Salt de la dona d'aigua, a Arbúcies

Avui una ruta molt curta i fàcil. Aneu a Arbúcies, seguiu les indicacions de Tanatori i aparqueu allà. Agafeu una pista paral·lela a la carretera, direcció Hostalric, i seguiu el track que he seguit jo. Un parell d'encreuaments i abans de travessar la riera us heu de desviar cap al salt. El podeu veure per dalt i per baix.

Pel camí ens sorprenen uns eucaliptus molt blancs

 Un lloc tranquil que val la pena pel poc esforç en arribar-hi. El Montseny té mil racons per aprofitar.

La vista de les Agudes i els Castellets des d'Arbúcies

Quan les coses no surten com preveies: Coll de la Marrana

Vistes cap al Torreneules des del coll de la Marrana

Volíem fer una volta per Coma de l’Orri, a la zona de Ull de Ter, sembla que és molt maco. Aparquem a la carretera de Vallter en una corba on comença el camí a la Coma de l’Orri. Decidim pujar pel costat del refugi i baixar per la vall de la Coma de l’Orri. Seguim el camí antic al refugi d’Ull de Ter fins que talla un parell de corbes de la carretera i travessa un pàrquing d’esquí i pel costat d’un final de pista d’esquí surt el camí al refugi. Abans d’arribar-hi hi ha alguns trams en que la neu està dura. Ens posem els grampons al refugi, enmig de molta gent amb cascs, cordes, piolets... sembla un curs de muntanya hivernal.

 

Gra de Fajol i refugi d'Ull de Ter

Ambient muntanyenc al refugi

I apareixen els problemes: allò tant típic de deixar els grampons a algú, te’ls tornen a una mida diferent de la que necessita la teva bota, i per descuit t’ho trobes quan ets a la muntanya. Tot i que aparentment és senzill ajustar uns grampons, i que el dia és excel·lent, sense fred, no acabem d’ajustar-los bé en tot el dia, i a vegades els grampons estan sempre a la motxilla però avui són imprescindibles.  

Sortint del refugi trobem una pista d’esquí . És una llàstima que hagin fet malbé aquest entorn.

Molta gent a la pala final del coll de la Marrana

Pugem al coll de la Marrana, em sorprèn tanta gent, amb esquís, raquetes i grampons. Molts pujant al Bastiments. La pala sembla un formiguer quan pugem nosaltres. Un cop dalt una vista excel·lent. 

Coll de la Marrana

El Bastiments des del coll de la Marrana

La volta que volíem fer diuen que és molt llarga, tant pel flanqueig fins a Coma de l’Orri i trobar la canal per on baixar, com la baixada pel propi torrent de la Coma de l’Orri. I potser no hem calculat bé el temps necessari, que juntament amb els problemes de grampons fa que sigui una mica tard com per fer la volta sencera. Decidim tornar pel mateix itinerari que hem vingut. Quan el dia sigui més llarg ho tornarem a intentar.

La foto no ho capta però es veia el golf de Roses darrera les muntanyes de la Garrotxa

Track

D’Espot a Son per Fogueruix i el refugi del Pla de la Font

La visió del coll de Fogueruix des d’Espot és molt potent, espectacular, i tempta a pujar-hi. Aprofitant que aquest any hi ha molt poca neu m’he decidit, amunt. Havia fet el camí un parell de cops abans i sempre dic que no hi tornaré, és un camí  que sembla fet per aprofitar la connexió del refugi Pla de la Font amb altres refugis del Parc, però per aquest motiu fa una volta excessiva si es surt d’Espot. Apart del traçat, puja de manera que no sempre es pot considerar un camí, la muntanya s’encarrega de desfer-lo. 

L’atractiu és que vas assaborint la vista a mesura que guanyes alçada. Hi ha una mica de neu que no seria gens problemàtica sinó fos perquè en alguns punts coincideix amb el màxim estimball possible, pel que cal anar amb cura. A l’ampli embut  final hi ha més neu i segueixo escrupolosament les petjades d’un altre que ha passat abans que jo.

El Pui de Linya a mitja pujada

L'ampli embut final, a sota Espot i al fons les pistes d'esquí i l'Orri

 

El tram final cap al coll de Fogueruix venint d'Espot

Al coll no hi neu, i ens regala impressionants vistes a tot arreu: Cadí, Port del Compte, Pic de l’Orri, pistes d’esquí d’Espot, Pui de Linya, Encantats, la carena des del Pinetó fins al Pui de la Bonaigua, les muntanyes entre Aran i la vall d’Isil, i les que tanquen el Pallars pel nord, amb els ports d’Aulà i Salau. 

La vista de les muntanyes araneses i nord pallareses

Ja que no he quedat gaire content de l'itinerari de pujada (molt gel a la part de baix, propera a Espot) baixo per l’altre costat. Una mica de neu ventada i estic al refugi del Pla de la Font. Baixo cap als plans, la neu està perfecta, dura i ràpida, així que en poca estona travesso el bosc, segueixo el torrent amb zones més gelades i em desvio cap a les Planes de Son seguint traces de raquetes. M'he divertit baixant. 

 

El torrent en versió hivern

Arribant a les Planes de Son amb la impressionant vista de les muntanyes de la vall d'Unarre

Arribo al preciós poble de Son

A Son amb la fantàstica visió de la Roca Blanca i Teso

He demanat que em vinguin a recollir però hem fallat l’horari, baixo a Son i m’espero força estona.