La vall d’Aosta és un territori autònom del nord d'Itàlia, als Alps, que comprèn diverses valls al final de les quals
es troben muntanyes força importants, com el Mont Rosa, el Montblanc, el
Cervino o el Gran Paradiso. Per un afeccionat a les muntanyes una setmana de turisme dóna per fer-se la idea de
la magnitud de les muntanyes, dels seus desnivells, de la varietat, veure algun refugi, les indicacions dels camins, quines valls són més interessants que altres... És el que pretenc reflectir aquí.
Gressonay
|
Mont Rosa |
Una vall molt turística al final de la qual hi ha el Cervino. Breuil Cervínia és ple d'apartaments i instal.lacions d'esquí. Els pobles de la resta de la vall semblen més tranquils però plens de gent.
|
Cervino sota la boira |
|
Homenatge als pioners de l'escalada al Cervino a Valtournenche |
Una vall molt àmplia i turística sense excés, maca, que dóna accés al Gran Paradiso. A l'hivern gran centre esquí de fons.
|
Cogne i al fons Gran Paradiso |
Una vall molt tancada que dóna accés també al Gran Paradiso. Poc turística, de turisme de motxilla a dos nivells: molt senderisme i qui puja al Gran Paradiso. Molta activitat d'esquí de fons a l'hivern. Hi vam fer tres excursions senzilles. 1) Pujar al refugi Vittorio Emanuele, des d'on es puja al Gran Paradiso. 2) Pujar a una sub-vall anomenada Levionaz, al final de la qual totes les muntanyes són de 3000 metres. 3) I cap a l'altre costat d'aquesta, Orvieille i el llac Djouan, amb un coll de 3000 m. Les tres excursions van tenir en comú uns desnivells importants només començar, els camins s'enfilen per sobre la vall, i després ja és molt més suau.
|
Refugio Vittorio Emanuele |
|
Llac de Montcorvé al costat del refugi Vittorio Emanuele |
|
Levionaz Dessous, lloc idíl·lic al capdamunt de la pujada |
|
Vall de Levionaz |
|
Moltes flors arreu |
|
La part de pujada forta amb bosc, després herbei |
Són interessants els senders que tenen i la seva senyalització molt
acurada amb numeració de sender, alçades, horari, grau de dificultat,
tant en el mapa com a la muntanya. Els senders són molt ben traçats i
alguns molt amplis i còmodes de pujar.
|
Com "aturen" la tartera en creuar-la un sender |
|
Indicacions en un possible despiste a un revolt de sender |
|
Indicacions de senders |
|
Moltes marmotes es veuen a Orvieille |
|
El lloc de l'antic pavelló de caça del rei Victor Emmanuel, idíl·lic! |
|
Formatgeria de muntanya (alpage); baixen els formatges amb helicòpter a la vall 2 cops durant l'estiu |
|
El Gran Paradiso des d'Orvieille |
|
Llac Djouan |
|
Gran Paradiso |
|
El Gran Paradiso des de la formatgeria d'alpage |
|
Grans desnivells als vessants de les grans valls |
Una altra vall àmplia, maca, i no massa turística. Cims imponents al final de la vall, poc coneguts des d'aquí.
Courmayeur
Em sembla que la vall origen o mare de les d'Aosta ve del punt més alt, el Monte Bianco, i se li van afegint els diferents rius a mesura que va baixant des de Courmayeur fins Pont-Saint-Martin. Courmayeur és la població final d'Aosta, just sota el Monte Bianco, amb un ambient alhora muntanyenc i turístic. És un punt de partida d'excursions importants i d'esquí.
|
Casa dels guies |
|
Als peus del Monte Bianco |
I més
La Vall d'Aosta té més valls que no hem visitat. La vall d'Ayas, entre Cervínia i Gressonay, sembla interessant. Hi ha les de la zona de Sant Bernardo, tocant a Suïssa. I al costat de Valsavarenche, una vall paral·lela és Valgrisenche. I tocant a França, entre Valgrisenche i Courmayeur hi ha la Thuile.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada