Estanys del bosc de Llívia

 

Estany de la Pradella

Hi ha dies que no surten com voldries. Vols esbrinar algú camí nou a una zona que no coneixes massa, baixes una ruta de wikiloc més o menys fiable i hi vas. Fas la ruta en sentit contrari, penses escurçar un tros que ja coneixes i en conjunt vas sumant incerteses que aboquen a que no acabi de sortir com volies.

La zona és els estanys del bosc de Llívia, a l’alta vall del Tet (Alta Cerdanya), entre el Pla dels Avellans i l’embassament de La Bollosa. És un bosc amb bastants desnivells, valletes, i tot bastant semblant, pot ser perdedor. La volta sencera als estanys és maca, però el tram entre estany Llong - Negre i Pla dels Avellans cal posar atenció per no embolicar-se.

He començat anant cap al remontador de les pistes d’esquí del Pla dels Avellans i allà surt un camí ben indicat que va pujant fins a trobar una pista direcció La Bollosa. Més endavant es troba el camí que ve del coll del Pam. Amb la calor que ha fet pel març hi ha fang del desgel però amb el fred d’aquests dies hi gela a sobre, pel que la pista és plena de fang i gel. En un punt el track em fa anar amunt per restes de camins d’animals fins  trobar el camí que va de l’estany Negre a la Pradella. Té la gràcia que segueixes molt tros de l’estany i et fa adonar de la magnitud i les vistes d’aquest estany de la Pradella. 

Estany de la Pradella

La pista que va de la Pradella fins a l’embassament de La Bollosa és una mica monòtona, llarga i avui molt ventilada, i ja que l’he fet vàries vegades vull fer drecera i anar directament cap a l’estany del Recó. Hi ha camí amb marques que la neu va tapant una mica però quan sóc prop de l’estany del Recó m’adono que els del track van per l’altre costat de l’estany i pel costat que vaig jo no veig camí o està massa tapat per la neu. Aquí hi ha més neu, i toca enfonsar-se una mica en passar rierols fins arribar al final de l’estany i trobar el camí correcte. Aquest estany és maco, l'havia vist sec i m'ha fet il·lusió que tingui aigua.

Entre l'estany de la Pradella i el del Recó

La zona de la Bollosa

Ara segueixo el camí de l’estany del Recó al Llarg (Long en francès), tot bé fins que has de rodejar aquest estany, ja que el track que has baixat passa pel  mig del llac (ho van fer amb raquetes!). El camí pel costat de l’estany va molt a tocar de l’aigua, no el veig bé i m’enfilo per blocs amunt i encara hi ha menys camí, haig de tornar a baixar, des de dalt he vist l’error i torno al camí. Ara cap a l’estany Negre. 

Estany del Recó

Estany Llarg o Llong

A mig camí de l’estany Negre el track s’en va pel costat nord, o sigui per l’altre costat del camí normal. Dubto molt de què fer, el camí normal sé que no té problemes, però m’arrisco a seguir el track que he baixat. I no, no hi ha cap camí que voregi l’estany Negre pel costat nord. Vaig seguint prop de l’aigua més o menys bé fins que hi ha una tartera de blocs grans que m’obliga a enfilar-me amunt, després vaig planejant, molts arbres caiguts, sembla que millora fins al final que sí que es passa bé. Ells devien anar per l’estany gelat, el track indica que per la vora, sens dubte més fàcil i ràpid. 

Estany Negre, pel costat nord costa de vorejar

Des de la sortida d’aigües de l’estany Negre hi ha un camí marcat que baixa en direcció al Pla dels Avellans. L’any passat en vaig fer un de pujada que sortia passat el pont inicial. Però no, seguint el track que havia baixat em porta cap a la central elèctrica i la carretera i abans d’arribar-hi cal creuar el riu sense pont. Un final una mica lleig amb un tram de la carretera de la Bollosa.

El que deia en començar, dies en que les coses no surten perfectes. 

Els Perics, al Capcir

 

Els Perics

Hem seguit la ruta https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/puig-peric-i-petit-peric-per-lestany-de-la-balmeta-10408192  que sembla ser la clàssica, pujar al coll i des d’allà als dos cims. Des de la part de dalt de Els Angles (rue de la Piste Verte) surt una pista en no massa bon estat fins a un aparcament. D’allà surt un camí que ens porta a l’estany de la Balmeta, i rodejant l’estany i enfilant-nos s’arriba a la cabana de la Balmeta, punt de pas de molts itineraris en aquesta zona. Aquí es veu l’objectiu, els dos Perics. Amb més o ments traces de camins arribem a l’estany de la Llosa travessant uns petits bosquets d’arbres cremats fa uns anys. Seguim camí per la vall entre els dos Perics que ens va enfilant cap a un coll elevat. Des d’aquí el mateix camí es redreça força, en algun punt cal mantenir l’equilibri agafant-se amb les mans, en altres hi ha molta sorreta, però mai es perd el camí i s’arriba a dalt fàcilment.

Estany de la Balmeta

Estany de la Balmeta

Puig Peric des de l'estany de la Llosa

Cresta al Puig Peric 

Les vistes des del Peric són molt bones, hem vist fins a la Pica d’Estats i fins i tot diria que es veia la glacera de la Maladeta. Les muntanyes de l’Arieja, l’embassament de Puigbalador, la serra de Madres, Canigó i evidentment tota la Cerdanya. 

Petit Peric pujant al gran

Estanys de Camporrells

Estany Blau i molt més des del Puig Peric

Hem baixat pel mateix lloc que la pujada i hem seguit el camí al Petit Peric, cap dificultat. Vistes una mica diferents, els estanys de Camporrells es veien millor al coll, i es veu clarament el camí de baixada alineat amb els estanys per on passarem en direcció a la cabana de la Balmeta. La baixada del Petit Peric no té res d’especial, camí entre pedreta solta.

Camí al Puig Peric des del Petit Peric

Llac de la Bollosa i estany de la Llosa des del Petit Peric

Passem un primer estanyet petit i totalment sec, i després el de l'Herba i de l’Ànec i ens dirigim pel camí a través dels prats de pastura cap a la cabana de la Balmeta. D’allà per l’estany del mateix nom cap a on hem començat l’excursió.

Estany de l'Herba

Una excursió maca als cims més emblemàtics del Capcir amb molt bones vistes.

Track

L'estany de l'Esparver

 

A vegades és més maca l’excursió que l’estany que n’és l’objectiu. Avui seria un cas d’aquests, tot i que no es pot dir que l'estany de l'Esparver sigui lleig!

Es surt del llac de la Bollosa frontera entre l'alta Cerdanya i el Capcir. Ja que és un lloc classificat a l’estiu hi ha reglamentació d’accés amb uns horaris, calendari i uns autobusos per transportar la gent a les hores punta. Al costat de la presa on hi ha el punt d’informació i al costat oposat d’on deixen els autobusos es comença el camí. No cal pujar a l’hotel de les Bones Hores i es deixa el camí que aniria als llacs del Carlit. En canvi continuem pel camí planer que voreja el llac. Amb petites ondulacions el camí va resseguint el llac fins que ens situem al darrera. 

 

Es deixa el GR 10 que segueix la vall de la Grava per l’esquerra de la Tet, i es segueix per les marques del Tour del Capcir. És una zona molt bonica pels meandres i aiguamolls que fa el riu i per la visió que sens obre de l’alta vall de la Grava. Es baixa a creuar un pont sobre el riu i després ja ens podem desviar cap al nord per algunes traces de camí. Si seguíssim el camí podríem anar cap als llacs de Camporrells, cap a l’estany de la Balmeta o cap al de l’Auda.

 

Fins aquí la ruta d’avui era pràcticament plana, ara comença a pujar. La vista de la vall de la Grava i dels meandres de la Tet és molt bona. Una mica més de pujada i el camí gira a la dreta per anar cap a l’estany de l’Esparver. Baixem lleugerament fins a l’estany i el voregem per la dreta ja que veiem uns prats al final de l’estany. És un bon lloc per reposar però el dia s’ha anat ennuvolant i amenaça pluja. Així que tornem pel mateix camí, que amb les nuvolades, la miqueta de pluja i les estones de sol ens ofereix unes llums molt maques.

 

Una excursió fàcil i agraïda pel poc desnivell.

Track

Pic Carlit

Explicar l'excursió al Pic Carlit té molt poc interès ja que es tracta d'un cim molt conegut, hi puja molta gent i el camí està molt marcat. Així que avui alguns comentaris i fotos.
 

Estany de Sobirans

 

Estanys de Sobirans i Trebens i el camí de pujada

El Pic Carlit és una muntanya de 2.921 metres d'altitud situat a Angostrina i Vilanova de les Escaldes, a l'Alta Cerdanya, Catalunya Nord. És la muntanya més alta de la Cerdanya i de la Catalunya Nord. La primera ascensió va ser de Henry Russell al 1864. Parlar d'aquest home requereix una entrada per ell sol, però us recomano un llibre seu molt divertit "Recuerdos de un montañero" de Barrabés Editorial.

Tan sols sortir de La Bollosa sorprèn que el camí de la volta dels llacs sigui tant "difícil". Aixó és molt relatiu, cert, però tenint en compte la gran quantitat de gent que passa cada any per aquest camí i el nivell dels que hi caminen, sorprèn que comenci amb quasi grimpada i després estigui, en general, ple de pedres. Això de les pedres al mig del camí ho he observat a altres camins de la Cerdanya francesa. Si vas pel mig de la muntanya fora del camí no hi ha pedres, pel que crec que és un problema de manteniment i pressupost. Els camins s'han desgastat pel pas d'excursionistes durant anys i no hi ha diners per refer-los. Si es fessin nous espatllaríem la muntanya però seria més fàcil. En proporció està molt millor el camí que puja al Carlit i el dels llacs superiors que el tram que va a l'estany del Viver des de la Bollosa.

Un trosset de l'estany de Lanós des del cim del Carlit

Costat de l'estany de Lanós

Els desnivells: el camí pels llacs va pujant suaument, 300 metres amb més de 5 km i quan es deixa la desviació a la ruta dels 12 llacs se'n pugen 600 més amb 2 km. O sigui que la pujada al Carlit no és gaire lineal de desnivell.

Gran quantitat de llacs entre La Bollosa i el Carlit, al fons el Canigó

Estanys de Sobirans i Trebens

En baixar i arribar a la desviació de la ruta dels 12 llacs l'indicador ens diu que si agafem aquest circuit tan sols es triga 5 minuts. Val la pena ja que així veiem els 4 estanys que no hem vist pujant.

De baixada el cim s'ha tapat una estona

Vistes cap al sud, Puigllançada i la Tossa

És un cim amb molt bona vista, és espectacular. Diuen que es veu fins la Maladeta,
jo no vaig tenir tanta sort. El que més sorprèn és la visió de tants llacs i la poca vegetació del costat de l'estany de Lanós i dels estanys superiors Sobirans i Trebens.

El Carlit vist entre l'estany de les Dugues i el Vallell

Estany del Viver

Estanys de Camporrells des de l'estació de Formiguera

El Capcir és una petita comarca entre la Cerdanya, el Donasà (dins l’Arieja) i el Conflent. Tenint en compte com és de petita la comarca té bastants llacs, i per mi els més macos són els de Camporrells. I lògicament han convertit la seva visita en una clàssica excursió.

 

Embassament de Puigbalador

Els Perics, a la dreta el punt més alt de la serra de Mauri

S’hi pot arribar per la Bollosa sense massa desnivell o des de l’estació d’esquí de Formiguera amb desnivell depenent de fins on pugem per les pistes. Ens hem inspirat en aquesta ruta de wikiloc de mparaira però no hem pogut començar tant amunt com ell (feia la ruta el 2016).

 

L'espectacular visió dels estanys sota els Perics

El Puig Peric des de l'estany del Mig

Hem començat pujant per una pista d’esquí uns 150 metres en línia recte i després es troba la recepció d’un telecadira, una mica de pista i ja agafem un camí que ens portarà cap a la serra de Mauri. Haurem pujat quasi 600 metres. Un cop es veu el punt més alt de la serra es pot triar en passar per aquest punt en anar o tornar, té molt bona vista, molt recomanable. Es veu l’estany de la Bollosa, el Carlit, el Cadí, el Pedraforca també treu el nas, per l’altre costat els embassaments de Puigbalador i de Matamala, la serra de Madres, el Canigó i tota la carena fins al Puigmal.

 

Excel.lents vistes, a mig terme estany de la Bollosa

S’avança una mica més i ja en baixada es comencen a veure els estanys de Camporrells. Uns de petits anomenats La Basseta, més amunt l’estany del Mig, que a la seva vora hi ha el refugi, i més a mà dreta el Gran. Es va baixant i la visió de l’estany del Mig amb els Perics a sobre és preciosa.

 

Serra de Madres sobre l'altiplà del Capcir

Es visita l’estany del Mig, el Gran i es torna a pujar. Nosaltres hem anat al punt més alt de la serra a la tornada però és completament indiferent, està ple de caminets per tot arreu.

Hi hem anat els dies més plens d’agost i es veia gent per tot arreu, prova que són uns estanys idíl·lics!

Track

Travessa de Núria a Toès Entrevalls per les gorges de Carançà

Visitar la vall de Carançà i les seves gorges requereix una mica de planificació ja que és una vall molt llarga que comença a la carena entre el Ripollès i el Conflent (estanys Blau i Negre que recullen les aigües del Pic de l’Infern, de la Vaca i de la Fossa del Gegant) i acaba desembocant al Tet, a Toès. Per aquest motiu la versió clàssica de visita és fes la travessa començant a Núria i acabant a Toès i Entrevalls aprofitant la infraestructura logística de RENFE, cremallera de Núria i tren groc o bus de l’Occitània liO.

 

Sortint de Núria

Així doncs després d’esmorzar a Ribes de Freser hem agafat el cremallera i cap a Núria. Allà es segueix el camí del Nou Creus, GR -11. Ja prop del coll la pujada és forta, contemplem la vista en un forat de la carena i seguim cap al coll de Nou Creus. Ara ja es veu on hem d’anar, cap al coll de Carançà i els estanys de la capçalera de la vall. Deixem el GR-11.

 

Prop de la carena

Núria al fons

Coll de Nou Creus

El camí està força marcat i es van passant els estanys Blau, Negre, i Gran o de les Truites. Després la vall es va eixamplant i el riu també, fa petits estanyets, aiguamolls, és un tram molt maco. Més endavant el camí entra al bosc i no el deixem fins prop del refugi, situat en uns grans prats.

 

Estany Blau i Pic de l'Infern

Arribant al refugi

Haurem fet uns 850 metres de desnivell de pujada i 1000 metres de baixada. El refugi està a 1800 m. No és un refugi modern, ans al contrari, sense llum, aigua a 20 metres, WC a 100 metres, dutxa al riu. És petit però correcte i el tracte dels guardes perfecte. Fem nit aquí. Per la nit plou i quan ens llevem també. Per sort en posar-nos a caminar ha parat.

 

Refugi del Ras de Carançà

Seguim baixant per la vall de Carançà, el camí va ara per boscos de menys alçada. La vall es va tancant i el riu ofereix imatges espectaculars, hi baixa força aigua. El camí està molt mullat i no sempre és un bon camí, de tant en tant toca buscar-lo entre roques. Quan ja es porta estona de bosc es troba el primer pont penjant: escala de pujada, pont, escala de baixada. Després passarel·les i ponts combinats en totes les variants. Espectacular més que difícil, tot i que no es pot badar ja que tot és mullat i rellisca.

 

Els ponts penjants (foto José Hidalgo)

Quan portem uns quants ponts i passarel·les un rètol ens diu que fan treballs d’àmbit ecològic i que provisionalment el camí està tallat. Ens envien muntanya amunt, a passar la resta de gorges per dalt, en un camí que puja molt dret i lògicament després baixa de la mateixa manera. Sap greu ja que ens perdem el tram de camí excavat a la roca. A més es posa a ploure així que acabarem la ruta ben mullats.

 

Ponts i pasarel·les (foto José Hidalgo)

Les pasarel·les (foto José Hidalgo)

Després ja tornem a connectar amb el camí que volíem fer i cap al càmping d’entrada al poble de Toès. Amb el bus de liO (1 €!) i la RENFE es completa la volta.

Ambient de les gorges (foto José Hidalgo)

Una ruta llarga, 25 km, amb important desnivell de baixada (2000 m), però que no es fa pesada per l'atractiu de les passarel·les i ponts i la bellesa de la vall de Carançà.

Track