Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paisatges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paisatges. Mostrar tots els missatges

dissabte, 4 de febrer del 2017

Matagalls per Saprunera a l'hivern



Aquest hivern hi ha molta neu al Montseny i el dia es presentava amb sol, així que calia aprofitar-lo. M’agrada molt l’itinerari que puja al Matagalls per les fonts del torrent de Rentadors i baixa pel coll de Saprunera, però tenia dubtes de fer-lo amb neu.

Des de Saprunera el Pirineu ben nevat



Pujada pels lloms des de Saprunera

Es surt de Collformic pel camí de Sant Segimon. En girar cap a la obaga la neu estava més gelada, i cap al torrent de Rentadors hi havia bastant de neu. Vaig decidir pujar per Saprunera i ja veuria per on baixar. Creuar el torrent de Rentadors era complicat ja que baixava molta aigua. Vaig seguir unes petjades que anaven pel costat del torrent i en un lloc més estret vaig creuar-lo mullant-me una mica, ja que la neu de les vores enganyava. Es segueix la pista fins al camí que puja a Saprunera, que estava trepitjat. Pujada sense cap problema fins l’ampli coll de Saprunera. A partir d’aquí es segueixen els lloms de la muntanya fins al cim del Matagalls. Hi havia traces de gent caminant i amb esquís. La neu perfecte per pujar, ni relliscava ni t’enfonsaves.


Quines vistes! Montserrat, Sant Llorenç de Munt, Sant Sadurní de Gallifa, cingles de Bertí



El Matagalls molt ple de gent, no era gaire original pujar-hi aquell dia! Tot i que l'espectacle de tanta gent aprofitant el dia, el sol, la neu per aquells lloms del Matagalls feia il·lusió. Baixada en direcció a Collformic, i aquí la neu està molt més trepitjada, ja que és el camí normal, per on puja la majoria de gent. A Rentadors es segueix veient molta neu, hi han baixat amb esquís, però no veig traces a peu, així que segueixo pel camí normal. Baixant el gel dona alguns problemes, bastant més que pujant.

Molta gent!

Les Agudes

Cap al Turó de l'Home

El tram final és pesat per la mescla de quantitat de gent i neu relliscosa. M’equivoco en buscar el camí a l’aparcament, giro abans d’hora i començo a fer marrades perquè no té sortida. Potser s’hauria d’indicar més amunt per no desviar-se abans d’hora.

Part alta del torrent de Rentadors

Collformic, fins aquí va arribar la neu


Segueixo pensant que el Matagalls és una gran excursió, vistes en totes direccions, varietat d’itineraris, desnivell molt assequible, què més volem?

dilluns, 23 de maig del 2016

Per les valls d’Irati i Salazar, al Pirineu de Navarra

Prop de la Foz de Lumbier


Avui  no és una excursió, sinó uns apunts  del quadrant nord est de Navarra, una zona que m’ha agradat paisatgísticament.

A l’extrem est de Navarra i prop de Sangüesa es troben les anomenades Foz, congosts. Com a recurs fotogràfic naturalista són bon lloc per captar voltors. El paisatge hi ajuda, són llocs macos que m’han agradat.
 
Foz de Lumbier

Parets plenes de voltors

Foz de Lumbier: sortint d’una area d’aparcament i informació es camina per una antiga via de tren que ressegueix tot el congost , es passen un parell de túnels, i s’arriba al final on val la pena buscar el lloc on hi havia el Puente del Diablo. El camí que hi porta va per damunt d’un eixamplament del riu Irati, i al final cal posar  atenció a la roca relliscosa i al petit espai on es pot veure on devia haver-hi hagut el pont. L’alçada sobre el nivell de l’aigua és considerable i impressiona. Fer un pont allà certament devia ser cosa del Diable.
Retornant al congost, les seves parets  estan plenes de voltors, et passaries estona veient els seus vols i el que a mi més agrada, com “aterren” al mig de la paret,  tanquen les ales i entren al seu forat.  
Al costat de l'antic Puente del Diablo

Foz de Lumbier


Foz de Arbaiun:  el riu Salazar que baixa d’Ochagavía ha excavat un congost impressionant, gran, llarg de 6 km i també ple de voltors. Hi ha un fantàstic mirador al collet de Iso des d’on es té una visió aèria molt bona.  Vam tenir la sort de coincidir amb un expert equipat amb uns prismàtics i trípode i vam poder veure algun voltor al niu cuidant el poll. Segons l’hora del dia i les estacions de l’any la visió ha de ser impressionant.
 
Foz de Arbaiun
Selvade Irati: Una fageda enorme, 17.000 Ha. Hi hem anat des d’Ochagavía pel coll de Tapla travessant la Sierra de Abodi. En aquest coll, quan s’aixeca la boira, es veuen  muntanyes famoses d’aquesta part de Pirineu, el pic d’Anie, la Mesa de los Tres Reyes i justet l’Agulla d’Ansabere. Des d’aquest coll es pot caminar a un mirador anomenat Goñiburu o pujar a Idorrokia, un cim que segurament és interessant. Però la mateixa carretera pel mig de la fageda ja és deliciosa. Tant amb boires com amb sol té la seva gràcia. Les Casas de Irati són un centre d’excursions pels senders de la zona amb serveis de bar i menjar.
 
Selva de Irati
 

Selva de Irati

Coll de Tapla amb molt de vent. Entre boires es veien els cims d'Anie i la Mesa de los Tres Reyes
 

Muskilda: un petit santuari prop d’Ochagavía amb bona vista i un entorn molt agradable. La carretera fa una volta enorme, potser és bona idea pujar-hi des del poble.
Mirador de Muskilda, sense boires veuríem molt

De la vall del Salazar a la vall de Roncesvalles:  Per tornar a Pamplona des d’Ochagavía una opció més llarga és anar en direcció a la vall de Roncesvalles per la carretera NA140 i Aribe. Les carreteres són tranquil·les, amb paisatges de poblets,  camps verds i vistes relaxants. Molt recomanable.
 
Prop de la població de Garralda, NA-140


Em falta veure Roncesvalles i la vall deRoncal per completar el quadrant nord-est de Navarra que he trobat paisatgísticament interessant.

dilluns, 24 d’agost del 2015

Coth de Baretges i Pic d’Aubàs des de Portillon, a l’Aran

Àmplia collada de Baretges



Si voleu gaudir d’unes magnífiques vistes dels cims més importants entre Aragó i l’Alta Garona, a França, pugeu al Coth de Baretges, a l'Aran, val la pena. Aparqueu a la primera corba sota el Portillon de Bossost i allà comença una pista que sembla acceptable per turismes normals (nosaltres hem pujat a peu des de baix per un camí que es veu cuidat de fa molt poc) amb el que us estalvieu uns 400 metres. Des de l’aparcament a la Cabana deth Cap deth Bosc fins al Coth de Baretges hi teniu 100 metres de desnivell, que us asseguro valen l’esforç.



El camí que puja pel bosc des del Portillon

Collada de Baretges

Pujant al Pic d'Aubàs

Un cop sou a l’ampli coll de Baretges la vista s’en va cap a Maladetes, al coll de Toro i la vall de l’Artiga de Lin, cap al Salvaguardia, Perdiguero i cims veïns, i les valls de Lys, d'Oo,... que en baixen pel costat francès: 
 
Collada de Baretges

Al mig ja es veu Superbagnères

Bossost, carretera a França i la del Portillon

Des del Pic d'Aubàs

Des del coll es veuen dos cims inofensius a banda i banda. Hem anat cap al Pic d’Aubàs, 300 metres més de desnivell. Lògicament la vista encara és més àmplia, de 360 graus! L’estació de Superbagnères es veu allà baix, més a la dreta veiem Bossost i Les, enfilat a la muntanya Canejan, més a la dreta deuen ser els dos Arres, cap amunt el Montlude. Al fons les muntanyes entre el Couserans i l’Aran, la zona de Baqueira, ... més enllà les muntanyes del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, és veu especialment el Montardo, i diria que el Pa de Sucre. I si seguim girant no distingeixo quines són les muntanyes a l’esquerra de l’Aneto i Maladeta, però aquestes es veuen molt bé. Després els gegants de la zona, Perdiguero, Gourgs Blancs, potser Bachimala, i molt lluny es veu un massís que no sé si pot ser el Vignemale. Impressionant!
 
Collada de Baretges

Collada de Baretges

 
La vista de Maladeta i zona Perdiguero

Si us agraden les muntanyes i les vistes, pugeu a Baretges!