Gorges del Segre i runes de la capella de Sant Feliu

La Cerdanya i les runes de la capella de Sant Feliu

Clàssica ruta per les gorges del Segre amb inici i final a Llo. Molt curta i amb excel.lents vistes, val la pena.

El Segre al costat de la pista per on es comença

Alguns salts d'aigua al costat del camí

Es deixa el cotxe a l’aparcament dels banys de Llo, i en direcció als banys es va seguint per una carretera a tocar del jove Segre. Es comença amb engorjat, després s’obre una mica la vall i es torna a engorjar. Tota l’estona es va veient el riu, amb petits salts d’aigua, algun de més gran, i el contrast amb les roques i alguna muntanya punxeguda proporcionen un paisatge maco. 

Pont on ens desviem a l'esquerra i amunt

S’arriba a un pont en que si seguim recte es va al refugi de la Culasse, seguint la vall del Segre. Nosaltres hem de recular per una pista en direcció al Mas Patiràs, en pujada. El camí passa per sota la casa, molt ben situada en un lloc amb vistes cap als Puigmals, el final de la vall.

Mas Patiràs

L'alta vall del Segre, a mà esquerra el Mas Patiràs

El camí va pujant i quan comença a planejar la vista és impressionant, es van veient trossets de Cerdanya. Es comencen a veure les runes de la capella de Sant Feliu, una mica més enllà s’agafa el corriol que puja a les runes. Dalt d’una muntanya que impressiona més des de Llo, les runes només conserven un absis, la porta i una imatge damunt la porta però el lloc val la pena. Una fantàstica vista de quasi 360 graus. Des del Cadí fins als Perics i el coll de la Perxa, tots els pobles de l’alta Cerdanya, el forn i les instal·lacions solars experimentals, carreteres, impressionant!

Runes de la capella de Sant Feliu

Sallagosa en primer terme, més enllà Estavar, Llívia, Angustrina, Dorres, Ur ...

Una ferrata porta directament a les runes de l'ermita (es veu la pista grisa per on s'ha passat anteriorment)

Retornant a la pista que seguíem ara aquesta baixa en pendent molt pronunciat directament al poble de Llo. S’hi arriba pel castell i la torre de Llo, un a cada banda. Travessant el poble seguint amb el pronunciat desnivell s’arriba a església, famosa per les campanes “demoiselles”. Un cartell informatiu ens fa entrar al cementiri i observar la bellesa de la porta de l’església. 

El Carlit, les centrals solars, Targasona, Egat, Font Romeu...

Església de Llo

Entrada de l'església de Llo, influències del monestir de Ripoll

Ja només queda seguir per la carretera fins l’aparcament inicial.

Una excursió fàcil, amb marques tota l’estona, desnivell suau i excel·lents vistes. I en acabar es pot anar a prendre un bany d’aigua calenta.

Track 

Coll de Fogueruix, entre Son i Espot, amb raquetes

Coll de Fogueruix, al fons Pui de Linya

A l’hivern és una clàssica pujar al coll de Fogueruix des del centre de natura de les Planes de Son, a les valls d'Àneu (Pallars Sobirà). És una excursió molt assumible per tothom, agraïda per les vistes de que es gaudeix, sense cap problema d’allaus, fàcil d’arribar al punt d’inici i aquest any, ja que ha nevat tant, es podia sortir des del cotxe amb les raquetes, o esquís, posades! Val la pena!

Fusió de la neu a la riera del Tinter

Roca Blanca i Teso

A l’hivern es pot sortir directament de la porta del centre esmentat abans i pel mig dels prats nevats en direcció a Fogueruix. Quan s’acaben els prats es troba el camí que va per la pista al lloc anomenat Clot Gran, on acaba la pista i es creua la riera del Tinter i es comença a pujar pel bosc.

Un parell de clapes sense neu al mig del bosc i el camí planeja cap a la zona anomenada Palomera al mapa de l’ICC, un magnífic encreuament de camins: la pista que ve de les Planes, el camí cap a Campolado i Pas del Coro i el camí que puja al refugi del Pla de la Font. Grans vistes, i s’aprecia la majestuosa carena de Pinetó, Roca Blanca, Teso, el rei de la zona.

Refugi Pla de la Font

Pujant a Fogueruix des del refugi Pla de la Font

La neu ja es fon al coll de Fogueruix

Un esforç més i som al refugi, avui tancat excepte la part lliure. Està situat en un emplaçament molt agradable, obert, amb grans vistes a les muntanyes de l’Aran i el Pallars. 100 metres més amunt es troba el coll de Fogueruix, pujada molt fàcil per prats que compensa de sobres perquè amplia les vistes cap al costat d’Espot. Es veu l’estació d’esquí i les muntanyes que l’envolten, el Pui de Linya, la vall de Peguera, al fons el Cadí, Port del Compte, l’Orri, i moltes muntanyes més.

Des de Plana d'Aires Espot, Cadí, Orri, Port del Compte, etc.

Estany de Sant Maurici i els cims que l'envolten

La pala que puja cap al Pinetó

El dia és magnífic i anem bé de temps, pel que vaig en direcció al Pinetó fins el lloc anomenat Plana d’Aires en alguns mapes, abans de la pujada per la pala. Faig alguna marrada seguint traces d’esquís i raquetes per la Serra de les Closes (Mapa Alpina i indicador del refugi) o del Pago (Mapa ICC). A la Plana d’Aires s’amplia la vista cap a la capçalera de l’estany de Sant Maurici, Encantats, vall de Monestero, de Subenuix, el Portarró. I es veu la gran pala que puja cap al Pinetó amb elegants traces d’esquís i raquetes. Des d’aquí algun track baixa directament a l’encreuament de la zona Palomera, però he deixat els companys al refugi i torno cap allà pel camí directe sense problemes.

Plana d'Aires, lloc de molta vista

Aquesta neu a més de 2000 metres!

Teso i pic de la Bonaigua, a sota Campolado

Retornem pel mateix camí i podem arribar fins al cotxe amb raquetes, cosa bastant excepcional! Una excursió clàssica molt recomanable.

Neu fins al centre de natura a les planes de Son

Track

Costa Pubilla, cim de vistes

El Taga des de la carena del Costa Pubilla

Hi ha muntanyes que sense altes ni difícils són importants pel coneixement de la zona i la vista. Els tres cims Coma Armada, Costa Pubilla i Pedra Picada estan en aquesta categoria. Són cims emblemàtics que formen part de la història de l’excursionisme català, especialment de l’època en que el transport era bàsicament el tren, en aquest cas el de Puigcerdà.

Feia anys que no estava a Campelles (Ripollès) i no recordava la situació privilegiada que té, en un ampli replà de la muntanya i ben comunicat amb els voltants. Gràcies a això, per una carretera majoritàriament asfaltada, s’arriba a l’àrea del refugi forestal de Pla de Prats. A partir d’aquí seguim una ruta circular de wikiloc en direcció al Costa Pubilla.

Campelles

Sota els núvols Ripoll i Campdevànol

El camí va girant, ja quasi no veiem el Taga i Sant Amand

Un cop hem guanyat alçada veiem les muntanyes de Núria i del Freser, més a la dreta Taga, Serra Cavallera i Sant Amand. El camí va planejant entre boscos i prats, ara veiem Ripoll i Campdevànol sota uns núvols que a la tarda ens arribaran a nosaltres. Nombrosos rapinyaires ens sobrevolen o vigilen, però no els identifiquem, no són gaire grans. Als nostres peus veiem Montgrony, i al cap de poc Serra d’Ensija, Peguera, Pedraforca, Cadí i més, es perd la vista.

Al fons Pedraforca i Cadí

El Pedraforca pujant al Costa Pubilla

El track porta al coll del Coma Armada però nosaltres seguim traces que veiem i la gent que puja directa al Costa Pubilla. Hi ha discrepàncies en els noms dels cims tal com ens indica un company  d’un altre grup. Són cims semblants, verds, carenes suaus, i sense res de neu a 6 de febrer, alarmant!

La vista del cim és de 360 graus, d’aquelles que en gaudeixes. Ara veiem també les muntanyes de la Cerdanya, em sembla que treu el cap el Carlit, i més a primer terme la zona de la Molina, plans d’Anyella. Més a la dreta la immensa muntanya del Puigmal i les seves veïnes, resseguida per sota per la carretera de la collada de Toses, i més avall els pobles, sembla que és Ventolà, Navà, Planoles.

Cim del Costa Pubilla a 6 de febrer de 2016

La cadena muntanyosa del Puigmal

Refugi de La Covil

M’agraden aquestes muntanyes en que un cop dalt entens la zona. Hem seguit un camí que no coneixia, hem passat per sota el pic de la Covil fent una volta planejant i ara “veus l’excursió”. Seguim la carena cap a La Covil i al coll seguim el track, que ens porta per boscos fins al refugi de La Covil, desgraciadament molt brut. Ja som molt aprop d’on hem sortit, i així hem completat la volta a la muntanya arribant al refugi  de Pla de Prats.

Coth de Baretges i Pic d’Aubàs des de Portillon, a l’Aran

Àmplia collada de Baretges

Si voleu gaudir d’unes magnífiques vistes dels cims més importants entre Aragó i l’Alta Garona, a França, pugeu al Coth de Baretges, a l'Aran, val la pena. Aparqueu a la primera corba sota el Portillon de Bossost i allà comença una pista que sembla acceptable per turismes normals (nosaltres hem pujat a peu des de baix per un camí que es veu cuidat de fa molt poc) amb el que us estalvieu uns 400 metres. Des de l’aparcament a la Cabana deth Cap deth Bosc fins al Coth de Baretges hi teniu 100 metres de desnivell, que us asseguro valen l’esforç.

El camí que puja pel bosc des del Portillon

Collada de Baretges

Pujant al Pic d'Aubàs

Un cop sou a l’ampli coll de Baretges la vista s’en va cap a Maladetes, al coll de Toro i la vall de l’Artiga de Lin, cap al Salvaguardia, Perdiguero i cims veïns, i les valls de Lys, d'Oo,... que en baixen pel costat francès: 

 

Collada de Baretges

Al mig ja es veu Superbagnères

Bossost, carretera a França i la del Portillon

Des del Pic d'Aubàs

Des del coll es veuen dos cims inofensius a banda i banda. Hem anat cap al Pic d’Aubàs, 300 metres més de desnivell. Lògicament la vista encara és més àmplia, de 360 graus! L’estació de Superbagnères es veu allà baix, més a la dreta veiem Bossost i Les, enfilat a la muntanya Canejan, més a la dreta deuen ser els dos Arres, cap amunt el Montlude. Al fons les muntanyes entre el Couserans i l’Aran, la zona de Baqueira, ... més enllà les muntanyes del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, és veu especialment el Montardo, i diria que el Pa de Sucre. I si seguim girant no distingeixo quines són les muntanyes a l’esquerra de l’Aneto i Maladeta, però aquestes es veuen molt bé. Després els gegants de la zona, Perdiguero, Gourgs Blancs, potser Bachimala, i molt lluny es veu un massís que no sé si pot ser el Vignemale. Impressionant!

 

Collada de Baretges

Collada de Baretges

 

La vista de Maladeta i zona Perdiguero

Si us agraden les muntanyes i les vistes, pugeu a Baretges! 

Track