Google Website Translator Gadget

dilluns, 7 de gener de 2013

Pas del Coro des del centre de les Planes de Son



Abans de Reis hi va haver un dia en que es van anunciar nevades al nord del Pallars i la línia del front es va quedar entre la Bonaigua i la vall de l’Escrita, la d’Espot. 

Pensant que fèiem vam valorar els problemes habituals a l’hivern, és a dir, que per l’entrada fàcil al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici per Espot tanquen la carretera, la qual cosa obliga a pujar amb taxi o afegir 1 hora de camí, i que aquest camí quan hi ha poca neu és ple de gel. Ja que a Espot no hi va caure gairebé neu vam decidir provar cap a les Planes de Son, un lloc que permet pujar amb vehicle còmodament fins a 1530 metres, i encara que no s’entra al bell mig del Parc té entorns molt interessants. 

Ventisca durant la pujada

Tesso amb la ventisca



Va resultar que a Son del Pi i  al centre de les Planes de Son va caure força neu. Qui va ser previsor va agafar raquetes però jo, veient la neu que hi havia a Espot, no ho vaig fer, no vaig agafar ni paraneus! I va ser un gran error. Tan sols sortir del centre de les Planes de Son ja hi havia força neu i a mesura que pujàvem cap al Pas de Coro, el nostre objectiu, n’hi havia més. Una neu pols caiguda aquella nit que, reforçada pel vent que va bufar tot el matí, feia incòmode la marxa però deixava el paisatge molt diferent del de la vall de l’Escrita.


Pas del Coro


Al lloc de més vent no queda quasi neu
Els dibuixos que fa el vent a la neu

L'indicador del Pas del Coro, al fons el Tesso

El Pas de Coro és una àmplia collada boscosa que separa la vall de Son i la de la Bonaigua i Cabanes. I té el Tesso, el cim emblemàtic de la zona, a sobre, però suficientment lluny de perill d’allaus. Des del coll es veient núvols grisos cap a la Bonaigua i bonança cap al coll de Fogueruix, el que dona a sobre d’Espot.



Cap al coll de Fogueruix aparentment feia un dia més tranquil

Tot el matí amb la boirina de la neu que aixecava el vent
La neu arribava al centre de les Planes de Son. En acabar ja parava el vent
De baixada, qui anava amb raquetes, no les va treure fins a la porta del centre de Mon Natura Pirineus. Jo m’havia enfonsat a la neu quasi tota l’excursió.