Google Website Translator Gadget

dimecres, 22 de febrer de 2012

Raquetes per la vall de Nyiri, Cerbi (Valls d’Àneu) i la batuda del senglar


Després d’aquests dies de fred intens i molt de vent calia avaluar una mica on trobaríem bones condicions de neu per caminar. Molts llocs estan pelats, sense neu i a altres hi ha molt gel, així que de les valls d’Àneu ens vam decidir per la d’Unarre. Al poble de Cerbi surten els itineraris per anar a l’estany de la Gola per la pista i també el de la vall del Nyiri cap a l’ermita de Sant Beado, que al final de la vall et deixa sota de l’imponent Mont-Roig. Volem anar a Sant Beado.

Sortim de l’aparcament de Cerbi, on les escales de l’església s’han convertit en un enorme tobogan de gel, i al cap de poc la neu s’enfonsa bastant pel que ens calcem les raquetes. Arribem a la petita instal·lació hidroelèctrica on es separa el camí que va a trobar la pista de la Gola i seguim amunt. Sentim molt enrenou de gent i gossos. Al cap de poc trobem un caçador que ens diu que hi ha batuda del senglar. No hem vist cap cartell que ho indiqui. Ens diu que ja ha avisat als seus companys que nosaltres estem per allà caminant. Seguim i trobem un altre caçador. Pregunto si correm perill i ens aconsella no cridar, parlar fluixet per no espantar als senglars, i no moure’ns del camí. No molt convençuts seguim amunt. Ara sentim un bon seguit de trets. En arribar al proper caçador ens informa que n’han caçat un, que ell la rematat quan baixava ferit. Diem que anem a Sant Beado, i ens diu que ell no ho aniria, que justament la batuda del senglar puja per la pista de la Gola i tomba cap a Sant Beado, baixant en direcció contrària al que volem fer nosaltres. Així que ens trobaríem els caçadors “perseguidors” de cara. Veient que cada cop els comentaris dels caçadors són menys convincents, arribem fins al pont on el camí creua el riu per pujar a Sant Beado i tornem cap a Cerbi.



La pista de l'estany de la Gola tallant la muntanya
Vall del Nyiri, pont que creua per pujar a sant Beado

Fins aquí hem arribat, més val tornar vius
La vall vista en direcció a Cerbi
  En arribar altre cop a la instal·lació hidroelèctrica, per variar, agafem el camí que va a trobar la pista de l’estany de la Gola, i a l’encreuament de camins hi ha uns tot terrenys aparcats i sorpresa: Un cartell indicador de la batuda de senglar! És a dir, el cartell l’han posat per on els caçadors van a fer la batuda, per la pista. Si n'hi havia al poble, no l'he vist, i hem passat just per l'església des de l'aparcament.


 
De totes maneres hem tingut sol, les muntanyes estan molt maques i la neu es deixava caminar. La vall del Nyiri, un altre dia, és tranqui-la i bonica. I ja que hem acabat abans del previst anem a dinar a casa Tonya d'Unarre, un gran lloc: menjar, tracte, decoració rural.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada