Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

dimecres, 5 d’octubre del 2022

Circular Sant Martí d’Envalls - Estany de Coll Roig - Estanyets - Serrat dels Llops - Serrat del Castellar

 

L'Estanyet
Una llarga excursió que requereix cert sentit de l’orientació ja que hi ha pocs punts de referència i tota la part superior sense camins, GPS bastant imprescindible. La dificultat és d’orientació no pas tècnica. 

La valleta que puja al Ras del Carlit

Es surt de l’ermita de Sant Martí d’Envalls, que s’hi arriba des d’Angostrina per pista d’estat variable (octubre 2002 força bé). Darrera l'església surt un corriol amb marques que puja molt dret fins a la Plata de les Escaldes - cabana de n’Escale. Hem fet una bona drecera a la pista que surt de Sant Martí i passant prop de la cabana de n’Artigue segueix pujant fins a la pleta de les Escaldes. Es segueix aquesta pista amunt, es passa un pas estret entre roques i es va travessant algun torrent fins que la pista fa una gran volta a mà dreta i nosaltres busquem un corriol a mà esquerra (just després de creuar el Rieral dels Estanyets), direcció quasi nord, que pels prats va pujant fins trobar novament la pista. 


Vistes pujant al Ras del Carlit des de Tres Fonts

Al fons els Pics de Coll Roig, l'estany està a sota
Sortim molt aprop de Tres Fonts, allà acaba la pista i es troba una barraca d’obres i una taula de picnic. Es veuen unes marques blaves d’un camí que puja per la valleta que ens queda 90 graus a mà dreta respecte la pista per on veníem. Aquest camí ens porta al Ras del Carlit. Es tracta d’un enorme altiplà sota la serra que va del Carlit al Punxó. Sota els dos pics de Coll Roig es troba l’estany. Hi ha alguna fita però si el dia és clar no té pèrdua, s’avança fàcilment fins a la zona de l'estany i la cabana refugi (2400 m). Des d’aquí es pujaria als pics de Coll Roig. 
Estany de Coll Roig

Refugi lliure de Coll Roig

La desolació del Ras del Carlit

Volem tornar pels Estanyets. Prop de l’estany de Coll Roig hi ha molts blocs de pedra que ens han fet anar massa en direcció sud, el més aconsellable és direcció sud oest bastant aprop de les parets dels cims (Pic occidental de Coll Roig, Tosses), ja que l’alçada de l’estany i dels estanyets és similar. Prop dels estanyets es troba alguna traça de corriol, es van seguint els diversos aiguamolls i estanyets secs, sempre prop de les parets de la serralada, fins a l’estanyet gran. Aquí hi veiem ànecs i més aigua que els altres, i es troba un camí i alguna marca blava, així que el seguim en direcció al pas i port de Maurà. El Ras del Carlit dona pas a una altra zona enorme de pastures, Maurà. 
L'Estanyet gran

Começa la tardor a l'Estanyet gran

Maurà

La nostra propera referència és el Serrat dels Llops (2300 m), seguim per terreny molt ampli i anem girant cap al sud o sud est i passant pel límit d’aquestes roques (en aquesta zona “Serrat” té una magnitud més petita que a altres) baixem per l’altre costat per un bosquet fins a un filat. Aquí ja tenim vistes i referències. Es veu el Serrat del Castellar, la vall d’Angostrina, la central Themis, el pic dels Moros. Seguint el filat es troba una pista que baixa fort fins al nivell del següent objectius (2000 m), el Dromedari i el Serrat del Castellar. Unes roques que vistes des de Vilanova de les Escaldes poden semblar un camell o dromedari donen nom a aquesta formació rocosa. 
Pic dels Moros, al mig els prats verds del Serrat del Castellar
Des del Dromedari vistes al Serrat del Castellar

Des d’aquí es veu clarament el rec de Dorres que baixa de Tres Fonts. Hi ha una passera molt evident i ens dirigim cap allà per seguir pel costat del rec, mantenint l’alçada, fins que estem sobre els prats del Serrat del Castellar. És un lloc bonic, verd, amb una mica d’aigua. Baixem caps als prats, amb bestiar, i pel costat est es troba una pista que baixa fins a la pleta de les Escaldes. 


Passera sobre el Rec de Dorres

Prats del Serrat del Castellar

Ja tan sols ens queda travessar la pista i buscar el corriol que baixa a Sant Martí d’Envalls.

2 comentaris:

  1. Aquesta zona és molt més gran i solitària del que en un principi ens podem imaginar, des de Tres Fonts ja costa trobar el camí per arribar al petit però confortable refugi de Coll Roig al costat del llac, desprès, la resta és anar passant prats, mulleres i matolls sense cap mena de referència ni camí, moltes traces son de les vaques que hi pasturen. També es pot arribar als estanyols des de Bena, la pujada està ben fitada, a dalt és igual que aquest relat.

    ResponElimina
  2. Dius bé, una zona gran i solitària.

    ResponElimina