Fórmula Student i Fórmula 1

La setmana passada vaig assistir a una xerrada al col·legi d’enginyers sobre vehicles de competició en dos vessants, uns fets per estudiants i els Fórmula 1.

Els estudiants d’enginyeria tenen actualment la possibilitat de crear equips per participar en competicions internacionals de cotxes de curses, en diuen Fórmula student. Sabia que existia, però no havia vist mai els vehicles ni assistit a cap presentació sobre el tema. Dos responsables d’equips, introduïts pels directors de les escoles d’enginyeria de Barcelona i Terrassa, van explicar els projectes. Em va sorprendre la feina que els representa, el repartiment de tasques, el vehicle que dissenyen i fan córrer, el marketing que representa, ja que aconsegueixen espònsors. En definitiva uns projectes molt ben treballats amb uns mitjans molt limitats. Això ho dic perquè veies com parlaven dels equips alemanys i els seus camions, abundància de mitjans, o dels equips anglesos amb llarga tradició al seu territori d’empreses del sector de competició de l’automòbil que els faciliten molt l’aconseguir els èxits. Tot i això els resultats dels nostres representants no estan gens malament, tant en nivell tècnic dels vehicles com en les proves reals en circuit.

A continuació hi va haver una taula rodona d’enginyers de pista d’equips de fórmula 1 moderats per Francesc Latorre de TV3. Encara que no es coneix massa hi ha quatre tècnics catalans en aquest món tant reduït. Els van preguntar molt sobre com s’arriba a aconseguir aquesta feina, detalls de com prenen les decisions en poc temps i l’organització dels equips. Em va sorprendre que hi ha fins a set enginyers per equip coordinats per un enginyer en cap. Es mouen equips de vuitanta persones, i cal molta coordinació com es pot suposar. Això no vol dir que totes els equips funcionin bé tot i disposar de molts mitjans, segons diuen. Van citar textualment “quan l’enginyer va amb una clau anglesa o el mecànic amb un ordinador” es que no anem bé. Vuitanta persones requereix coordinació, i això es tradueix en un repartiment molt estricte de les tasques per aconseguir l’excel·lència d’aquests equips, un exemple que hem vist tots són els canvis de rodes en pocs segons.