 |
| Pistes de Tuixent |
Els qui ens agrada l’esquí de fons aquest any estem de sort.
Portàvem uns anys dolents de manca de neu en què moltes estacions no van poder
ni obrir. Ara hi ha neu en abundància, ambient nòrdic!. Aprofitant l’ocasió vaig fer una
escapada a Tuixent.
Una neu magnífica, gens transformada, ja que aquest any no li dóna temps!
 |
| Tuixent |
La meva relació amb l’esquí de fons va començar els anys 80
amb un curset a Sant Joan de
l’Erm, un lloc encantador, aquells boscos inacabables, el refugi tant bucòlic
al mig del bosc, i l’ambient que s’hi crea. Després hi vaig anar uns quants
anys per les vacances de Nadal.
Quan vaig començar hi havia poca neu i vaig practicar molt a
Tuixent, potser per
això li tinc tant carinyo, la baixada potent amb corbes, els magnífics plans de
Pratllong amb el circuit pel bosc en què la neu sempre està més bé, una
delícia. A més, per anar a Tuixent no cal pagar el túnel del Cadí,
la qual cosa s’afegeix al fet que el fons és molt més barat que l’esquí de
pista i potser explica l’èxit de públic que hi ha sempre a Tuixent.
 |
| Tuixent |
Lles i Arànser a la Cerdanya tenen també el seu
encant. Lles sembla la ideal per començar i pels
nens. Lles, l’assolellada, però aneu compte
si us canvia el temps, això d’estar sota el pic més alt de la zona sempre porta
canvis més ràpids de temps. Diria que és on he passat més fred, tornant del
refugi de les Pollineres per aquella pista fins a Cap de Rec. I les
vistes del Cadí
magnifiquen els circuits.
 |
| El Pedraforca des del Mirador de Tuixent |
A Arànser, al costat de Lles, hi ha circuits molt macos des de baix. Tinc grans records de la zona del
Mirador amb vistes a l’Alt Urgell i de la pujada cap als estanys
de la Pera, a les Pollineres, on es comunica amb les pistes de Lles. Per fer kilòmetres són les millors estacions.
 |
| Pratllong arribant al Mirador de Tuixent |
Guils és la més propera a
Puigcerdà. Hi he anat menys
perquè és més recent, relativament, i no puc opinar. Si anem cap a França, tenim Font Romeu, on a la zona de La
Calme compartim aparcament amb els d’esquí de pista. Generalment ventilat, amb
unes pistes molt maques, pel meu gust la Panoramique és la millor, i com el seu nom indica, amb unes vistes
magnífiques. La zona de Pyrénées 2000 al costat del riu Tet
també té molt encant, moltes pistes dins el bosc i l’única pista negra de fons que
he baixat.
 |
| Cabana refugi prop del mirador de Tuixent |
No podem oblidar el Capcir,
uns altiplans adequats pel nòrdic. La zona de Coll de la Llosa, amb vistes al Canigó, amb neu fins a final de temporada. I
la zona de Calvet i cap als Angles. Han anat variant els circuits amb els anys,
però hi ha pistes molt bones també. Fa anys es pujava al refugi Bernardi
i la baixada era fantàstica. I quan neva és un plaer esquiar pel pla de
Matamala i poder sortir del poble amb esquís.
 |
| Tuixent |
Si fem més quilòmetres tenim el Pla de Beret
a l’Aran. Al costat de les pistes de l’altre esquí, un circuit pel mig del pla,
sense res de bosc, però ben traçat i on la neu acostuma a estar bé fins a final
de temporada. Si es pot baixar a Montgarri val la pena. I
esquiar veient el panorama des del Montardo fins la Maladeta és molt gratificant.
 |
| Pista del Pla de Beret |
A la categoria d’estacions més allunyades també tenim el Plateau de
Beille, a l'Ariège, més amunt d’Ax les Thermes, una estació gran amb bons circuits,
bones vistes i amb neu fins a final de temporada.
 |
| Vista des de les pistes del Plateau de Beille |
I a Catalunya ens queda parlar del meu estimat Pallars. Tavascan és una bona estació de
muntanya, però per esquí de fons, justeta. I quant a Virós, lamentablement no he aconseguit esquiar-hi mai ni
sé de ningú que hi hagi esquiat. Em sembla que és un altre concepte més lligat
a multiactivitat i estada al refugi Gall Fer.
Fa molts anys hi havia hagut una estació a la sortida d’Alós d’Isil, al refugi del Fornet,
amb la pista que anava cap a Bonabé seguint la Noguera. El lloc és preciós i es podia arribar fins
a Montgarri, però
dificultats econòmiques, manca de neu i potser també la perillositat dels
allaus que baixen del port
de Salau, la van portar al tancament.
 |
| Centre MonNatura Pirineus a les Planes de Son |
De possibles zones al Pallars per muntar una estació de fons
n’hi ha. Per exemple a les Planes
de Son, aprofitant la pista que va cap al refugi del Pla de la Font i
la que puja al pas del Coro, que serien relativament fàcils
de marcar. Les pistes estan fetes, i per edifici es podria aprofitar el mateix
del centre Mon Natura Pirineus.
Fa temps vaig suggerir traçar un petit tram de pista que comunica Port
Ainé amb les pistes de Sant
Joan de l’Erm, però per part de SkiPallars se’m va
dir que no, que a Catalunya hi ha més oferta que demanda. Així doncs per esquí de fons,
fora del Pallars, que hi ha moltes i bones estacions.
Les fotos de Tuixent i Beret són fetes amb el mòbil.
Ho he trobat avui...en temps de pandèmia i amb el mal regust de l'hivern passat sense haver pogut lliscar.. Molt bon article i em quedo amb la darrera frase, autèntica, "per esquí de fons, fora del Pallars!" Trobo que ben tontos varen ser, de no acceptar les propostes. Al Pallars les nevades són més intenses i el fred, també. Jo em plantejo si aquesta proposta no és del seu interès, si van gaire sobrats doncs, de modus vivendi. El fons és una bona aposta, pel baix impacte paisatgístic i ecològic. En canvi, l'alpí, és agressiu amb el medi. Si encara no ho sabien, fóra bo que ho sabessin. La gent demana aquest tipus d'activitat, on mous el cor i el cos però amb un risc gairebé inexistent, bellesa, esport i família i mínim impacte mediambiental. PErmet que la gent del país tingui més opcions, i una mínima inversió institucional. Gairebé tansols de cessió de terreny.. En fi. Quina llàstima. Sempre es podria tornar a proposar.... Salutacions i bona feina.
ResponEliminaGràcies pel comentari. Sempre són d'agraïr les opinions d'altres i en aquest cas estic molt d'acord amb tot el que dieu. A veure si aquest any podrem esquiar...
ResponElimina