El camí dels enginyers i al fons el camí per on tornarem, el de les gorges del Freser |
La zona de Núria és clàssica de l’excursionisme català. L’avantatge
de disposar de transport públic en èpoques que el transport privat era escàs i
car, juntament amb la relativa proximitat a les grans capitals ho van afavorir.
Avui dia el cremallera segueix sent una bona eina d’aproximació a la muntanya i
Núria una bona base per rutes circulars.
Una clàssica d’aquestes rutes és el camí dels enginyers entre Núria i Coma de Vaca. El nom sembla que
ve d’un estudi que es va fer per tal de construir una presa al riu Freser. Es
va quedar en tubs de conducció de l’aigua visibles per la muntanya i la central
elèctrica actual de Daió. Aquesta central està molt a prop de l’aparcament del cremallera
de l’estació de Queralbs, la qual cosa facilita la logística de les rutes
circulars en que es vulgui utilitzar el cremallera.
Sortim de Núria poc abans de començar la cursa Núria Queralt de 92 km |
La volta sencera seria pujar a Núria pel camí des de
Queralbs, agafar el camí dels enginyers i baixar des de Coma de Vaca per les
gorges del Freser fins a la central de Daió i l’aparcament del cremallera de
Núria. És una volta llarga i amb desnivell d’uns 800 metres. Nosaltres hem fet
una variant còmode: pujar amb cremallera a Núria, i seguir pel camí dels
enginyers i el de les gorges del Freser.
El Taga i sant Amanç des del camí dels enginyers |
El riu sempre molt avall |
El camí dels enginyers és un camí preciós, per gaudir de les
vistes i dels barrancs i torrents que el camí va resseguint, per sota del
Torreneules. Planeja des dels 2000 m de Núria fins a la mateixa alçada del refugi de Coma de Vaca, amb lleugeres pujades i baixades als innombrables collets del
camí. Es comença amb vistes cap a la zona de Núria i cap al Taga, després cap a
la vall del Freser per finalment girar cap a Coma de Vaca. No hem pogut gaudir
d’aquestes últimes per la boira. En passar pel mirador no es veia res!.
El pas de l'escala: 2 graons |
Els incomptables i preciosos collets del camí |
Tram del cable i aglomeració quan es creuen dos grups |
El tram del cable |
Quan el camí gira cap a Coma de Vaca amb la boira no veiem res |
Coma de Vaca |
És espectacular el tipus de terreny rocós de la zona central
del camí en contrast amb els prats verds de Núria i de Coma de Vaca. A l’hivern
pot ser complicat, però en condicions normals, les petites grimpades dels
graons d’escala i del tram del cable de suport, li donen una mica d’emoció a
l’itinerari més que dificultat en sí.
Coma de Vaca, al costat del refugi |
Refugi de Coma de Vaca a baix a l'esquerra |
Un cop a Coma de Vaca el descens pel les gorges del Freser
acaba de completar una ruta molt maca i totalment recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada