Des d’Esterri d’Àneu, seguint Noguera Pallaresa amunt, el
riu s’embarranca en una zona salvatge, es troba Isavarre, i poc més enllà una petita
presa, la de Borén. Estava tot gelat, però a la vora vaig trobar un fenòmen
curiós: el fons cobert de neu, damunt l’aigua, i flotant una mica de gel.
Més amunt, l’encreuament cap a Sorpe i la nova carretera de la Bonaigua, i
seguint Isil. Isil té molt encant, l’església de fora el poble amb cementiri adossat,
l’església del poble entre rius, el pont, la part vella ...
 |
| La Noguera Pallaresa al seu pas per Isil |
I seguint Noguera
amunt, l’últim poble de la vall: Alòs d’Isil. Ara l’han espatllat bastant amb
uns apartaments que tapen la vista del pont romànic des de la plaça, però es
manté l’església, la font, la casa del Tor d’Alós, famosa per la seva riquesa a
tot el Pallars. Es deia que l’amo de la casa podia anar fins molt lluny del Pallars dormint sempre a casa seva.
 |
| La casa del Tor d'Alós i la serra de Pilàs |
 |
| Campanar d'Alós d'Isil |
I seguint la Noguera arribaríem al Pla de Beret, però això un altre dia ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada