Tardor pels estanys de Sant Maurici i Ratera

Imatges d'una volta de tardor per l'estany de Sant Maurici, Estany de Ratera, Mirador i retorn pel camí que baixa del Portarró. Valls d'Àneu. Espot

Estany de Sant Maurici

Al fons el Pic de Peguera

Estany de Ratera

Estany de Ratera

Estany de Ratera

Estany de Sant Maurici des del Mirador

Pics de Feixant de Monestero i Morto

Estany de Sant Maurici des de prop del Mirador

Al fons Saboredo i Amitges

Coll de Fogueruix, entre Son i Espot, amb raquetes

Coll de Fogueruix, al fons Pui de Linya

A l’hivern és una clàssica pujar al coll de Fogueruix des del centre de natura de les Planes de Son, a les valls d'Àneu (Pallars Sobirà). És una excursió molt assumible per tothom, agraïda per les vistes de que es gaudeix, sense cap problema d’allaus, fàcil d’arribar al punt d’inici i aquest any, ja que ha nevat tant, es podia sortir des del cotxe amb les raquetes, o esquís, posades! Val la pena!

Fusió de la neu a la riera del Tinter

Roca Blanca i Teso

A l’hivern es pot sortir directament de la porta del centre esmentat abans i pel mig dels prats nevats en direcció a Fogueruix. Quan s’acaben els prats es troba el camí que va per la pista al lloc anomenat Clot Gran, on acaba la pista i es creua la riera del Tinter i es comença a pujar pel bosc.

Un parell de clapes sense neu al mig del bosc i el camí planeja cap a la zona anomenada Palomera al mapa de l’ICC, un magnífic encreuament de camins: la pista que ve de les Planes, el camí cap a Campolado i Pas del Coro i el camí que puja al refugi del Pla de la Font. Grans vistes, i s’aprecia la majestuosa carena de Pinetó, Roca Blanca, Teso, el rei de la zona.

Refugi Pla de la Font

Pujant a Fogueruix des del refugi Pla de la Font

La neu ja es fon al coll de Fogueruix

Un esforç més i som al refugi, avui tancat excepte la part lliure. Està situat en un emplaçament molt agradable, obert, amb grans vistes a les muntanyes de l’Aran i el Pallars. 100 metres més amunt es troba el coll de Fogueruix, pujada molt fàcil per prats que compensa de sobres perquè amplia les vistes cap al costat d’Espot. Es veu l’estació d’esquí i les muntanyes que l’envolten, el Pui de Linya, la vall de Peguera, al fons el Cadí, Port del Compte, l’Orri, i moltes muntanyes més.

Des de Plana d'Aires Espot, Cadí, Orri, Port del Compte, etc.

Estany de Sant Maurici i els cims que l'envolten

La pala que puja cap al Pinetó

El dia és magnífic i anem bé de temps, pel que vaig en direcció al Pinetó fins el lloc anomenat Plana d’Aires en alguns mapes, abans de la pujada per la pala. Faig alguna marrada seguint traces d’esquís i raquetes per la Serra de les Closes (Mapa Alpina i indicador del refugi) o del Pago (Mapa ICC). A la Plana d’Aires s’amplia la vista cap a la capçalera de l’estany de Sant Maurici, Encantats, vall de Monestero, de Subenuix, el Portarró. I es veu la gran pala que puja cap al Pinetó amb elegants traces d’esquís i raquetes. Des d’aquí algun track baixa directament a l’encreuament de la zona Palomera, però he deixat els companys al refugi i torno cap allà pel camí directe sense problemes.

Plana d'Aires, lloc de molta vista

Aquesta neu a més de 2000 metres!

Teso i pic de la Bonaigua, a sota Campolado

Retornem pel mateix camí i podem arribar fins al cotxe amb raquetes, cosa bastant excepcional! Una excursió clàssica molt recomanable.

Neu fins al centre de natura a les planes de Son

Track

Valls de Peguera i Saburó des del poble d’Espot

Estany Tort de Peguera

L’excursió d’avui té la gràcia de recórrer una vall de punta a punta, del poble d'Espot a la collada de Saburó.

A Espot s’ajunten el riu Escrita i el riu Peguera. El primer ve de l’estany de Sant Maurici i el segon dóna nom a la vall de Peguera, ambdós inclosos totalment dins el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Parlar d’un riu en sentit de pujada sona una mica estrany, per tant ens situem a la capçalera i anirem baixant. Aquesta està a la coma de Peguera, una valleta que formen el pic de Peguera i un cim punxegut anomenat Saburó inferior. En aquesta valleta tancada pel nord amb un estrep del Monestero, hi ha un reguitzell d’estanys origen de la vall de Peguera pròpiament.

Les moixeres comencen a agafar color de tardor

Estanys de Lladres i Trescuros

Pocs refugis estan tant ben situats com aquest

Però avui seguim la vall de Saburó, que acaba a la de Peguera, i que està emmarcada entre el pic de Saburó, i l’abans indicat Saburó inferior, i el pic de Mainera, ambdós de 2900 metres. Les aigües van a parar a l’estany del Cap de Port, i més avall a l’estany de la Llastra. Al coll de Saburó es veu el costat Vall Fosca. Sorprèn que l’estany Saburó estigui sec, es veuen dos parets que fan de presa, i molt al fons una mica d’aigua. L’estany de Mar sí que està ple. La vista és de molta pedra, m’agrada més el costat d’on vinc.

Estany de la Llastra, al fons el pic de Peguera i a mà dreta el Monestero

Confluència de valls de Peguera i Saburó

Estany del Cap de Port

Estany del Cap de Port, sota la collada de Saburó

On s’ajunten les dues valls de Saburó i de Peguera és com un petit altiplà amb multitud d’estanyets i rierols en diverses direccions on convé seguir el camí encara que sembli que fa voltes. Una mica més avall es troben els estanys de la Llastra i la Coveta, que desemboquen a l’estany Trullo, un annex del famós estany Tort de Peguera, suposo que sense aprofitament hidroelèctric sí devien ser dos estanys diferenciats. L’estany Tort té a la seva riba el refugi Josep M Blanc, molt ben situat al meu parer. La multitud de fotografies d’aquest paratge l’han fet molt popular.

Es veu aigua a l'estany de Mar però quasi buit el de Saburó. Mireu on queda la presa, es confon amb una ombra

Pic de Saburó

Les aigües del Tort juntament amb les del Negre devien baixar espectacularment abans de les obres hidroelèctriques, ara només en sentim el soroll i veiem el riu allà baix, lluny, a la plana on hi ha els estanys bessons de Trescuro i més avall del Lladres. El camí ha anat per la pista i lluny del riu fins a Lladres. Aquí el camí que baixa al poble d'Espot, hi ha un altre camí que va a l’aparcament de Prat Pierró, també va lluny del riu una bona estona. Encara queden per baixar uns 700 metres.

Part final del riu Peguera

Cascades de la part final del riu

Cascades del Peguera

A la part final de la vall es retroba el riu i genera un dels paisatges més macos de tota la vall. Es comença amb dos ponts entre boscos de bedolls, entre ells una cascada maca, més avall el camí va enganxat al riu, i es veuen les destrosses que fa sovint amb els aiguats. El camí torna a baixar amb força pendent i lògicament el riu ha de salvar aquest desnivell. Quan veieu un gran exemplar de pi roig al costat del camí, amb cura de no relliscar, mireu cap al riu i veureu unes magnífiques cascades.

El riu ja quasi ha acabat, segueix baixant tocant al poble i acaba en un petit embassament d’aprofitament hidroelèctric. Segons el track la vall de Peguera - Saburó té uns 11 km de longitud i un desnivell acumulat d'uns 1500 metres. És una vall molt dura tant de pujar com de baixar, del refugi al poble són 1000 metres de desnivell! Però és de les valls més maques de les valls d’Àneu.


Track

Excursió popular a Alós d'Isil

Organitzada per l’Associació Cultural d’Alós a la setmana de la festa major s’ha fet una excursió circular, amb sortida i arribada a Alós d’Isil, amb molta assistència de veïns.

Ens hem enfilat força, Alós està als nostres peus

Baixant a trobar la pista a les bordes de Lapre, al fons Isil

Borda d'Albert

Esmorzar a les bordes de Lapre, amagats del sol

Bordes de Lapre, al fons Àtics i Estanyardo

L’esquema de la ruta és: Alós d'Isil - borda d'Albert - pista a les bordes de Lapre - bordes de Lapre - restes de les bordes d'Airoto - barranc d'Airoto - baixada pel camí a Isil - Isil - pel camí de Borén fins Sant Joan d’Isil, per l'altre costat de la Noguera - retorn a Isil pel mateix camí- un tros de carretera i agafem el nou camí a Alós d'Isil - "platja" d'Isil - Alós d'Isil. 

Ja som al barranc d'Airoto

Arribant a Isil

La preciosa imatge de Sant Joan d'Isil des de l'altre costat de la Noguera

La "platja" d'Isil

S’han fet explicacions als indrets més interessants, s’ha parat a esmorzar, a dinar, a banyar-se a la Noguera Pallaresa a l’anomenada “platja d’Isil”, i quasi hem estrenat el nou camí d’Isil a Alós, ple de passeres i ponts de fusta, s’hi ha treballat molt i val la pena d’anar-hi. Potser hi ha algun punt delicat per qui vagi amb criatures molt mogudes, és a dir, algun punt sense baranes i tocant al barranc. Però els paisatges són interessants. 

Un dels ponts nous entre Isil i Alòs

El tram més complicat de nou itinerari

Les múltiples passeres entre Isil i Alòs

Retorn a Alòs, observant el bany a la Noguera

Una sortida diferent amb molt “bon rotllo” per part de la gent d’Alós. 


Track