Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

diumenge, 31 de març del 2019

Pont Gisclard

Pont Gisclard
Des del poble de Planès a l’alt Conflent (Catalunya Nord) es pot fer una ruta circular força interessant. Es tracta d’anar a veure el pont Gisclard, l'únic pont penjant ferroviari encara en servei a França. Es troba a la línia del tren groc de Vilafranca de Conflent a La Tor de Querol. Aquest tren, inaugurat el 1910, és excepcional per les obres d’enginyeria que es van haver de fer. L’estació de Bolquera és la més alta de França, a 1593 metres. El pont Gisclard, suportat per dues pilastres de 28 i 32 m, separades 151 m, té una altura de 80 m sobre el riu; va ser dissenyat per l'enginyer Albert Gisclard, comandant de l’exèrcit francès. El pont permet al tren travessar el riu Tet. L’electricitat produïda per la presa de la Bollosa alimenta la línia del tren groc.


La ruta té interès, a més, perquè hi ha marcat un circuit botànic amb indicacions de plantes i arbres que es van trobant i que ens acompanya durant tota l’excursió.
Montlluís des de Planès


Església circular de Planès
Des del coll de la Perxa, es va cap a La Cabanasa i Sant Pere dels Forcats i es segueix fins a Planès. És aconsellable visitar l’església circular dedicada a la Mare de Deu de la Mercè, a la part superior del poble.

Es veu Prats Balaguer on s'acaba el bosc baixant cap als Banys de Sant Tomàs

Des de Planès hi ha indicador per anar al pont però nosaltres hem fet la ruta al revés, començant una mica més amunt en direcció a unes antenes. El camí es fica al bosc i va baixant, algun tram amb fort pendent. És un bosc maco i ben conservat, amb una bona varietat d’espècies. Al límit del bosc un encreuament ens permet baixar al Banys de Sant Tomàs. Fem un tros de camí fins que els veiem molt avall i ho deixem córrer. Retornem a l’encreuament i seguim el camí cap al pont. Ara sembla un camí antic molt ben fet, marques grogues. Es comença a veure enmig del bosc el pont. Suposo que a l’estiu i tardor no es veu res, a l’hivern té aquest avantatge.

Banys de Sant Tomàs




En un punt cal desviar-se una mica del camí i es va a parar a un espai estrany, com la part superior d’uns petits túnels tancats per una tanca. Enfilant-se una mica a la taca es té una bona visió frontal del pont. Impressionant la imatge del ferro entre roures. Correspon a una època daurada de la construcció en ferro.

Es retorna al camí i al cap de poc es passa per sobre l’estació del tren groc i a partir d’allà es segueix per la carretera que baixa a l’estació fins al poble.


Si es fa a l’hivern es veu millor el pont, i si es fa per primavera o estiu es veuran moltes plantes que a l’hivern no hem vist o arbres dels que no hem vist les fulles i l’aspecte. 

 Track

2 comentaris:

  1. Molt ben explicada aquesta interessant i fàcil matinal que pot fer-se tot any excepte si a l'hivern hi ha neu, ja que llavors el camí es complica i calen raquetes o grampons depenent de l'estat de la neu. El pont és una magnífica obra d'enginyeria única a Europa, que fa honor al impulsor del tren groc a principis del segle XIX, l'escriptor i editor del diari l'Independent de Perpinyà, Emmanuel Brousse.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies pel comentari Jaume, es bo donar a conèixer l'impulsor del tren groc!

    ResponElimina