De Clot del Moro a les fonts del Llobregat

 

Havíem de fer aquesta ruta https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/190824-pas-de-los-sant-vicenc-de-rus-salt-den-guillem-fonts-del-llobregat-i-font-del-sofre-dels-del-73149913 amb el GREC (Grup Excursionista de Cerdanya) però les últimes pluges i haver de creuar a gual el Llobregat en una excursió col.lectiva han impedit fer la circular que s’hi proposa i hem tornat pel mateix camí. 

Pas de l'Ós

És una manera d’anar a les Fonts del Llobregat amb un recorregut espectacular, pràcticament tota l’estona a tocar del riu i amb ombra generosa. 

Es surt del trencall al Clot del Moro, Museu del Ciment, a la carretera de La Pobla de Lillet a Castellar de n’Hug, on hi ha un aparcament per uns quants vehicles. Des d’aquest lloc es camina un moment carretera amunt i s’agafa un camí a mà dreta que va a trobar el riu. El camí va per un engorjat que s’anomena el Pas de l’Ós. Aquest primer tram de l’itinerari és el que té més dificultat tècnica, una passera sobre troncs, algun punt on cal agafar-se a les pedres, un tram de camí que comença a esllavissar-se, però res de l’altre món pels avesats a anar a la muntanya. 

Es van veient petits salts d’aigua sempre rodejats de bosc i es va avançant Llobregat amunt. S’arriba a una granja, es travessa el riu i al cap de poc ja es troba l’ermita de Sant Vicenç de Rus. És romànica del segle XI-XII i diuen que té importants pintures a l'interior, que no veiem perquè està tancada. 

Sant Vicenç de Rus

Per darrera l’església hi ha un camí que va cap al riu, seguim la tònica de pujades i baixades travessant el riu de tant en tant fins que s’arriba a la carretera de Castellar de n’Hug, la travessem i es troba el complex turístic que s’ha creat a l’entorn de les fonts del Llobregat. Ara anem carretera amunt passant davant d’hotels i restaurants, fins que s’acaba i uns rètols ens informen de les diverses fonts del Llobregat. Un itinerari per fer a peu permet veure aquests salts d’aigua de naixement del Llobregat. És espectacular i surt molta aigua. Cal dir però que aquest final d’estiu ha estat plovent molt per aquesta zona. 

Fonts del Llobregat

Fonts del Llobregat

Fonts del Llobregat

Fonts del Llobregat

De tornada ens arribem a la font del Sofre, poca aigua, i uns gorgs que no mereix massa la baixada i pujada que pertoca fer per veure-ho. 

Tal com hem dit abans tornem pel mateix camí per evitar problemes (avui som molts), gaudint un cop més dels diversos salts d’aigua que ens regala l’itinerari.

Track

Marianegra i turó d'Arenys al Montseny

Hem seguit una ressenya de Jep Boix a wikiloc que des de Santa Fe del Montseny baixa cap a les fonts i cascada de Marianegra, combinant-ho amb la pujada a un mirador, el turó d'Arenys. Es surt de Santa Fe per sota l’ermita, en direcció al torrent de Santa Fe, i anant a buscar la casa de natura Can Lleonart. 

Zona de molts camins

Es segueix pel PR-C204 direcció Arbúcies entre pistes i corriols fins al coll Samola on, tal com fa el track que seguim, pugem un turonet per veure les vistes. Es segueix el camí fins a Coll de Te. A mà esquerra de la casa restaurant surt una pista amunt, es segueix, més endavant hi ha fites i es va redreçant força fins a un mini collet que separa el Turó d'Arenys (o de Grenys) d’un antic lloc de guaita per focs. Unes petites grimpades, si arriba, i ens enfilen fins dalt. L’antic lloc de guaita té millors vistes, es veu la zona de Guilleries, l’eix transversal i Sant Hilari, al fons ens sembla que es veu el Bassegoda, i molt més. 

Vista cap a les Guilleries, l'eix, Sant Hilari, al fons el Bassegoda

Turó d'Arenys

Turó d'Arenys

Font de Prats

Retornant a coll de Te s’agafa la pista de la dreta que porta a la font de Prats, amb una casa al costat i una sequoia a sobre. Seguint la pista s’arriba a la font de Marianegra. Sempre a l’ombra, amb mullader al davant, però ragen 3 dels 4 raigs de la font de Marianegra. Ara ve la part més maca de l’itinerari, pujar pel costat del torrent (que més avall serà la riera de les Truites) gaudint dels petits però continuats salts d’aigua. S’arriba a la cascada de Marianegra, el salt més gran. Es segueix pujant per l’esquerra de la cascada i després el sender va pel mig d’un bosc esclarissat fins a trobar la pista, amb grans arbres i la font del Conill, que sempre està seca. 

Font de Marianegra

Torrent de Marianegra

Torrent de Marianegra

Cascada de Marianegra

Cascada de Marianegra

Es segueix per la pista fins a un revolt molt tancat a mà dreta, on el track que seguim segueix recte “pel mig del bosc net”. El bosc l’han tallat i hi ha diverses pistes per la zona. Per trobar el camí s’ha de seguir recte pel bosc tallat i baixant, es veu una pista més avall. En una desviació del track van a veure la Forca del Montseny. Ens hem desviat però no hem vist cap forca clavada a un faig (?). Seguim el camí i ara hauríem de passar per Cal Trompo. Un cartell avisant de gossos solts i perillosos ens fa desistir quan els gossos venen cap a nosaltres, així que seguim un camí a l’esquerra i més avall veiem la pista on hem passat en començar l’itinerari, la seguim de pujada fins a la zona de Santa Fe. 

Font del Conill

Aquí ens ha costat trobar el camí

Les fagedes es veuen molt seques

Ens arribem a la font del Frare passant per davant de la porta d’entrada a Cal Trompo, aquesta sense rètol de gossos! Seguim el camí paral·lel a la carretera fins a l’aparcament. Aquesta última part de l’itinerari no ens ha convençut, potser millor tornar pel camí de l’antic Convent que hi hem passat molt aprop.

És una excursió molt maca, que a la tardor ho ha de ser encara més, sobretot la zona de Marianegra, per mi dels millors racons del Montseny. I no és llarga, pel que permet gaudir dels paisatges.

Track

Les fonts de Llívia i volta cap a Cereja

El Cadí des del Pla del Tudó

Anirem a les fonts de Llívia i tornarem per Cereja.

Es surt de la part nord de la vila de Llívia i es va a buscar un camí que va pel costat nord i per sota del Turó del Castell. Hi han rètols indicadors cap a les fonts. Es deixa aquesta pista que va cap a Estavar i es gira en direcció nord paral·lel al riu. Al cap de molt poc ja tenim l’indicador que ens diu que som a la font del Sofre. Baixem fins al riu i veiem una font que quasi no raja, portem molt temps de sequera aquest hivern. El riu té molts trossos amb gel. Retornem al camí per seguir cap al nord, seguint amb el riu de Targasona al costat. 

Riu de Targasona a la font del Sofre

Riu de Targasona a la font del Sofre

Una mica més amunt s’arriba al pont del Carrasut, amb un panell explicatiu que ens diu que és un exemple de la importància dels sistemes de rec pels conreus. Es regava per inundació i calia ser molt eficients en els sistemes de rec. El pont està situat a una valleta que porta a la font del Ferro, al fons de la valleta hi ha el rec del Tudó. Es retorna al camí del riu de Targasona (o rec dels Ribals) i seguint cap al nord es troba una cascada. Allà el camí fa una petita volta per guanyar desnivell, posteriorment segueix fins que creua el Riu de Targasona en una altra cascada espectacular i el deixem definitivament.

Pont del Carrasut

La cascada del riu de Targasona on deixem de seguir el riu

Ara el camí gira cap al sud i puja cap al pla del Tudó. Quan gira cap al nord deixa el camí que va a Targasona i torna a virar cap al sud. Aquest tram de camí té bones vistes ja que està enfilat a l’altiplà del Tudó. Es passa pel costat d’una granja i per una carretera asfaltada es baixa cap a Cereja.

Vistes cap a Sallagosa

Arribant a Cereja

Es va a parar a la plaça de Cereja i busquem el camí vell de Llívia, direcció sudest. Es segueix aquest camí que va a parar a la carretera de Cereja i pel costat del cementiri s’arriba al punt de sortida.

Pel costat del cementiri de Llívia

Track

Font de Marianegra i riera de les Truites al Montseny

Hem seguit l’itinerari ID 11992908 de Jep Boix a wikiloc. Per malentesos hem aparcat al pàrquing de les Ferreres enlloc del que aconsellava la ruta, i així ja ens toca fer 0,5 km de més. El camí baixa per la fageda de manera tranquil·la i arribem a l’entrada de la casa Els Graners, un lloc molt maco, amb vista a Les Agudes. Aquí costa trobar el camí. Totalment d’acord amb el consell d’anar amb GPS, durant tota l’excursió es troben un munt de canvis de camí no sempre evidents.

 

Prop del desviament d'Els Graners, vista a Les Agudes

Refugi lliure

Més endavant i més avall, es troben dues cases, una abandonada i l’altre en diuen un refugi lliure. Reprenent una miqueta el camí ens desviem a mà esquerra per una pista que planeja fins la font de Marianegra, o “font dels quatre raigs”, pels bons dolls d’aigua que en surten. Aquí es troba la Riera de les Truites, i just sobre la pista el Salt de la Marianegra. Cal remuntar per l’esquerra de la riera, tot veient els diversos salts que fa la Riera de les Truites. És la part més bonica de l’excursió. Ens hem embolicat i hem pujat massa fins una pista abandonada. Just després del Salt es travessa la riera i es veu un camí a mà dreta, que seguint-lo porta a la font del Conill (que no raja, està com clausurada).

 

Font de Marianegra

Riera de les Truites

Riera de les Truites

Riera de les Truites

Riera de les Truites

A partir d’aquí ja tan sols cal anar empalmant diverses pistes fins a la carretera prop de l’inici. Tota l’estona hem estat buscant les restes de l’accident d’avió i no hem vist res. Al repassar la ruta que seguíem resulta que el monòlit de l’accident era molt a l’inici, i no ens hi hem fixat, llàstima!

 

Riera de les Truites, fageda primaveral

La riera de les Truites és per mi un dels racons amagats del Montseny, és per ella que la volta val la pena.

Track

 

Els gorgs del torrent de la Cabana a Campdevànol

Diferents persones m’havien parlat dels gorgs de Campdevànol així que va arribar el dia d’anar a veure’ls. Com ja va sent la meva manera de procedir habitual vaig fer una primera investigació entre google i wikiloc i vaig baixar-me un track. Vaig observar per les fotos que els que hi van a l’estiu tenen garantit el bany refrescant, però nosaltres hi anem quasi a l’hivern, i encara que també m’havien parlat de cascades gelades,  em sembla que no fa prou fred.

A través de google també vaig aprendre que si bé el punt de partida i arribada de l’excursió és l’àrea de pícnic de la font del Querol, el pàrquing d’entrada a aquesta àrea té un preu abusiu, pel que és recomanable afegir una aproximació des del poble de Campdevànol pel Camí Ral i ramader, aparcant el cotxe a la sortida d’aquesta població. Un petit apunt d’aquest camí: pot tenir interès per ciclistes ja que connecta amb els camins rals i vies verdes de la zona Olot – Sant Joan de les Abadesses – Ripoll.

Font de sant Eudald completament inundada

Concretant, hem aparcat a Campdevànol, a un aparcament lliure just passada la via del tren. Allà mateix hi ha un parell de panells indicadors de la ruta que volem fer, els gorgs del torrent de la Cabana, i del Camí Ral que ens aproximarà a l’àrea de la font del Querol. El Camí Ral i ramader està molt ben indicat i cuidat, i em sorprèn la quantitat de gent que trobem tenint en compte el fred que fa, que no convida a passejar. El camí va seguint el riu Merdàs, i ens portaria a Gombrèn. Pel mig trobem Cal Cornut i la font de sant Eudald, completament inundada.

 

Un cop a l’àrea de pícnic comença la ruta que anem a fer passant per darrera un càmping i seguint per una pista cimentada cap al Mas Paraire, amb un rètol que indica que venen formatges. Em sorprèn una tanca per vehicles com la que es veu a l’entrada de l’àrea de pícnic font del Querol. Realment tenen el trànsit de vehicles molt controlat a Campdevànol!.

Una aigua molt neta!

Al primer gorg no hi arribem gaire bé, ja que seguim pista amunt i arribem al gorg per un camí per dalt, perdent la visió de la cascada. Un desviament anterior hagués sigut millor em sembla. Travessem el riu Estiula / torrent de la Cabana i els altres gorgs ja els farem pel camí correcte, molt ben indicat amb panells a tots els desviaments a cada gorg. D’aigua en baixa molta i molt neta. Anem encadenant els diferents gorgs: de la Cabana, de la Tosca, de l’Olla, de la Bauma, el del Forat, i els dos últims, potser els més macos el Petit i el del Colomer.

Es veu millor que en foto: Torreneules, Bastiments (?), Balandrau, Cerveris, Taga

Can Busacs

 

Un cop a l’últim gorg ens enfilem cap al coll del Colomer, baixem cap a Can Busacs, amb uns pallers molt autèntics, i ja baixem fins a l’àrea de la font del Querol i retornem pel Camí Ral fins a Campdevànol. 

Al llarg de la ruta hem trobat força  gent tenint en compte que no som a l’estiu, potser és un lloc ideal per portar principiants, no és lluny i no són gaires hores de camí. I és important de constatar, és una excursió que es pot perfectament en transport públic, hem aparcat al costat de l’estació. 

Track