He escrit altres cops en
aquest blog que al Montsant li tinc un afecte especial, suposo que és per una
barreja de motius, les roques, la solitud, és feréstec, els poquíssims “oasis”
amb aigua, els paisatges i ambient de vinyes i vi als peus de la serra, que té
caràcter. La serra presenta una muralla bastant llarga, la qual cosa vol dir
que hi ha un munt de graus per superar-la, que suposo s’han anat trobant al
llarg dels segles i ara configuren els diversos camins que, equipats amb cables
i altres elements, ens porten a dalt de la serra.
La ruta d’avui surt
d’Escaladei, puja pel Grau de l’Escletxa,
s’arriba al Bassis del Boter, i baixa pel grau de l’Enderrocada i pas de
l’Ase. Ens hem inspirat i seguit el track de Joan Queralt Álvarez molt ben detallat.
 |
| Entorn d'Escaladei, punt de sortida |
 |
| La Pietat |
 |
| Forn de calç |
Del parking d’Escaladei es segueix
el mur que delimita el recinte fins un encreuament on es segueix cap a la Pietat. És una
edificació en ruïnes en un lloc ombrívol, amb una font, i devia ser un jardí
bonic, encara hi ha noms als diversos tipus d’arbres que hi ha. Diuen que era
una casa de repòs i oratori. Al cap de
poc es troba un forn de calç, forn del Rosalí, i seguint la ruta ja es comença
a pujar. Pel Collet de l’Hort s’agafa el camí que puja al Grau de l’Escletxa.
 |
| El camí passa arran de l'espadat |
 |
| Grau de l'Escletxa |
 |
| Grau de l'Escletxa |
 |
| Final del Grau de l'Escletxa |
 |
| Al Montsant sempre s'acaba grimpant |
Quan es veu un forat a la
roca i no es pot passar, a mà dreta per una estreta escletxa es grimpa uns
metres, passat el lloc més estret uns cables ens ajuden a acabar de pujar.
Superat el grau es va cap a un indicador dalt d’unes roques, que en el més pur
estil Montsant també ens obliga a grimpar una mica per arribar-hi. Des d’aquí
l’indicador orienta cap a la Punta del Boter o la Font dels Bassis del Boter. Nosaltres
anem cap a aquesta última. S’ha de buscar el camí que baixa cap al barranc, no
es veu massa.
 |
| Bassis del Boter |
Ara
és un tram salvatge de l’excursió, camins poc marcats, molta vegetació, fins
arribar al Bassis del Boter, on per contrast trobem un petit “oasis” amb aigua,
ombra, cirerers florits, molt maco. Es retorna una mica pel mateix camí i de
seguida ens enfilem resseguint els diversos barrancs secundaris fins arribar al
Mas de l’Estrem, diuen que és el mas situat a més altitud del Montsant, i el
més fred.
 |
| Mas de l'Estrem |
 |
| L'impressionant cingle de Codinals, alternativa de baixada |
Aquí
el camí baixa per antics marges fins al Racó de l’Estrem on segueix el barranc
de la Martorella. El camí torna a ser de tipus salvatge, a estones costa una
mica de trobar pel mig del barranc, es passa per la Cova dels Lladres i va a
buscar el Grau de l’Enderrocada. Aquesta baixada és bastant pesada ja que els
múltiples còdols rellisquen força i el camí baixa dret. S’arriba a un camí
antic, normal, i ens dirigim cap al Mas dels Forçans, al costat d’una vinya i
una bassa, curiosament amb una bota de vi submergida (experiments?).
 |
| Cova dels Lladres |
 |
| Mas Forçans |
Un
trosset de GR i ens desviem cap al Mas Nou del Barranc de l’Aguila. Just abans
d’arribar al mas, uns gossos ens dificulten arribar-hi, però hi ha un camí que
baixa a mà esquerra, és aquest el que baixa cap al Pas de l’Ase i hem d’agafar.
Torna a ser un camí salvatge, relliscós, bastant tapat per vegetació. Finalment
s’arriba a una gran vinya on per l’esquerra trobem el camí per on hem pujat al
començament, i ja som al mur d’Escaladei.
Una gran excursió, dura,
bons paisatges i algunes sorpreses.
Track
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada