Però en quan s’acaba l’últim pont, la muntanya
ha perdut quasi el color i el fred impedeix els bolets, és l’hora de fer
vacances per la gent de l’hostaleria. Si no les fan ara ja no les faran. Si per
una d’aquelles casualitats al temps se li ocorregués fer una nevada pel, fins
ara, clàssic pont de la Puríssima Constitució, ja està, s’ha acabat el descans,
l’esquí torna a engegar i així reneix la temporada que no para fins al novembre
següent.
Google Website Translator Gadget
Sobre cookies
Es poden utilitzar cookies pròpies i de tercers. Si continues navegant es considera que acceptes el seu ús.
- Més informació aquí-
Acceptar Cookies OK
dimecres, 21 de novembre del 2012
La solitud del novembre al Pirineu
El mes de novembre a la muntanya pirinenca és el de la solitud. L’època
de vaques grasses pels negocis és a l’estiu i l’hivern. La temporada d’hivern s’allarga
tal com s’allarga el dia, la gent surt més, els rius baixen amb més cabal d’aigua
i s’hi pot fer rafting, alguns aprofiten les últimes neus per l’esquí de
muntanya, i amb això s’arriba a l’estiu. Arriben els primers turistes pel juny i juliol
i després ve el boom de l’agost. Pel setembre els de més poder adquisitiu, segons
diuen, i així s’arriba a la tardor, època de ponts laborals, bolets i colors a
la muntanya.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada