El Capcir és una petita comarca entre la Cerdanya, el Donasà (dins l’Arieja) i el
Conflent. Tenint en compte com és de petita la comarca té bastants
llacs, i per mi els més macos són els de Camporrells. I lògicament han
convertit la seva visita en una clàssica excursió.
Els Perics, a la dreta el punt més alt de la serra de Mauri |
S’hi pot arribar per la Bollosa sense massa
desnivell o des de l’estació d’esquí de Formiguera amb desnivell depenent de
fins on pugem per les pistes. Ens hem inspirat en aquesta ruta de wikiloc de
mparaira
però no hem pogut començar tant amunt com ell (feia la ruta el 2016).
El Puig Peric des de l'estany del Mig |
Hem començat pujant per una pista d’esquí uns
150 metres en línia recte i després es troba la recepció d’un telecadira, una
mica de pista i ja agafem un camí que ens portarà cap a la serra de Mauri.
Haurem pujat quasi 600 metres. Un cop es veu el punt més alt de la serra es pot
triar en passar per aquest punt en anar o tornar, té molt bona vista, molt
recomanable. Es veu l’estany de la Bollosa, el Carlit, el Cadí, el Pedraforca
també treu el nas, per l’altre costat els embassaments de Puigbalador i de
Matamala, la serra de Madres, el Canigó i tota la carena fins al Puigmal.
S’avança una mica més i ja en baixada es
comencen a veure els estanys de Camporrells. Uns de petits anomenats La Basseta,
més amunt l’estany del Mig, que a la seva vora hi ha el refugi, i més a mà
dreta el Gran. Es va baixant i la visió de l’estany del Mig amb els Perics a
sobre és preciosa.
Es visita l’estany del Mig, el Gran i es torna
a pujar. Nosaltres hem anat al punt més alt de la serra a la tornada però és
completament indiferent, està ple de caminets per tot arreu.
Hi hem anat els dies més plens d’agost i es
veia gent per tot arreu, prova que són uns estanys idíl·lics!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada