Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

dimarts, 1 d’agost del 2017

De Gerber a Cabanes pel Bassiero Oriental


Sempre es presenta atractiva una excursió d’enllaçar dues valls, si a més és dins el Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici i estan plenes de llacs encara més. La logística jugava a favor, no calia fer gaires kilòmetres entre el vehicle que deixàvem al lloc de sortida i al d’arribada. Així vam planejar una volta que puja per la vall de Gerber i baixa per la de Cabanes.

 
Estanyola de Gerber


Estany de Gerber
Es deixa un vehicle a l’aparcament de la Peulla, carretera del Port de la Bonaigua, i l’altre a l’aparcament del bosc del Gerdar. El camí de la vall de Gerber és fàcil de seguir, està ben marcat fins al refugi Mataró (no guardat). Haurem passat per l’estanyola de Gerber i pel gran estany de Gerber, es voregen o es passen aprop els altres estanys de la vall de Gerber abans d’arribar al refugi. Com va sent massa habitual diversitat de noms segons els mapes que miris (estany Llong o estany de l’Illa?, el que és a tocar del refugi). No cal pujar al refugi, encara que nosaltres ho hem fet. A partir d’aquí la vall s’obre. Es veu el coll de l’estany Glaçat que porta a Saboredo, i més amunt el coll d’Amitges entre els pics d’Amitges i Saboredo. Cap a l’altre costat es veuen unes parets formidables dels pics de Bassiero i una canal molt dreta que porta a la collada de Bassiero, aquesta és la que s’ha d’anar a pujar. El camí es veu força bé.

Pedra i estanys, vigilats de fons per la Maladeta

Bassiero Oriental (esquerra) i Occidental


Un cop superada la canal es veu a tocar el cim del Bassiero Oriental. Hi pugem, és  fàcil. Les vistes des del cim molt bones. La primera impressió és que l’altre Bassiero queda inaccessible des de l’Oriental, unes enormes parets i un coll tant avall que ni es veu. Després veig les Agulles de Bassiero ridículament baixes. Al fons les muntanyes d’Espot: Pui de Linya, Encantats, vall de Monestero i Subenuix, cap al Portarró ... Per l’altra costat impressiona el Montsaliente, més enllà es veu la carena Teso, Roca Blanca i Pinetó que emmarcaran la baixada que hem de fer.

 
Teso, Roca Blanca i Pinetó des de la collada de Bassiero
Monestero, Peguera, Subenuix, Agulles de Bassiero des del cim


Bassiero Occidental des de l'Oriental

Canal i collada de Bassiero


De la collada de Bassiero hi han dues possibilitats. Seguir recte en direcció al Pinetó, està afitat en direcció al refugi del Pla de laFont, i sense pujar al Pinetó girar 90 graus esquerra en direcció a l’estany Llong de Cabanes. L’altre opció és anar cap a l’estany Blau i d’aquest anar cap a l’estany Negre de Cabanes. Optem per aquesta última opció. El camí no és fàcil tot i que la direcció a seguir sí que ho és. L’estany Blau és maco. Des d’aquest estany és la zona més poc afitada. Es va seguint el curs de l’aigua aproximadament, el camí és fa pesat perquè hi ha molta pedra i ja es porta des de la collada de Bassiero buscant fites. Es veu l’estany Negre molt lluny, paciència. Quan finalment ens apropem a l’estany Negre es tornen a trobar fites regulars i una  mica més endavant un camí! Així es voreja aquest estany i es “torna a la civilització”.

 
Estany Blau

Estany Negre

A partir d’aquí l’estany Negre petit i una mica més avall s’entronca amb el camí que ve de l’estany Llong. Ja només queda seguir la vall de Cabanes avall (camí ben marcat). Es troba l’encreuament amb el camí que porta als plans del Breviari i que baixa per l’altre costat del riu de Cabanes i travessa més profundament el bosc del Gerdar. Nosaltres seguim pel camí més curt vall avall fins a l’estacionament del bosc del Gerdar, a tocar del refugi del mateix nom. Ens hem guanyat una beguda refrescant al refugi: uns 17 km, 1000/1100 metres de desnivell de pujada, 1400/1500 m de baixada, 9 h i mitja de temps total (varia entre GPS i wikiloc).

 
Estany Negre petit

És una excursió interessant per la varietat de zones que es veuen, pels nombrosos estanys, per la solitud, tan sols hem trobat una persona i ja molt al final, al bosc del Gerdar! Per contra és una excursió dura i llarga, potser poc agraïda, massa pedra i poc verd si ho volem resumit.

Track

1 comentari:

  1. Una excursió dura, ja ho sabiem, però en que en la que hem pogut gaudir d'un fantàstic entorn salvatge i solitari que en els camins del veí Parc Nacional és imposible de trobar per la gran afluència de gent. Les vistes des del Bassiero ens permeten distingir una gran quantitat de cims pirinencs, val la pena patir una mica amb tans pedregars per gaudir d'aquests paratges.

    ResponElimina