Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Garrotxa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Garrotxa. Mostrar tots els missatges

dissabte, 6 de maig del 2023

Sant Aniol de Finestres - Pont del Diable - les Medes -Tres Creus - La Finestrica

 


Avui hem anat cap a la vall de Llémena, una Garrotxa mig lligada al Gironès i que no hi havia estat mai. Hem seguit la ruta de Jep Boix https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-aniol-de-finestres-pont-del-diable-sant-joan-de-les-medes-tres-creus744m-roca-del-migdia-la-fi-60661712 molt ben detallada, però que requereix l’ús del GPS de manera quasi obligatoria per la multitud de camins i variants que hi ha. Tot i això hem hagut de recular més d’un cop.

Sant Aniol de Finestres

Riera seca

Balma dels Trabucaires

Es surt del poblet de Sant Aniol de Finestres, a l’entrada del poble hi ha un petit aparcament a mà esquerra. Es segueix la riera de Llémena per camins amplis fins que es baixa cap a creuar-la a la zona del Clot dels Llims. Ja per corriols s’arriba a la gran balma dels Trabucaires i a la font dels Socals. Tota aquesta zona està sense aigua, una llàstima. Seguim els indicadors que porten cap a Les Medes i ens enfilem amb fort pendent pel costat del Torrent de les Medes. Un cop dalt no es fa cas dels indicadors a Les Medes i per una pista paral.lela anem cap al pont del Diable, un parell de blocs de pedra que podrien fer de pont…El torrent segueix sec. 

Font dels Socals

Al fons la serra de Finestres

Pont del Diable

La riera

Caminant per la riera

Es segueix per la riera amunt un tros (atenció si plou, podria ser perillós), anem esquivant petits gorgs i contemplant les parets per on baixa la riera  fins agafar un corriol a mà esquerra, visible sense dificultat. Ara es van empalmant camins i pistes a través del bosc fins a sortir a camp obert, uns prats no cultivats, que són la zona de Les Medes. Veiem restes d’edificacions però no aconseguim trobar l’ermita de Sant Joan de les Medes, segurament ens hem passat i no hem reculat. Els voltants de les restes de cases estan molt embardissats. L’entorn és maco i pels prats amunt anem a trobar la pista que va a Puig Rodó.

Les Medes

El Far i Les Planes d'Hostoles

Tres Creus

A partir d’aquí canvia el paisatge, ara es tenen bones vistes cap a la zona del Far, les Planes d’Hostoles i la vall de Cogolls. Es segueix la carena anant baixant i cal estar atents a una fita que indica un camí a mà esquerra, es segueix baixant. Ara es va cap al Puig del Moro i seguint per camins, vigilant sempre de prendre l’adequat, cap a Les Tres Creus, curiós puig amb tres creus amb instal.lació d’uns focus, suposo que perque es vegi de nit des de baix els pobles. Les vistes fantàstiques. 



La Finestrica

Ara deixem aquesta carena de cims per anar cap al Roc del Migdia, un petit desviament d’anar i tornar ens permet veure el final de l’excursió. Es veu el poble de Sant Aniol i el desnivell que ens queda per baixar, així com una protuberancia rocosa que després veurem que és La Finestrica.  Baixem pels cingles d’en Font, al començament de manera brutal (potser és millor fer la ruta al revés), no és el típic camí que passa la cinglera elegantment. Després s’arriba a la Finestrica, uns rocs que surten de les parets i deixen un forat, un lloc curiós. El camí es suavitza, baixa més normal i es va apropant al poble. Cal seguir atent als desviaments i encertar sempre el correcte. Al final es troba un camí asfaltat i algunes cases que ens apropen fins a sant Aniol. 

La Finestrica

Cingles d'en Font

Camí de baixada del cingle

Una ruta interessant en que cal posar atenció per la multitud de desviaments que ens trobem.

Track


diumenge, 27 de novembre del 2022

Salt de Sallent de Sant Privat d'en Bas

 

Salt de Sallent sense aigua

Ruta curta però exigent en un camí molt maco, almenys a la tardor, tot i que no hi havia aigua. Es tracta de pujar al salt de Sallent des de l’àrea de picnic dels Pins a Sant Privat d’en Bas. En km i en desnivell no és gran cosa però quasi tota la ruta és o pujar o baixar i sobretot la pujada en molt pendent. 

Hem seguit la ruta de ferrari100 https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-privat-den-bas-les-escales-salt-de-sallent-cami-dels-matxos-29895471 però el camí està molt ben indicat amb pals indicadors i marques. 

En començar, Font del Roc


Es comença amb un indicador que indica el camí de les Escales. El camí va seguint el riu Gurn. Després es creuen torrents que estan secs i amb una passera força espectacular es creua la riera de Sallent, amb molt poca aigua. Ara ve la pujada forta, amb esglaons de pedra i arrels, i alguns punts amb el suport de cordes i grapes clavades a la roca. No són imprescindibles excepte en cas de pluja o gel, però ajuden. 



Passera sobre la riera

Quan som a mitja alçada de la paret una desviació indica Mirador de sota. Aquest camí va baixant fins arribar al peu del Salt de Sallent, que està pràcticament sec. La paret és espectacular però sense aigua perd molt. Es retorna pel mateix camí i es segueix el que portàvem, on al cap de poc es troba una bifurcació amb el camí cap a Vidrà i a mà esquerra cap al salt. 


El salt pràcticament sec

Part inferior del salt, aquí una mica d'aigua

El salt i les vistes a la Vall d'en Bas

El salt des de l'altre costat


Per aquests plans s’arriba a la part superior del Salt de Sallent. Bones vistes que ens acompanyaran una bona estona mentre estem enfilats, cap a la vall d’en Bas i moltes muntanyes de la Garrotxa, destaca el Bassegoda i al fons es veu el Pirineu nevat. 





Es creua la poca aigua que hi ha i ara es segueix per una fageda preciosa. Es troba un petit desviament a un mirador que permet gaudir dels colors de tardor de l’altre costat, per on hem pujat fa una estona. Una mica més enllà hi ha la bifurcació cap a les Olletes o cap el camí dels Matxos que baixa a Sant Privat. Agafem a mà esquerra aquest camí. 




Camí dels matxos
Colors de tardor al costat per on hem pujat


La baixada és força més suau que la pujada pel camí de les Escales, és un camí ampla adequat per animals com el seu nom indica. També travessa algun torrent i permet gaudir dels colors de tardor almenys a la part superior, ja que a baix aquest any encara no. 




Una excursió interessant pel camí, a falta d’aigua. A mi sempre em sorprèn com s’han trobat aquests camins que salven els graus de la muntanya de manera molt elegant, malgrat el pendent.

Track

dilluns, 20 de març del 2017

Circular Bracons Puigsacalm per cresta i pas dels burros

La cresta dels Tosells des de Bracons
Hem fet el Puigsacalm per la cresta dels Tosells des del coll de Bracons i un cop al camí normal hem anat a buscar el camí del pas dels burros. Sense arribar a l’ermita de Santa Magdalena hem tirat amunt cap al Puig dels llops i després al Puigsacalm. Hem tornat per la ruta clàssica de la font Tornadissa.

És una excursió espectacular en diferents aspectes, hem fet com un vuit. Es dona tota la volta al Puigsacalm, amb el que les vistes són molt completes. I es passa per molts punts amb ajuda de cadenes, cordes, grapes que dona un plus d’emoció i entreteniment.
Inici del camí a Bracons



Puig del Tosell

Vall d'en Bas


Es comença pel camí normal de Bracons al Puigsacalm, però molt aviat es pren un camí a mà dreta que s’enfila cap als turons. És un començament una mica dur, es pugen 300 metres, amb l’ajuda de cadenes en alguns passos, fins arribar als Tosells. Acaba el camí de la cresta en uns prats prop dels Rasos de Manter, prat del Faig gros segons indica algun mapa. Allà anem a buscar el camí normal i al cap de poc ens desviem avall cap al camí del pas dels burros.


Vidrà i el Berguedà al fons

Faig gros

Flanqueig per sota el Puigsacalm

L'estrella nadalenca sobre l'ermita de Santa Magdalena

Amb aquest camí es flanqueja per sota el Puigsacalm i el Puig dels llops. Bracons ja queda lluny, estem a la Garrotxa, per damunt de Joanetes. Es veu la gran estrella nadalenca de sobre l’ermita de Santa Magdalena. Abans d’arribar-hi un indicador diu que amb 30 minuts serem al Puigsacalm passant pel Puig dels llops. Agafem aquest camí a mà esquerra, puja decidit amb alguna grapa d’ajuda fins als plans on hi han es cims. 
Pas dels burros


Alguna grapa pujant al Puig dels llops

Puig dels llops

Ermita de Santa Magdalena

Puigsacalm
El Puig dels llops espectacular i fàcil, seguint el camí, una mica més enllà el Puigsacalm. És un cim emblemàtic, fàcil, i amb el dia primaveral que fa, ple de gent. La tornada ja no té cap misteri, el camí normal cap a Rasos del Manter i la font Tornadissa.

 
Puig dels llops, Olot, al fons Bassegoda

Font Tornadissa



Hem tingut vistes de 360 graus, hem vist Osona i la Garrotxa, tota la zona de Vidrà, els cims del Berguedà i el Ripollès, el Pirineu ple de neu. Hem gaudit dels passos delicats amb les cadenes i demés, que han de ser bona ajuda en cas de que estigui mullat. Una excursió molt completa i recomanable.