De Clot del Moro a les fonts del Llobregat

 

Havíem de fer aquesta ruta https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/190824-pas-de-los-sant-vicenc-de-rus-salt-den-guillem-fonts-del-llobregat-i-font-del-sofre-dels-del-73149913 amb el GREC (Grup Excursionista de Cerdanya) però les últimes pluges i haver de creuar a gual el Llobregat en una excursió col.lectiva han impedit fer la circular que s’hi proposa i hem tornat pel mateix camí. 

Pas de l'Ós

És una manera d’anar a les Fonts del Llobregat amb un recorregut espectacular, pràcticament tota l’estona a tocar del riu i amb ombra generosa. 

Es surt del trencall al Clot del Moro, Museu del Ciment, a la carretera de La Pobla de Lillet a Castellar de n’Hug, on hi ha un aparcament per uns quants vehicles. Des d’aquest lloc es camina un moment carretera amunt i s’agafa un camí a mà dreta que va a trobar el riu. El camí va per un engorjat que s’anomena el Pas de l’Ós. Aquest primer tram de l’itinerari és el que té més dificultat tècnica, una passera sobre troncs, algun punt on cal agafar-se a les pedres, un tram de camí que comença a esllavissar-se, però res de l’altre món pels avesats a anar a la muntanya. 

Es van veient petits salts d’aigua sempre rodejats de bosc i es va avançant Llobregat amunt. S’arriba a una granja, es travessa el riu i al cap de poc ja es troba l’ermita de Sant Vicenç de Rus. És romànica del segle XI-XII i diuen que té importants pintures a l'interior, que no veiem perquè està tancada. 

Sant Vicenç de Rus

Per darrera l’església hi ha un camí que va cap al riu, seguim la tònica de pujades i baixades travessant el riu de tant en tant fins que s’arriba a la carretera de Castellar de n’Hug, la travessem i es troba el complex turístic que s’ha creat a l’entorn de les fonts del Llobregat. Ara anem carretera amunt passant davant d’hotels i restaurants, fins que s’acaba i uns rètols ens informen de les diverses fonts del Llobregat. Un itinerari per fer a peu permet veure aquests salts d’aigua de naixement del Llobregat. És espectacular i surt molta aigua. Cal dir però que aquest final d’estiu ha estat plovent molt per aquesta zona. 

Fonts del Llobregat

Fonts del Llobregat

Fonts del Llobregat

Fonts del Llobregat

De tornada ens arribem a la font del Sofre, poca aigua, i uns gorgs que no mereix massa la baixada i pujada que pertoca fer per veure-ho. 

Tal com hem dit abans tornem pel mateix camí per evitar problemes (avui som molts), gaudint un cop més dels diversos salts d’aigua que ens regala l’itinerari.

Track

La Roca Corbatera i Sant Joan del Codolar al Montsant

Sant Joan del Codolar

Els qui seguiu aquest blog sabeu que tinc un cert interès per la Serra de Montsant. Ens faltava el punt més alt de la Serra Major, la Roca Corbatera de 1163 metres i l’ermita del Codolar, tot dins l'espai del Parc Natural de la Serra de Montsant. Així hem seguit aquesta ruta de wikiloc que surt de Sant Joan del Codolar. Aquest nom ja ens diu que és el que trobarem prop de l’ermita, còdols, sobretot a la pujada a la Serra Major i cap a la Roca Corbatera.

La Morera del Monsant

Tota l’excursió es fa pràcticament seguint el GR 174, excepte a dalt de la Serra Major. En pujar a la Serra es pot fer  alguna drecera. Un cop s’arriba al pla de dalt la Serra el GR s’enfila una mica més i el track que seguim va més avall. Volíem veure la Cova Santa però buscant entre els dos camins no l’hem trobat. La ruta que seguim fa alguna cosa rara, potser és més lògic anar per dalt i seguir la carena fins al monument del Crist i d’allà a Roca Corbatera.

Un cop dalt la Serra, diversos camins i no trobem la Cova Santa

A dalt les vistes són espectaculars, Cornudella, Siurana, el pantà de Siurana, les diverses serres que envolten el Priorat, el Pirineu ben nevat de fons. Abans d’arribar a la Roca Corbatera sorprèn un gran forat, són els barrancs de les Pletes i de Pelags. Al costat oposat del forat l’ermita de Santa Maria de Montsant, darrera i enfonsat, Ulldemolins.

Barrancs de les Pletes i de Pelags

Roca Corbatera

A la dreta, Santa Maria del Montsant, a l'esquerra treu el cap Ulldemolins

Des de la Roca Corbatera es segueix en direcció a Albarca. No s’arriba al poble i un grup d’indicadors ens porten pel camí dels cartoixans en direcció a Sant Joan del Codolar. Més endavant el camí es divideix, el dels Cartoixans va més avall, sembla que comunica cap a la Morera i Scala Dei. En aquest últim tram s’observen formacions geològiques curioses i roques de color rogenc i groc.

Siurana i el pantà del seu nom, Cornudella, des de Roca Corbatera

Albarca, extrem NE del Montsant

I s’arriba altre cop a l’ermita de Sant Joan del Codolar, un racó acollidor, amb una entrada vorejada de vells xiprers preciosos. L’ermita, la casa de l’ermitana, un punt d’aigua, una zona de barbacoes. Un lloc tranquil, relaxant. Això sí, la carretera que hi puja des de Cornudella és molt estreta i cal vigilar perquè dos cotxes no es creuen en la major part del traçat.

Curioses formacions rocoses

Situació de Sant Joan del Codolar

Ermita de Sant Joan del Codolar

Aquests vells xiprers donen entrada a Sant Joan del Codolar

Com sempre el Montsant t’exigeix una mica d’esforç però mai decepciona.

Track 

De Sant Llorenç de Morunys a Pratformiu

Paratge de Sant Lleïr de Casabella

Sant Lleïr de Casabella

Una excursió fins als plans i la font de Pratformiu i retorn. Es surt del centre del poble de Sant Llorenç de Morunys en direcció E seguint el GR1, en baixada fins a creuar el Cardener per un pont. Es remunta pel costat oposat fins arribar a Sant Lleïr. Es troba una alzina enorme i un camí que puja al turó on hi ha l’ermita romànica de Sant Lleïr de Casabella. Interessant la portalada amb decoració escultòrica i un símbols, un porxo allargat amb arcs i un petit tancat com a cementiri.

 

Sant Llorenç de Morunys

Sant Lleïr de Casabella

Sant Lleïr de Casabella

Sant Lleïr de Casabella

Tota l’estona per camins de bosc ens dirigim cap al Cap de Balç. Diuen que és un grau, però no aprecio espadats ni grans cingleres, segurament el bosc ho tapa. Certament tenim poques vistes, tot es veu a través dels arbres (mola del Lord, Busa, un trosset de l'embasament de la Llosa del Cavall). Un cop a l’altiplà seguim pistes en direcció nord, cap a on neix el rierol de Pratformiu. Un camí direcció N sense seguir la pista probablement sigui més maco, ja que passa per damunt d’un lloc anomenat “Els Espadats” al mapa Alpina.

 

Cal Gallina

Font de Pratformiu

Ca l'Arabé

Per un o altre camí s’arriba a Ca l’Arabé i Cal Gallina, i a tocar de la pista, la font de Pratformiu. No és gaire atractiva perquè queda enfonsada en terreny argilós, i l’aigua dels voltants es veu bruta, tot i que la de la font és neta. Pratformiu són uns amplis prats sense més, no hi ha grans vistes. El punt més interessant són els arbres de colors de tardor al costat de les cases esmentades, sobretot ca l’Arabé, al costat del rierol amb cirerers que comencen a estar vermells.

Ca l'Arabé

Per tornar, des Ca l’Arabé s’agafa una pista i després un camí que baixa pel costat de la Rasa dels Forats. El paisatge és espectacular per les roques i espadats, però com hem dit abans, ni gota d’aigua, el torrent és pràcticament sec. Es travessa el torrent, es segueix per boscos, i diuen que hi havien cascades, però avui res de res.

 

El torrent completament sec!

Moltes cases abandonades de fa temps

Busa i Roca Foradada

Es segueix baixant i es va parar altre cop a l’ermita de Sant Lleïr. El retorn a Sant Llorenç de Morunys es fa pel mateix camí que a l’anada.

Una excursió un xic lineal i potser massa tram de camí es repeteix en anar i tornar.   

Excursió realitzada amb el Centre Excursionista Àliga.

Track  

Primavera a la Conca Dellà i les vistes des d'Orcau

La primavera a la Conca Dellà, Pallars Jussà, és magnífica. La natura es plena de vitalitat, camps verds i grocs de la colza. M’havia endarrerit d’anotar en aquest blog unes pinzellades, som-hi.

Abella de la Conca

Sant Esteve d'Abella

Abella de la Conca està situat a un extrem de la Conca, tocant a l’Alt Urgell, amb les serres de Boumort i Carreu. De camí, sota els fruiters flors grogues. El poble sota la roca, i l’església de Sant Esteve,romànica, preciosa. Fa un conjunt harmoniós, allà enfilat que domina una part de la Conca.

 

Estany de Basturs

Els estanys de Basturs, estanys del tipus del de Banyoles i Montcortès. Situats en un paratge molt tranquil, prop d’Orcau i de Basturs. Interessant lloc per fauna i flora on s’hi ha marcat un parell d’itineraris de natura i una àrea de pícnic. Amb més aigua a l’estany hagués sigut més maco. 

 

Cap a Orcau i el seu castell

Vista des del castell cap a l'est

El castell d'Orcau domina la plana de la conca fins al Montsec

Restes del castell d'Orcau

Castell d’Orcau. Des que es baixa del port de Comiols es veu una muntanyeta punxeguda amb alguna cosa a sobre que intriga. Quan ens apropem a Orcau la silueta és perfecta,una piràmide amb un castell a sobre. Orcau ja és una mica enfilat sobre la plana, i costerut. Des de la part alta del poble es puja al castell. No arriba a excursió, són 15 minuts per un camí  entre restes d’oliveres. A dalt restes del que devia ser una construcció militar important. Estem a 887 metres i la vista és fantàstica. Per poc no es veu el pantà de Sant Antoni, que tindria molta gràcia. 

 

Camí del castell entre abandonades oliveres

Veïnat de les Eres de Sant Joan, Orcau

Orcau i a dalt el castell

Vist el castell no es pot marxar d’Orcau sense visitar un antic veïnat, les Eres de Sant Joan, amb una petita església romànica a l’altre costat d’un torrent que el separa del poble actual. I a Orcau hi ha un holandès enamorat de la zona que fa vi, Sauvella, i podeu visitar part de les vinyes que estan justament sota el castell. Un vi de proximitat total.