Les comarques del
Vallès tenen racons
força interessants i al preu que està la gasolina és útil trobar excursions que
no requereixin gaires kilòmetres d’aproximació. Tots hem vist algun cop els
cingles de Bertí, des del Montseny o des de les muntanyes que envolten la plana
de Vic. No són impressionants com un Montsant, ni tant coneguts i esvelts com
Sant Llorenç de Munt però el lloc de Bertí ja està citat cap a l’any 1000 i per
relativament desconegut té motiu d’interès.
|
El camí sota el cingle |
|
El ben traçat camí pujant el grau de Montmany |
Així que hem fet una excursió circular partint de
Puiggraciós,
a l’Ametlla, lloc on hi ha un santuari i una comunitat de monges. Agafant un
camí que baixa cap a Figaró ens desviem cap a passar sota els cingles fins a
superar-los pel grau de Montmany amb un camí molt elegant. Un cop a dalt la
cinglera hem seguit direcció a Centelles una bona estona, amb vistes al
Montseny i cap als cingles de Cabrera i Pla d’Ayats, a la llunyania.
|
Al mig es veu la torre de Puiggraciós, d'on hem sortit |
|
Dalt del cingle |
|
Vista cap al Pla d'Ayats |
|
Vista del Montseny |
Hem agafat
diversos camins que ens han anat girant cap a ponent.
|
A l'altiplà, a 900 metres d'alçada, hem vist maduixeres |
La vista ha canviat, ara
es veuen els cingles de Gallifa, Sant Llorenç de Munt i fins i tot el Tibidabo.
Una mica més enllà veiem l’antiga parròquia de
Sant Pere de Bertí,
hi baixem.
|
Sant Llorenç de Munt i Sant Sadurní de Gallifa |
|
El pla on hi ha Sant Pere de Bertí |
Avui és una església romànica amb una rectoria annexa convertida en
vivenda. El recinte de l’església està tancat, però no es veu en molt bon
estat. Ens expliquen que primer la filoxera i després la guerra civil van fer
que s’abandonés. No van quedar ni les campanes, la que hi ha ara és nova. És un
lloc tranquil.
|
Sant Pere de Bertí |
|
Sant Pere de Bertí |
|
"En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res". Pere Quart |
Des de Bertí tornem cap a Puiggraciós pel grau Mercader, que
no té tanta gràcia com el de Montmany, i el collet de Can Tripeta. Ha tornat a
canviar la vista, ara veiem la plana de Granollers.
|
Grau Mercader |
|
Des del grau Mercader torna a canviar la vista |
|
I tornem a tenir la visió del cingle inicial |
Un cop a Puiggraciós ens
arribem a una torre que veiem a tocar del santuari i un rètol indica que era
una torre del telègraf òptic. Desconec el funcionament. No serà com les
antigues torres dels moros que s’avisaven d’una a l’altra en cas de perill?
I ja que hem triat el dia més calorós d’aquesta primavera és
imperiós acabar a l’ombra d’una gran alzina.
|
Santuari de Puiggraciós |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada