Nevada a Vilassar de Dalt

La nevada d'aquesta matinada ha deixat el paisatge del Maresme força canviat, l'itinerari habitual avui tenia uns cm de neu. En baixar ja es fonia ràpidament.

Castell de Burriac

Cova de la Granota

Can Boquet i la vinya

Els grans lledoners de Can Boquet

El castell de pedra

Vessant Vallès, encara amb boira

Font d'en Dirol

Esquí de fons: la meva visió de les estacions de nòrdic

Pistes de Tuixent

Els qui ens agrada l’esquí de fons aquest any estem de sort. Portàvem uns anys dolents de manca de neu en què moltes estacions no van poder ni obrir. Ara hi ha neu en abundància, ambient nòrdic!. Aprofitant l’ocasió vaig fer una escapada a Tuixent. Una neu magnífica, gens transformada, ja que aquest any no li dóna temps! 

 Tuixent

La meva relació amb l’esquí de fons va començar els anys 80 amb un curset a Sant Joan de l’Erm, un lloc encantador, aquells boscos inacabables, el refugi tant bucòlic al mig del bosc, i l’ambient que s’hi crea. Després hi vaig anar uns quants anys per les vacances de Nadal. 

Quan vaig començar hi havia poca neu i vaig practicar molt a Tuixent, potser per això li tinc tant carinyo, la baixada potent amb corbes, els magnífics plans de Pratllong amb el circuit pel bosc en què la neu sempre està més bé, una delícia. A més, per anar a Tuixent no cal pagar el túnel del Cadí, la qual cosa s’afegeix al fet que el fons és molt més barat que l’esquí de pista i potser explica l’èxit de públic que hi ha sempre a Tuixent.

Tuixent

Lles i Arànser a la Cerdanya tenen també el seu encant. Lles sembla la ideal per començar i pels nens. Lles, l’assolellada, però aneu compte si us canvia el temps, això d’estar sota el pic més alt de la zona sempre porta canvis més ràpids de temps. Diria que és on he passat més fred, tornant del refugi de les Pollineres per aquella pista fins a Cap de Rec. I les vistes del Cadí magnifiquen els circuits.

El Pedraforca des del Mirador de Tuixent

A Arànser, al costat de Lles, hi ha circuits molt macos des de baix. Tinc grans records de la zona del Mirador amb vistes a l’Alt Urgell i de la pujada cap als estanys de la Pera, a les Pollineres, on es comunica amb les pistes de Lles. Per fer kilòmetres són les millors estacions.

Pratllong arribant al Mirador de Tuixent

Guils és la més propera a Puigcerdà. Hi he anat menys perquè és més recent, relativament, i no puc opinar. Si anem cap a França, tenim Font Romeu, on a la zona de La Calme compartim aparcament amb els d’esquí de pista. Generalment ventilat, amb unes pistes molt maques, pel meu gust la Panoramique és la millor, i com el seu nom indica, amb unes vistes magnífiques. La zona de Pyrénées 2000 al costat del riu Tet també té molt encant, moltes pistes dins el bosc i l’única pista negra de fons que he baixat.

Cabana refugi prop del mirador de Tuixent

No podem oblidar el Capcir, uns altiplans adequats pel nòrdic. La zona de Coll de la Llosa, amb vistes al Canigó, amb neu fins a final de temporada. I la zona de Calvet i cap als Angles. Han anat variant els circuits amb els anys, però hi ha pistes molt bones també. Fa anys es pujava al refugi Bernardi i la baixada era fantàstica. I quan neva és un plaer esquiar pel pla de Matamala i poder sortir del poble amb esquís. 

Tuixent

Si fem més quilòmetres tenim el Pla de Beret a l’Aran. Al costat de les pistes de l’altre esquí, un circuit pel mig del pla, sense res de bosc, però ben traçat i on la neu acostuma a estar bé fins a final de temporada. Si es pot baixar a Montgarri val la pena. I esquiar veient el panorama des del Montardo fins la Maladeta és molt gratificant.

Pista del Pla de Beret

A la categoria d’estacions més allunyades també tenim el Plateau de Beille, a l'Ariège, més amunt d’Ax les Thermes, una estació gran amb bons circuits, bones vistes i amb neu fins a final de temporada. 

Vista des de les pistes del Plateau de Beille

I a Catalunya ens queda parlar del meu estimat Pallars. Tavascan és una bona estació de muntanya, però per esquí de fons, justeta. I quant a Virós, lamentablement no he aconseguit esquiar-hi mai ni sé de ningú que hi hagi esquiat. Em sembla que és un altre concepte més lligat a multiactivitat i estada al refugi Gall Fer. Fa molts anys hi havia hagut una estació a la sortida d’Alós d’Isil, al refugi del Fornet, amb la pista que anava cap a Bonabé seguint la Noguera. El lloc és preciós i es podia arribar fins a Montgarri, però dificultats econòmiques, manca de neu i potser també la perillositat dels allaus que baixen del port de Salau, la van portar al tancament. 

Centre MonNatura Pirineus a les Planes de Son

De possibles zones al Pallars per muntar una estació de fons n’hi ha. Per exemple a les Planes de Son, aprofitant la pista que va cap al refugi del Pla de la Font i la que puja al pas del Coro, que serien relativament fàcils de marcar. Les pistes estan fetes, i per edifici es podria aprofitar el mateix del centre Mon Natura Pirineus. Fa temps vaig suggerir traçar un petit tram de pista que comunica Port Ainé amb les pistes de Sant Joan de l’Erm, però per part de SkiPallars se’m va dir que no, que a Catalunya hi ha més oferta que demanda. Així doncs per esquí de fons, fora del Pallars, que hi ha moltes i bones estacions.

Les fotos de Tuixent i Beret són fetes amb el mòbil.

L’imparable extensió de la figuera de moro al Maresme

Quan camino pel Maresme i veig la quantitat de figueres de moro que hi ha em sap greu. Des de fa uns anys cada cop n’hi ha més. Per algun corriol on fa uns anys passava ara és impossible. I pels que encara passo, en algun punt, ja s’ha de vigilar i caminar molt fi si no vols rosar un d’aquests cactus. 

 

Els boscos vells de pins es veuen amenaçats per la figuera, alguns pins estan envoltats literalment per cactus, s’entrecreuen les branques! 

Pi envoltat per diverses figueres de moro, en pocs anys suposo que no hi haurà pi

No sóc expert en boscos ni en plantes i no sé si és cosa del canvi climàtic, de que les especies es busquen la vida, o que al Maresme, tant tropical ell, s’hi troben molt bé. Però tal com he dit, em sap greu, m’agraden més els pins i no em fan malbé els camins.

Per sort enmig del bosc també he trobat un florit i lluminós amettler