Google Website Translator Gadget

divendres, 22 de juliol de 2016

Del refugi del Fornet (Alós d'Isil) a Bonabé pel Pletiu de Saüquers



Un dels meus llocs predilectes de les valls d’Àneu és l’alta vall d’Isil, concretament la zona de Bonabé i borda Perosa. Seguint la Noguera aigües amunt després d’Alós d’Isil es troba el refugi del Fornet, que havia estat tancat durant molts anys i s’ha reobert en fa un parell amb una parella txeco-eslovaca amb moltes ganes. A partir del Fornet segueix una pista que arriba al Pla de Beret passant per Montgarri. No és massa adequada per vehicles normals, sobretot entre Bonabé i Montgarri. Aquesta pista és molt transitada a l’estiu per tot tipus de vehicles, de manera que, si es vol arribar a Bonabé a peu, és una mica incòmoda.



En entrades anteriors d’aquest blog ja he parlat de les muntanyes i valls d’aquesta zona que m’agrada molt pel que té de salvatge i desconegut: Marimanya, Llagunes i Roca Blanca – Cireres. Els mapes antics assenyalen un camí que va de prop del refugi del Fornet cap a la part baixa de la vall de Cireres.  Portàvem de cap arribar a Bonabé sense passar per la pista, i començant pel camí esmentat ho hem aconseguit. 

Sortint del refugi del Fornet, cal seguir la pista fins al pont que porta a Borda Pubill (menys d’un km). Des d’aquesta borda buscar un caminet que puja en direcció oest. Quan arribeu a una clariana collet es veu més clar que hi ha un camí direcció NO. Aprofiteu a mirar la vista, des del pic de Gireta fins a Salau i Bassiero. No heu de deixar aquest camí fins molt enllà, passat un gran prat (uns 4 km). Quan us sembla que heu perdut el camí, potser és el lloc anomenat Pletiu de Saüquers: per la part més enfilada es veu un camí que va direcció a la part alta del bosc de Cireres, i per la part baixa un altre (500 m) va a parar a un pontet de fusta que creua el torrent de Cireres, just a tocar de la pista que puja en llaçades des de Bonabé per la Coma de Perosa. Ja tan sols queda baixar per aquesta pista fins a trobar la principal, la d’Isil a Montgarri, prop del pont de la Noguera.
 
Torrent de Cireres
En temps potser no es guanya gaire respecte a anar per la pista clàssica i transitada, però la bellesa del camí i la tranquil·litat compensen àmpliament el desnivell de més a fer. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada