 |
| Part alta de la vall de Galba, a ma dreta es veu el camí |
La vall de Galba és
una vall del Capcir orientada est oest, el riu de la qual desemboca a
l’embassament de Puigbalador. Per caminar-hi es surt d’Esposolla, on excepte a
la temporada d’hivern, una pista ens permet guanyar uns 4 km. Un cop la pista
travessa el riu hi ha un aparcament habilitat al lloc anomenat Plans de
l’Orriet i una tanca que ens impedeix seguir.
 |
| Jaces refugi en bon estat |
 |
| Pista entre bosc, al fons Puig Terrers |
Es camina per una
pista, es troba la Barraca de la Jaceta, refugi lliure. A través d’un bonic
bosc es veu el Puig Terrers. Es segueix avançant fins una altra cabana, la
Jaça de la Llosa, refugi lliure petit però correcte.
 |
| Pont del camí que porta a Camporrells |
Fins aquí hem anat seguint el
Tour del Capcir (marques grogues i vermelles) però ara aquest es desvia per
anar cap a Camporrells, o cap a l’estany del Diable i Peira Escrita. El pont
per travessar el riu és molt visible.
A partir d’aquí el
camí no es veu massa i les fites no abunden, potser més posades per baixada que
per la pujada. S’arriba al pla de les Bassetes, on el riu fa meandres, un pla
molt gran.
 |
| Pla de les Bassetes |
 |
| Pla de les Bassetes |
Es puja direcció
oest per on es veu una mica de camí entre abundants flors de Tora Blava (com a mínim al
setembre). A mesura que es puja el pla que deixem es veu més bonic.
 |
| La Tora blava molt present, a baix pla de les Bassetes |
S’arriba a un pla on
hi pal de telenivòmetre i cap al fons de la vall ja s’intueix la Portella d’Orlu, es tracta de seguir el curs del riu.
 |
| Pla del Telenivòmetre |
El camí més ben
marcat (que en aquesta vall és molt relatiu) no s’acosta al llac gran, l’estany
de la Portella d’Orlu, sinó que puja suaument fins anar a parar a unes roques
que barren el pas d’un estanyet feréstec entre roques just sota la Portella.
Probablement bona part de l’any hi deu haver neu. Des d’aquest estanyet ja es
veuen unes traces que pugen a la Portella.
 |
| Estany de la Portella d'Orlu, Canigó al fons |
 |
| Estanyet superior dels 3 petits |
 |
| Estany de la Portella d'Orlu i Baixolllada a dalt |
Si es segueix
estrictament el curs del riu i girem lleugerament a la dreta veurem el gran
estany de la Portella d’Orlu. No hi ha camins marcats, sols alguna fita i
alguna traça. Un cop s’arriba a l’estany el més aconsellable es tirar pel dret
amunt en direcció a la Portella. S’arriba a un petit pla des de on es veu un
caminet i unes fites que cap a la dreta ens porten a un parell d’estanyets més,
aquests sí que són macos.
 |
| Els dos estanyets amb traces de camí |
 |
| Crestes del Baixollada |
 |
| Dent d'Orlu |
 |
| L'estreta Portella d'Orlu |
 |
| Vall d'Orlu des de la Portella |
Jo seguia un track
que des d’aquests estanyets pujava a la Portella, però la pujada per herbeis en
zona bastant dreta no em va convèncer gaire. A més un cop enlairat (direcció
Baixollada) havia de retornar a mà esquerra per anar cap a la Portella. Això
sí, en arribar a un pla uns 50 metres més amunt que la Portella vaig poder
gaudir d’unes vistes molt bones. Diria que es veia el massís de la Pica
d’Estats i una gelera que semblava la Maladeta, apart de la Dent d’Orlu i tota la vall d’aquest
nom. Per l’altre costat durant tota l’excursió es té present el Canigó.
 |
| Estany de la Portella d'Orlu, el Canigó al fons |
La baixada la vaig
fer pel corriol que porta directament a l’estanyet feréstec. El meu consell és
que si només es vol anar a la Portella s’hi pugi des d’aquest estanyet. Si heu
anat a veure els altres dos estanyets surt més a compte tirar enrere i pujar
per les traces de sender que pugen directament a la Portella. Una altre cosa és
si vas a pujar el Baixollada.
Una excursió agraïda,
és una vall molt verda, amb aigua, vistes, sense complicacions tècniques. Cal
però una mica d’orientació ja que a diferència d’altres llocs a la part alta no
hi rètols, ni marques ni quasi camins. De totes maneres les distàncies són curtes i els errors
s’arreglen ràpid.
El track gravat no
és gaire indicatiu ja que no coneixent la zona vaig fer moltes marrades per
veure què hi havia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada