 |
| Sant Andreu de Gitarriu |
El Bassegoda està lluny, fa de mal arribar per tots costats.
Així que inspirats pel alguns tracks vam intentar millorar l’aproximació, però no
ens ha convençut.
 |
| Pas del Treu gran |
 |
| Puig de Bassegoda |
 |
| Serra de Gitarriu |
La sortida és des de Sant Andreu de Gitarriu, que s’hi arriba per una
pista de 9 km des de poc abans de Sadernes.
Per camins es va en direcció al Treu gran, que ve a ser com un pas de
cingle que creua la serra de Gitarriu. Bastant marcat. Impressiona el lluny i alt
que es veu el Bassegoda. Es passa per uns collets d’Alps i Espinabell fins al
coll de Riu. Intentem la via directa al cim que indica algun track de baixada, però no veiem cap marca i ho deixem
córrer, ho preveiem complicat. Així que anem per la via normal perdent alçada i
tornant a pujar fins al coll de Bassegoda. Aquí comença la part més maca de
l’excursió, el costat nord del Bassegoda. Comença pujant suaument fins que es
redreça i acaba en la grimpada final amb ajuda de cadenes i agafadors. Més
espectacular que difícil.
 |
| La grimpada al cim |
 |
| La grimpada al cim |
 |
| A baix, Pla de la Bateria, inici de la pujada per la cara nord |
Quan som al Puig del Bassegoda sentim algun tro, el que fa
que no ens encantem doncs ens queda molta excursió i la baixada amb pluja no
ens fa massa il·lusió. Un cop hem fet el tram de desgrimpada més trons i es
posa molt gris. Ara anem a passar per sota el cim, la cara sud, una
paret impressionant. El camí va girant cap al Caire de Comadells, per anar a buscar el vessant oest de la
muntanya. Molta pedra, però un camí correcte. La baixada és llarga, molt
desnivell i les vistes de cingles impressionants. En un encreuament girem cap
al nord per baixar a la casa de l’Agustí. Però potser és millor opció anar en
direcció sud cap a la Mare de Deu de les Agulles i coll Vinardell. El pla de
casa l’Agustí és maco, contrasta després de tanta cinglera i tanta pedra. La muntanya del
costat del Bassegoda, el Martanyà, des del cim l’hem vist per dalt i ara el
veiem des de baix, es veu altíssim!
 |
| Des del Puig del Bassegoda |
 |
| Per sota el cim |
 |
| Al Comanegra sembla que hi plou |
Entretant el temps s’ha arreglat una mica, només ens ha
arribat les escorrialles de la tempesta. Ara ens resta tornar a travessar la
serra de Gitarriu per tancar la volta. Es puja per bosc, però així com el Treu
Gran està molt indicat aquí no hi ha cap indicador, anem pels tracks. Al mig
del bosc trobem un rètol que indica Treu Petit i a partir d’aquest punt el camí
comença a pujar de manera brusca, molt desnivell altre cop. Des de dalt de la
serra de Gitarriu, en plena alta Garrotxa, veiem la plana del Fluvià, quin contrast!
 |
| La plana de ca l'Agustí i el Martanyà |
 |
| Pujant al Treu petit, més arrels que faig! |
 |
| Des del Treu petit cap a l'oest |
Baixem del Treu Petit, ara amb alguna marca de color, fins a
trobar la pista per la que hem pujat amb vehicle quasi a tocar de la font. Allà
mateix ja trobem una masia arreglada i poc més enllà Sant Andreu de Gitarriu,
on hem deixat el cotxe.
 |
| La Plana del Fluvià des del Treu petit |
En resum, anar al Bassegoda travessant dos cops la serra de
Gitarriu comporta un desnivell considerable que no surt gaire a compte. Ara bé,
les vistes de cingleres, de la serra de Gitarriu, i la volta al Bassegoda són
molt interessants.
Track
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada