He visitat les exposicions que el Caixa Forum ha muntat
sobre Francisco
de Goya i sobre Eugène
Delacroix i m’han suggerit algunes idees.
Goya l’havíem estudiat a l’escola, el tenim per un gran
pintor, però a mi m’ha sorprès la faceta denúncia. Vist dos cents anys després,
i amb les explicacions que acompanyen tots els quadres i gravats, veus que es
prenia l’ofici com a denuncia dels poderosos de l’època, com a deixar
constància de la realitat crua que li tocava viure. No tan sols pintava les
guerres, mostrava les degeneracions per vellesa o malaltia i la bruixeria. He vist un
Goya que traslladat avui seria un fotògraf de Photographic Social Vision
o Visa
pour l’image de Perpinyà. No m’ho esperava.
Tant Goya com Delacroix m’han fet pensar en el moment que
els va tocar viure i el que ens toca a nosaltres, en aquests anys de decadència
econòmica i ètica. Quan vas als museus t’adones que a totes les èpoques hi ha
hagut guerres, hi ha hagut innocents, hi ha hagut violència o abús contra les
dones. Delacroix potser no és tant explícit com Goya, però té alguna obra que
et deixa preocupat, ara recordo la barca a la deriva en que sortegen qui serà
el primer que es menjaran els seus companys per subsistir, o els raptes de
dones a la platja per part de pirates.
Veient aquesta violència, sembla que innata al ser humà,
entens un dels últims quadres de Delacroix, on se’l veu a ell en una platja amb
un paisatge maco, i amb uns “bàrbars” (segons l’explicació) que li ofereixen
llet de burra. Prefereix acabar els seus dies amb els anomenats bàrbars, aparentment
pacífics. No m’estranya.
I si sou fotògrafs i us arribeu al Caixa Forum aprofiteu per
veure els retrats de Pedro
Madueño. Valen la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada