Google Website Translator Gadget

dimecres, 21 de novembre de 2012

La solitud del novembre al Pirineu

El mes de novembre a la muntanya pirinenca és el de la solitud. L’època de vaques grasses pels negocis és a l’estiu i l’hivern. La temporada d’hivern s’allarga tal com s’allarga el dia, la gent surt més, els rius baixen amb més cabal d’aigua i s’hi pot fer rafting, alguns aprofiten les últimes neus per l’esquí de muntanya, i amb això s’arriba a l’estiu. Arriben els primers turistes pel juny i juliol i després ve el boom de l’agost. Pel setembre els de més poder adquisitiu, segons diuen, i així s’arriba a la tardor, època de ponts laborals, bolets i colors a la muntanya. 


Però en quan s’acaba l’últim pont, la muntanya ha perdut quasi el color i el fred impedeix els bolets, és l’hora de fer vacances per la gent de l’hostaleria. Si no les fan ara ja no les faran. Si per una d’aquelles casualitats al temps se li ocorregués fer una nevada pel, fins ara, clàssic pont de la Puríssima Constitució, ja està, s’ha acabat el descans, l’esquí torna a engegar i així reneix la temporada que no para fins al novembre següent.



Així doncs si voleu veure els pobles deserts, els aparcaments dels cotxes i dels taxis buits, els refugis tancats, les carreteres buides, la majoria de restaurants i hotels tancats, el novembre és el vostre moment. Estareu sols!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada