rocablanca per tornar per la vall  del costat, la del Torrent de Cireres. Seguia plovent i amb les boires no es veia res. La gràcia era caminar fins al fons de les valls de Llançanes i de Cireres o Ribereta de Rocablanca, però no veient els cims no tenia cap gràcia. 
 
Arc de sant Martí al matí, la pluja ja és aquí!

Vall de Llançanes, pluja
 
Llançanes des de la collada del Ras
Baixant per prats anem a trobar el Torrent de Cireres
El fet de sortir i arribar des de Borda de Perosa, on la Noguera Pallaresa creua la pista que va d’Alòs d’Isil a Beret, li dona una bona motivació a l’excursió. Per mi és un dels llocs més bonics del Pirineu. Malgrat la pluja, la tardor i els seus colors ens van animar l’excursió.
Tan sols vam trobar dos pastors que buscaven dues vaques perdudes, i al cap de poc vam sentir un gruny que tant podia ser l’ós com un gran cérvol, ens vam quedar amb l’intriga.

Ja som al Torrent de Cireres

Els camins estan preciosos


La zona de Bonabé és encantadora


La Borda de Perosa


I altre cop a la Noguera

Sobre la mina de Bonabé 

Sembla que s’havia extret plom i zinc, i potser manganès. Les referències són del  1er. Simposio Interfronterizo sobre el Medio Natural Pirenaico. Sort-2001, a càrrec de Josep M. Mata-Perelló i Roger Mata Lleonart del Museu de Geologia de la Universitat Politècnica de Catalunya i citen com a bibliografia Mata-Perelló, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències de l´Institut d´Estudis Catalans, T. XCIII, 442 pag. Barcelona. D’altra banda, un estudi de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu de 2006 “Inventari d’elements prioritaris del patrimoni arquitectònic i etnogràfic del Parc Natural de l’Alt Pirineu. 2a fase” diu que la mina de Bonabé tenia la concessió per extreure zinc i plom entre 1965 i 1995, tot i que aquest últim any feia molt que estava abandonada.


dilluns, 26 d’octubre del 2015

Uelh de Pomèro des d’Artiga de Lin





L’Artiga de Lin, a l’Aran, és un lloc molt maco a la tardor ja que combina fagedes, prats, aigua i les formes del coll de Toro. Molt aprop hi ha els famosos Uelhs deth Joèu (ulls), on reapareix l’aigua que s’ha filtrat al Forau d’Aigualluts provinent de les geleres de la Maladeta.



Saut de Pomèro






On acaba la carretera, a  5 minuts de la casa refugi hi ha un saut (cascada) del riu de Pomèro. Però aquest riu Pomèro també té un uelh (ull) o naixement del riu. La vall del Pomèro acaba amb el Coth de Lunfern i el port de la Picada. Aquest últim comunica amb la vall de Benasc, per on baixa el riu Éssera cap a Llanos del Hospital.

L'omnipresent silueta del coll de Toro

Pomèro just després de néixer

Pomèro just després de néixer

Uelh de Pomèro, sota la roca


Hem pujat a veure el Uelh de Pomèro i no és tant espectacular com els seus veïns, ni de lluny, però els colors de tardor a la fageda i les vistes compensen l’excursió. El més difícil és trobar l’inici del camí, almenys a la tardor. Cal situar-se darrera la casa refugi i dirigir-se cap a dos taules de picnic tocant a la fageda. Allà hi ha el camí. Ja no té pèrdua. El uelh està més amunt de la vall que el que indica el mapa, més cap al port, costat de la Cabana de Pomèro. Però tota la zona fa la impressió de que l’aigua es filtra i reapareix. 

A la dreta es veu la Cabana de Pomèro i pel forat del coll de Toro es veu probablement la Tuca de Barrancs






D’Isavarre a Borén, un camí preciós




Hi han excursions ben curtes en que la satisfacció és gran. Aquesta és una d’elles. Aneu a Isavarre, valls d’Àneu, Pallars Sobirà. Just davant del restaurant surt un camí en baixada, és aquest. Travesseu  la Noguera per un pont sobre un gorg, teniu una imatge maca de la Noguera. Després el camí puja en fort pendent i al cap de poc travessa una preciosa roureda, amb marges de pedra, sembla que hi havia hagut més vida. A partir d’aquí el camí és més o menys planer, més marges de pedra, i una bona varietat d’arbres, sorprenen algunes nogueres enormes. A la tardor és un camí espectacular. 

Camí ple de roures

Isavarre



S’arriba a Borén i cal anar a buscar el cotxe a Isavarre, per no repetir el camí ho fem per la carretera. El primer tros voregem l’embassament per una zona força maca, després ve la presa, i la Noguera ja queda lluny. Si ens girem veurem Borén, i enfilat a la muntanya Àrreu, un dels pocs pobles en que no hi arriba cap carretera i que val la pena visitar. Allà comença la vall del Rosari d’Àrreu, en direcció a l’Aran. I caminant una mica més ja estareu a Isavarre. Haureu trigat menys de dos hores anant amb calma, i no arribareu a 5 km. Track
El final de l'embassament de Borén

Borén i enfilat a mitja muntanya Àrreu

L'embassament de Borén

dijous, 22 d’octubre del 2015

Bellmunt per les crestes



La zona de Bellmunt, Sant Pere de Torelló, Osona, a la tardor és molt interessant per vistes i colors. La meteorologia no ens ha acompanyat massa, però els colors de tardor hi són. Hem fet la travessa de Bellmunt per les crestes de pujada i baixada, des del coll de la Portella fins al de les Gargantes. Tota la cresta té un estil molt maco, amb vegetació de faigs al costat nord, alzines al sud, i roures per tot arreu. La cresta comença amb uns blocs que impressionen perque no es veu el camí, però no és gens difícil, i així va seguint, més divertit que complicat. La fageda de la part superior sortint de Bellmunt és realment maca. Només ens ha faltat una mica de sol. 

Grimpadetes, sempre seguint les marques vermelles a la cresta

Grimpadetes, seguint les marques vermelles
 
Ullada de sol entre la boira i veiem Sant Pere de Torelló



En quant a itinerari ens hem inspirat en el bloc de la vall del Ges que dóna molta informació per caminar per la zona de Bellmunt, així que hem seguit una de les seves rutes Bellmunt per les crestes, en sentit est – oest. Potser perquè han passat dos anys des que van escriure la ressenya fins ara, però ens ha semblat que a la pujada no té massa sentit pujar per on s’indica i de seguida baixar en picat fins trobar un camí que planeja per damunt de Les Pedroses. Poc abans de deixar la carretera hem vist uns indicadors de camins de color verd que molt probablement portin cap el que hem fet en direcció al coll de la Portella. Aquest camí potser no hi era fa dos anys.




Santuari de Bellmunt




L’altre tram que no ens ha convençut massa és a la cresta de baixada pel camí nou fins al coll de les Gargantes. Aquest camí de baixada es fa bastant incòmode pel fort pendent, a diferència del de pujada i de la part central de la cresta no hi ha roques ni petites grimpades, és bosc i terra relliscosa. Un cop al coll de les Gargantes decepciona una mica, no hi ha res, no es veu res. I passar per aquest coll obliga a una volta per les runes de Les Valls i La Coma de Saderra que pel meu gust no té massa interès. El meu consell seria que enlloc de seguir les marques grogues del camí nou fins al coll de les Gargantes, seguir les vermellles que porten al Coll de Duec des del Collet de la Balma d’en Micó.

De totes maneres les explicacions del bloc indicat són excel·lents fins a la Coma de Saderra.

El plaer de caminar per les fagedes

La Coma de Saderra

Baixant del Coll de Duec, zona de pastures



És una gran excursió, amb vistes (si no hi ha boira), colors de tardor, grimpadetes i desnivell. 


PD: El track no és massa de fiar perquè el meu navegador TwoNav es penja contínuament i no m’ha gravat el tram entre la Portella i el santuari, que l’he afegit dibuixant-lo.