Una matinal al Matagalls. Veig vehicles de caçadors i tiro amunt. Pujo per l’itinerari normal
de Collformic i baixo pel coll de Saprunera. La part de dalt amb molta gebrada,
un paisatge hivernal. A la cara nord encara hi ha neu. Quan sóc al lloc on la
pista creua el torrent de Rentadors segueixo una mica el camí d’aquesta
valleta, per veure com està el torrent. M’aturo prop de la font dels
Manlleuencs a fer alguna foto i menjar una mica (a dalt feia molt fred) i de
cop sento un soroll de neu moguda. Una allau no pot ser, hi ha massa poca neu,
i apareix un senglar força gran corrent, a uns 20 metres, en veure’m fa una
derrapada i canvia de direcció. Pocs segons després sento gossos, es van
apropant, i començo a entendre de què va la cosa. Decideixo que millor que vagi
marxant, no fos cas que estigui al mig quan engeguin trets. Els gossos van
olorant i seguint el camí que ha fet el senglar, però aquest qui sap on és ja. Van
cap a Saprunera o Sant Segimon.
 |
| Els Castellets de les Agudes impressionants! |
Quan ja estic quasi a Collformic, on se separa el camí al
Matagalls i la pista a Sant Segimon, allà veig un rètol a la cadena que tanca aquesta pista “Batuda de senglar”. Molts
dels qui pugen cap al Matagalls no el veuen, has de girar la vista per veure el
rètol. Ja em va passar el mateix en una batuda a Cervi, al Pallars. Els
caçadors posen el rètol pensant en ells, i ja que ells pugen en tot terrenys
posen el rètol per on ells passen, no per on passen els que van a peu!
Tanmateix, em sorprèn enormement que es facin batudes de
senglar un diumenge al matí al camí del Matagalls, un dels cims més freqüentats
de Catalunya, i amb moltes famílies amb nens. Ho trobo perillós. De totes
maneres jo he vist el senglar i els gossos però cap caçador!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada