Per les comarques del Coll de la Perxa: Cerdanya, Conflent, Capcir

Montlluís i Canigó

El Coll de la Perxa és un punt geogràficament interessant. Una àmplia collada elevada a 1600 metres que separa dues conques de rius, Tet i Segre. Hi conflueixen quatre carreteres, Perpinyà a Puigcerdà, antiga via romana, a Quilhan, a Ur per Font Romeu, i a Eina. Hi passa el el ferrocarril de via estreta de Prada a la Tor de Querol, popularment dit el tren groc. És un punt estratègic en les comunicacions pirinenques. Hi conflueixen tres comarques Cerdanya, Conflent i Capcir.

Actualment pertany a França en virtut del Tractat dels Pirineus. Sembla que els negociadors francesos del Tractat coneixien molt bé el territori, mentre que els espanyols no, ja que ho feien a esquenes de les Corts Catalanes, amb el resultat que el Tractat va ser molt favorable als francesos. Tot i això els negociadors de Felip IV van aconseguir retenir Llívia amb l'argument que era una vila i no un poble. 

Si bé la ubicació del coll de la Perxa és a La Cabanassa es podria dir que en aquest altiplà hi ha també Sant Pere dels Forcats, Montlluís, i aprop La Llaguna i Planès. 

Hi ha hagut confusions sobre la pertinença d’aquests pobles a la Cerdanya o al Conflent, i en el cas de La Llaguna, al Capcir. Anteriorment es consideraven pobles de la Cerdanya / Capcir, però el Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord, aprovat el 2007 per l'Institut d'Estudis Catalans i la Universitat de Perpinyà, situà aquests pobles al Conflent. 

La Cerdanya l’articula el riu Segre i el Conflent el Tet que desemboca prop de Perpinyà. El Capcir és terra de l’Aude.  

La manera més habitual d'arribar al Coll de la Perxa des de Catalunya (sud) és a través de l'Alta Cerdanya o Cerdanya francesa, que és la part alta de la vall de la Cerdanya. Passant pel coll de Rigat s'arriba a la Perxa i es tenen unes vistes impressionants. L’espectacular Cambra d’Ase, el Canigó, tota la Cerdanya, els llunyans la Tossa, el Cadí i el Pedraforca i cap a la zona de Pimorent. Aconsello la carretera que surt del mateix coll i va cap a Eina i Llo, que va enfilada sobre la Cerdanya, i per tant es gaudeix d’una vista privilegiada.

 

Coll de la Perxa

Espais oberts

Hem parlat de bones vistes, però és que tots els pobles indicats abans estan entre 1500 i 1600 metres d’alçada!

 

Grans vistes

Carretera entre Coll de la Perxa i Eina

Molt aprop del coll, a Montlluís podem girar cap a l’esquerra (venint de Puigcerdà), i ens trobem la desviació cap a La Bullosa, i al cap de poc La Llaguna. Una mica més i s’entra al Capcir, una comarca petitona, un altiplà envoltat de muntanyes amb 2 embassaments, pistes d’esquí de fons i alpí, un petit aeroport, i amb excepció d'Els Angles, uns pobles petits i encantadors. Algú en diu la Petita Sibèria, però amb el canvi climàtic pocs dies hi fa tant fred com suposa el nom. I segons la Viquipèdia s’hi parla el capcinès, un llenguatge de transició entre els parlars rossellonesos i l'occità dels pobles veïns més al nord.

 

Mirant cap a Pimorent

Grans postes de sol mirant al Cadí

Hem indicat que des de prop de La Llaguna es va al llac de la Bollosa i la zona del Capcir. Des del Capcir, Formiguera, es va cap als llacs de Camporells, i des de Esposulla, per la vall de Galba, es puja a la Portella d’Orlu. Des de l’altre costat, per Puigbalador es puja a la serra de Madres. Muntanyes per caminar no en falten.

 

Real i el petit embassament de Puigbalador

Cambra d'Ase

Si a Montlluís es segueix la carretera principal es baixa cap a la capital del Conflent, Prada, i als pobles que donen accés al Canigó, al monestir de Sant Miquel de Cuixà i a Vilafranca del Conflent, que va ser una important fortalesa militar hàbilment situada en un congost del riu Tet.

 

Pedraforca des de Sallagosa

Però el que m’ha captivat d'uns dies per aquesta zona són les llums, la amplitud, uns pobles d’alçada i les vistes d’aquesta terra entre tres comarques, plenament catalanes però repartides entre dos estats.