Quan vaig a treballar passo cada matí per davant d’un hotel de quatre estrelles que té la cafeteria restaurant a la vista del públic, ja que està separada del carrer per vidres transparents. A aquella hora sempre hi ha hostes de l’hotel esmorzant.
He observat que molts dilluns i divendres entre les persones que estan esmorzant hi ha famílies amb nens i nenes en edat escolar. La conclusió que en trec és que aquests nens i nenes estan de vacances amb els seus pares. I ja que ho veig durant el curs escolar vol dir que aquests nens i nenes no van a escola aquells dies.
També podria ser que provinguin de països on aquella setmana en que jo els veig tinguin vacances escolars, però la reiteració en veure-hi escolars em fa pensar més aviat en que es prioritzen les vacances dels pares que no l’assistència a l’escola. I si això fos cert és greu. Si es tracte de nens i nenes espanyols, no m’estranya que després parlem del fracàs escolar.
Penso que el fracàs escolar té molts components que el potencien o l'animen, però un dels que penso que té molt a veure és el desarrel del currículum escolar i la vida. Els nens passen massa hores asseguts a les aules davant dels llibres. L'escola és poc vivencial i escassament creativa. Ens limitem a transmetre continguts sense donar les eines necessàries per trobar-los de forma competencial.
ResponEliminaEl currículum s'hauria de reduir en els estadis primerenc i desenvolupar les habilitats i, sobretot, des del meu modest entendre, l'escola hauria de ser impulsora de la confiança, la vàlua, la participació, la solidaritat, la llibertat individual, el sentit crític, la responsabilitat.....
Inuits
Hola Inuit, jo no sóc del ram de l'ensenyament, però el que dius em sembla raonable. Ojalà els nens i nenes aprenguin per la vida.
ResponEliminaVivim en la societat del "Porque yo lo valgo". Per tant segur que molts pares pensen abans així que en inculcar als fills un veritable sentit del deure base inquestionable per a una millor societat de futur.
ResponElimina