L’Alt Salat al Couserans, Arieja

Cap a la dreta es puja al port de Salau, darrera els núvols les muntanyes que fan frontera amb Catalunya

El riu Salat neix entre el port de Salau i el Mont Roig i en el seu curs superior conforma una petita comarca que anomenen Alt Salat (Haut Salat). En la seva part baixa desemboca a la Garona, per tant a l'Atlàntic. Les aigües de l'altre costat del port de Salau van a parar a la Noguera i al Mediterrani. Aquest territori està situat al Coserans, a l'Arieja i el formen vuit pobles de l'antic cantó d'Oust. El punt culminant de l'Alt Salat és el Mont Roig amb 2868 m i no el més emblemàtic , almenys a França, Mont Valier 2838 m. El pas més fàcil el port de Salau amb 2078 m. El Coserans és una petita província històrica dels Pirineus, en origen era una ciutat galo romana esdevinguda bisbat i que es va mantenir fins la Revolució francesa. La capital és Sent Gironç (Saint Girons).

Fent una petita excursió per veure el costat occità del port de Salau ha permès aprendre una mica d'història que expliquen en panels disposats al llarg del recorregut.

 

Església del poble de Salau

Cascada de Leziou

Camí al Mont Roig

Epoca romana

La vall del Salat depenia de la ciutat Comenge, avui dia Sant Bertran de Comenge (que es troba entrant a França per la vall d’Aran, al cap de poca estona). Era una organització territorial romana dedicada al control dels passos pirinencs.

Cap a l’any 75 AC un jove general anomenat Pompeu va venir a combatre a Hispània contra un rebel romà que havia trobat aliats. Per avituallar el seu exercit i passar l’hivern a la Gal·lia de Narbona va prendre el control de la part central dels Pirineus, ja que un predecessor seu havia estat derrotat. Pompeu s’assegura la ruta de la Noguera Pallaresa i la Garona sometent els aquitants rebels i reunint-los al voltant d’una fortalesa anomenada Sant Bertran de Comenge.

A Comenge un lloc de duana cobrava 1/40 sobre les mercaderies que entraven a la Gàl·lia pels ports de l’Aran. El comerç que entrava per Salau es podia taxar a Sant Girons o al Pont de la Taula, prop de l’actual poble de Salau. El nom de Taula evoca un registre de peatge.

Des del segle I l’organització política d’aquestes poblacions, reunides en l’actual Comenge, abastava l’alta vall de la Garona i l’alta vall del Salat. Més tard el país del Salat es separà de Comenge i s’integrà a l’alta vall de l’Arisa convertint-se en la ciutat de Coserans.

Al voltant de l’any 400 les dues ciutats més vulnerables a les tropes bàrbares que creuaven el Pirineu es van enlairar i fortificar formant part d’una veritable defensa pirinenca. Sent Girons i Sent Liser (Saint Lizier) provenen d’aquesta situació.

Període carolingi

En els temps de Carlemany, com en els de Pompeu, la reconquesta cristiana de l’Espanya musulmana passa també pel Pirineu central i el port de Salau hi va tenir un paper important.

Durant els regnats de Carlemany i el seu fill l’Església i l’Estat eren un. La fundació d’abadies al marge dels comptats va acompanyar la recuperació de camins.

Al segle IX al Pallars, a la Ribagorça i la regió de Tolosa molts monestirs van ser fundats o reinstaurats. El priorat d’Isil al Pallars depenia de l’abadia de Mas d’Azil al Coserans. Les dues institucions anomenades Asil, a les portes del Coserans, i connectades pel port de Salau, es troben al peu de la ruta més curta entre Tolosa i el Pallars.

Carlemany va construir un castell a Miravat. L’interès del Rei de França per aquesta frontera va confirmar als habitants de Seix  els privilegis suposadament concedits per l’emperador.

 

Meteorologia bastant habitual de l'Alt Salat

Cascada de Bégé

El Salat al seu pas per Seix

Lloc de pas i intercanvis

L’estreta vall del Salat no era molt apta per l’agricultura, però els seus habitants eren els mes ben situats per aprofitar el comerç transfronterer.

Els catalans aportaven als mercats i fires de Seix la sal de les mines de Cardona, oli d’oliva i llana fina de les ovelles merines. Compraven animals de càrrega o de carn, cereals i vins del Llenguadoc. I també hi havia un important contraban de mules i eugues que entraven fraudulentament a Espanya.

La balança comercial era favorable als habitants de l’Alt Salat però la pressió demogràfica els va portar a anar estacionalment a Espanya com a jornalers agrícoles, aprofitant la demanda i les diferències entre els temps de collita a una i altra banda.

A Salau l’ultima casa del poble era la duana. El 1859 es van registrar 160 tones de mercaderies, o sigui entre 1000 i 1500 passatges de mules. El trànsit va disminuir amb la construcció de línies ferroviàries, però el 1880 encara passaven per Salau 30.000 persones /any!.

Una última curiositat: Els registres de Salau constaten el pas del príncep Albert I de Mònaco, que va passar a la vall d’Aran l’agost de 1916 amb un seguici de 10 persones i 12 mules.