Verdaguer, Bassegoda i a la dreta Canigó |
La Mare de Deu del Mont és
un fantàstic mirador al límit entre l’alta Garrotxa i l'alt Empordà amb una excepcional vista a 360 graus.
Malauradament quan hi hem pujat els núvols ens han tapat tot l’Empordà. S’hi
pot arribar en vehicle, però l’excursió d’avui hi puja des de Beuda, prop de
Besalú. Els camins estan molt marcats, varietat de colors, fites i rètols.
Es surt d’un espai aparcament
prop de Beuda amb cartells i postes indicatius, al cap de poca estona per una
pista ens desviem per un camí a l’esquerra. Un primer encreuament amb el camí
per on baixarem. Altre cop a esquerra en direcció a una muntanya anomenada El
Castellot, que no hi anirem, i comença a pujar sense parar. Després d’uns 500
metres de pujada pel bosc s’arriba a Sant Llorenç dels Sous, unes restes d’una
abadia benedictina amb orígens a l'any 871 molt interessants de visitar. S’ha restaurat i hi ha plafons
explicatius de les diverses etapes històriques d’aquesta abadia. Val la pena
dedicar-hi temps. Al costat hi ha la font dels Monjos, seca.
El camí drecera passa per aquí |
Boires cap a l'Empordà |
Cingles de Tavertet |
Pedraforca, Sant Amand, Taga, ... |
Des de la carretera mateix
surt el camí que puja a la Mare de Deu del Mont. Es troba un desviament, una
drecera, es pot anar per una al pujar i l’altre en baixar. Ens ha agradat més
la drecera per la geologia, unes curioses formacions rocoses. Es va a parar
altre cop a la carretera però poca estona, una tanca de bestiar ens indica on
segueix el camí. Algun encreuament més i ja som dalt, una altra tanca que dona
a la carretera, a tocar de les antenes, el santuari i restaurant. Ho trobem tot
tancat, suposo perquè és finals de gener.
Hi ha un mirador amb una
taula semicircular amb els noms de tots els cims que es veuen, senzillament
impressionant. Llàstima que els núvols ens tapin més enllà de l’Albera, no
veiem el mar. No especifico les
muntanyes que es veuen perquè són totes les d’aquest sector. L’Alta Garrotxa
impressiona pels cingles i espadats. El Comanegra i Bassegoda es veuen molt bé.
És un lloc per estar estona mirant i resseguint muntanyes.
Una escultura de Mossèn Cinto Verdaguer davant del Canigó té la seva gràcia. Durant l'excursió es troben diferents referències a Verdaguer, per exemple les fonts. A més sembla que "va fer una estada d'un mes i mig al santuari, on va trobar el mirador que cercava per contemplar el Canigó i tranquil·litat per a escriure".
Es baixa pel mateix camí fins
a Sant Llorenç dels Sous i un cop allà es pot seguir per la carretera fins a la
font de Roca Pastora. Ho hem trobat tot molt sec però aquesta font, amb aixeta,
té aigua. Seguint carretera avall es troba un camí a mà dreta que ens porta per
una baixada més suau que la pujada fins a l’encreuament inicial.
És una excursió a un lloc que es presta a badar amb les vistes un cop dalt, i la
visita a Sant Llorenç dels Sous també pot ser més o menys entretinguda. Val molt la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada