Volíem fer una excursió amb raquetes però fent algun cim, i vam planejar la volta per les dues valls indicades travessant per la collada de Cotè. Aquest any hi ha molta neu i seguint la vall de Monestero tocant al riu i pel bosc s’avançava amb rapidesa. Quan vam arribar a l’estany de Monestero ens vam desviar a mà dreta i vam començar a pujar cap a Cotè.
 |
| A l'inici no es veu el pendent real de la pujada |
Reconec que no vam sortir molt d'hora, molt d'hora i que aquests dies ha
fet molta calor inclús a muntanya, per la qual cosa la neu va anar empitjorant
i tota la part mitja de la pala costava molt de pujar, les raquetes se n’anaven
avall, no agafaven. El company que pujava amb esquís feina estona que esperava a dalt.
Ell i el gos que portàvem eren els que havien pujat millor. Els de raquetes vam
patir.
 |
| Vall de Monestero des de la pujada |
 |
| Qui havia pujat amb esquís esperant-nos a la collada |
Depenent de com ho veiéssim volíem pujar al Feixants de Monestero,
però amb el que ens havíem cansat barallant-nos amb les raquetes i la neu, vam
desistir. La idea era baixar per Subenuix, l’àmplia collada deu tenir dos o
tres canals practicables a l’estiu, però amb tanta neu com aquest any no vèiem
un lloc més o menys segur per on baixar, totes començaven amb una inclinació
considerable. A més, el costat de Subenuix estava a l’ombra fins a migdia; això vol dir que la neu estaria glaçada, així que vam tornar per on havíem
vingut.
 |
| Collada de Cotè i la capçalera de la vall de Subenuix |
 |
| I per aquí hem de baixar amb raquetes? |
 |
| Monestero, Peguera, Morto, Subenuix |
