Qui es mou per les comarques de Barcelona ha passat mil cops
per la carretera del Congost, de Granollers cap a Vic i més amunt. Si us pareu
a Figaró podeu fer una matinal per una riera ben conservada i unes panoràmiques
molt bones sobre el Vallés i les seves muntanyes. I ja que el punt de partida i
arribada és Figaró, poble amb estació de ferrocarril, és una excursió
perfectament factible amb transport públic.
Es surt de Figaró per la riera de Vallcàrquera, amb colors
macos a la tardor i força aigua. Diuen els experts que els boscos de ribera
d’aquesta riera estan ben conservats. Al llarg del recorregut es troben
indicadors amb el nom dels arbres. Es veuen verns, oms, avellaners i algun
castanyer.
 |
| Riera de Vallcàrquera |
 |
| Creu de Can Plans |
Després es deixa la riera i es comença a pujar per pista
fins la Creu de Can Plans, un espaiós encreuament de camins. Prop queda
l’ermita de Sant Cristòfol de Monteugues, segons diuen molt antiga i amb
llegendes que relacionen la seva fundació a Carlemany. Una reixa impedeix
arribar a l’ermita pròpiament. També es troba en un espaiós encreuament de camins.
Ara es camina per boscos d’alzines. Seguint la ruta s’arriba a Can Valls, i poc
després es tenen les millors vistes de l’excursió. A mà esquerra la plana de
Granollers i La Garriga, de lluny es veu Sant Llorenç de Munt i Sant Sadurní de
Gallifa, i més a prop Puiggraciós i els cingles de Bertí. Als nostres peus es
veu l’ermita de sant Cristòfol de Monteugues.
 |
| Sant Cristòfol de Monteugues |
 |
| Sant Cristòfol de Monteugues |
 |
| Can Valls |
 |
| La plana de Granollers i el riu Congost |
 |
| Sant Llorenç de Munt, Puiggraciós, Gallifa, Cingles de Bertí, i a sota nostre Sant Cristòfol de Monteugues |
A partir d’aquí el camí torna cap a la Creu de Can Plans,
amb vistes al Tagamanent. Passant per Can Plans la ruta retorna a Figaró per
una pista que fa moltes voltes. Hi ha indicada una drecera que probablement
escurci molt el camí.
 |
| Tagamanent |
 |
| Can Plans |
 |
| De baixada veiem les antenes del Puigsagordi i la neu al Pirineu Oriental |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada