 |
| Alella, Masnou, ... |
El Maresme és una comarca allargada amb diverses valls que
baixen cap al mar. Això significa que costa molt tenir una visió panoràmica o
general de la comarca, ja que sovint estàs endinsat en una d’aquestes valls.
Avui hem fet una ruta pels voltants d’Alella on això es pot comprovar perfectament.
Hem pujat pel límit entre Alella i Tiana, a la separació entre els Parcs de la Serralada Litoral i de la Serra de Marina. Grans vistes cap al costat nord-est
de l’àrea metropolitana de Barcelona des del mirador Nou Pins fins al Turó de Galzeran. Aquí s’amplia la vista cap al costat Vallès. Es veu Montserrat, la Mola de Sant Llorenç del Munt i les grans ciutats vallesanes. És un vèrtex important,
llàstima que la vegetació ens tapi força la vista.
 |
| Mirador Nou Pins |
 |
| Àrea metropolitana nord-est de Barcelona |
 |
| Vista cap a Montserrat i el Vallès des del Turó de Galzeran |
Hem seguit aproximadament per la carena limítrofa amb el
Vallès, hem vist el castell de sant Miquel (Santa Maria de Martorelles) i hem
baixat al dolmen de Can Gurri. Hem retornat un trosset pel mateix camí i a
tocar de la urbanització Alella Park hem retornat aproximadament per sota del
camí que havíem fet fins a trobar un corriol que baixa cap a les fonts
d’Alella.
 |
| Castell de Sant Miquel |
 |
| Dolmen de Can Gurri |
Abans d’arribar a la primera font es troben les coves, uns
forats a la muntanya prou grans, i comunicats entre ells, que en la seva
història hauran servit per guardar de tot, potser fins i tot s’hi haurà amagat
algú. Es segueix baixant i es troba la font del Safareig, seca, però amb aigua
embassada. Més avall la font dels Eucaliptus, amb uns grans eucaliptus, espai
per pícnic i una petita edificació amb llar de foc que hauria de servir perquè
la gent hi estès bé, però està força destruïda pel gamberrisme. La font també
seca.
 |
| Les coves |
 |
| Font del Safareig |
 |
| Font dels Eucaliptus |
 |
| Font dels Eucaliptus |
Es segueix baixant i s’arriba a la font de l’Esquerda,
aquesta sí que té aigua. Es baixen uns esglaons que porten a dins la muntanya, s’avança
per un petit túnel i amb foscor total es veu un clot amb aigua. A fora un
plataner de grans dimensions i un altre arbre que no recordo acaben de fer
l’entorn agradable.
 |
| Font de l'Esquerda |
 |
| Font de l'Esquerda |
 |
| Pi de Mas Coll |
A continuació és troba un pi monumental, Pi de Mas Coll, 30
metres d’alçada i 3 de circumferència, i ja quasi som a baix, però encara queda
una font. S’arriba al punt d’inici pel torrent del Fonoll, així que la font és
la del Fonoll. Abans oloràvem
eucaliptus, ara l’olor es a fonoll.
 |
| Font del Fonoll |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada