Colors de tardor sota el Mont-roig, a la preciosa vall de la Roia de Mollàs

A l’alta vall de Cardós s’hi troba una vall preciosa, la Roia de Mollàs, orientada en tot el seu recorregut cap al Mont-roig, un cim imponent i important divisòria entre l’Arieja, les valls d’Àneu i la de Cardós. Es tracta d’una vall llarga, poc freqüentada però amb personalitat. Aquesta estranya tardor sense aigua ni fred s’han d’anar a buscar els colors una mica amunt, i l’opció d’aquesta vall va resultar encertada.

Per arribar-hi cal anar fins al final de la vall de Cardós, Tavascan, agafar la carretera que s’enfila a mà esquerra, només sortir del poble, cap a l’estació de muntanya de la Pleta del Prat, passar el càmping de Graus i en arribar a Quanca (1400 m) agafar la pista que puja en direcció al port de Tavascan. Es puja per la pista fins que un gran indicador de camins assenyala l’inici del que porta per la pleta Palomera fins al refugi del Mont-roig.

Quan es travessa el riu que baixa del port de Tavascan es troba el primer lloc interessant, la pleta Palomera (1700 m). A mà esquerra es contempla el fons de la vall, molt avall. Seguint el camí l’espectacle del colors de tardor en el bosc segueix. Ara es puja per una escala natural, escala de Ribalta, es creuen petits torrents pels que encara baixa aigua, i es troba la pleta del Fangassal. La vista de la vall és més àmplia, el riu es torna molt bonic, fa com una canal, baixa encaixonat a la pedra, sembla que la canal que parteix pel mig el Mont-roig segueixi amb la canal que l’aigua ha tallat a la roca. D’altra banda, aquesta roca porta les marques de quan tenia una gelera a sobre. Durant molta estona de camí, al costat del riu, es van veient aquestes ratlles marcades a la roca, de tons vermellosos, senzillament fantàstic.

 A la pleta de l’Arenal el bosc es comença a acabar. Una família d’isards surten disparats en veure’ns, sempre em meravella veure’ls pujar per les roques aparentment llises. S’arriba al final de la vall, al clot de l’Escala, sota el Mont-roig. Per seguir cap al refugi cal pujar una graonada d’uns 200 metres, per un camí una mica més complicat, que puja per la sortida de l’estany de Llavera (2195 m). Des d’aquest estany ja es veu el refugi Mont-roig “Enric Pujol” (2290 m), situat al costat de l’estany inferior de la Gallina. Per nosaltres ja és suficient arribar a l’estany de Llavera, molt tranquil, que permet gaudir d’unes àmplies vistes de tota la zona.  

De tornada, encara sentim alguns brams de cérvols, és l’època de zel, que posen la nota final a una jornada de muntanya preciosa, colors, boscos, rius i sempre el mític Mont-roig al fons. Una gran vall la de la Roia de Mollàs, i a la tardor encara més!.