Google Website Translator Gadget

dissabte, 3 de juny de 2017

El Puig de Bassegoda creuant la serra de Gitarriu

Sant Andreu de Gitarriu
El Bassegoda està lluny, fa de mal arribar per tots costats. Així que inspirats pel alguns tracks vam intentar millorar l’aproximació, però no ens ha convençut.
Pas del Treu gran

Puig de Bassegoda

Serra de Gitarriu
La sortida és des de Sant Andreu de Gitarriu, que s’hi arriba per una pista de 9 km des de poc abans de Sadernes.  Per camins es va en direcció al Treu gran, que ve a ser com un pas de cingle que creua la serra de Gitarriu. Bastant marcat. Impressiona el lluny i alt que es veu el Bassegoda. Es passa per uns collets d’Alps i Espinabell fins al coll de Riu. Intentem la via directa al cim que indica algun track de baixada, però no veiem cap marca i ho deixem córrer, ho preveiem complicat. Així que anem per la via normal perdent alçada i tornant a pujar fins al coll de Bassegoda. Aquí comença la part més maca de l’excursió, el costat nord del Bassegoda. Comença pujant suaument fins que es redreça i acaba en la grimpada final amb ajuda de cadenes i agafadors. Més espectacular que difícil.

La grimpada al cim

La grimpada al cim
A baix, Pla de la Bateria, inici de la pujada per la cara nord
Quan som al Puig del Bassegoda sentim algun tro, el que fa que no ens encantem doncs ens queda molta excursió i la baixada amb pluja no ens fa massa il·lusió. Un cop hem fet el tram de desgrimpada més trons i es posa molt gris. Ara anem a passar per sota el cim, la cara sud, una paret impressionant. El camí va girant cap al Caire de Comadells, per anar a buscar el vessant oest de la muntanya. Molta pedra, però un camí correcte. La baixada és llarga, molt desnivell i les vistes de cingles impressionants. En un encreuament girem cap al nord per baixar a la casa de l’Agustí. Però potser és millor opció anar en direcció sud cap a la Mare de Deu de les Agulles i coll Vinardell. El pla de casa l’Agustí és maco, contrasta després de tanta cinglera i tanta pedra. La muntanya del costat del Bassegoda, el Martanyà, des del cim l’hem vist per dalt i ara el veiem des de baix, es veu altíssim!
 
Des del Puig del Bassegoda

Per sota el cim

Al Comanegra sembla que hi plou

Entretant el temps s’ha arreglat una mica, només ens ha arribat les escorrialles de la tempesta. Ara ens resta tornar a travessar la serra de Gitarriu per tancar la volta. Es puja per bosc, però així com el Treu Gran està molt indicat aquí no hi ha cap indicador, anem pels tracks. Al mig del bosc trobem un rètol que indica Treu Petit i a partir d’aquest punt el camí comença a pujar de manera brusca, molt desnivell altre cop. Des de dalt de la serra de Gitarriu, en plena alta Garrotxa, veiem la plana del Fluvià, quin contrast!
 
La plana de ca l'Agustí i el Martanyà


Pujant al Treu petit, més arrels que faig!

Des del Treu petit cap a l'oest

Baixem del Treu Petit, ara amb alguna marca de color, fins a trobar la pista per la que hem pujat amb vehicle quasi a tocar de la font. Allà mateix ja trobem una masia arreglada i poc més enllà Sant Andreu de Gitarriu, on hem deixat el cotxe.
 
La Plana del Fluvià des del Treu petit


En resum, anar al Bassegoda travessant dos cops la serra de Gitarriu comporta un desnivell considerable que no surt gaire a compte. Ara bé, les vistes de cingleres, de la serra de Gitarriu, i la volta al Bassegoda són molt interessants.

Track

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada