Google Website Translator Gadget

dilluns, 7 de febrer de 2011

Millores a la Sagrada Família


En una entrada anterior vaig explicar les sensacions d’un concert a la Sagrada Família. Si ho recordeu l’espectacle va ser magnífic però fallava l’acústica i la temperatura. Ara farem un exercici d’imaginació, amb tota la modèstia del món, per veure què hauria d’haver planejat Gaudí perquè això no passés.

En primer lloc no crec que Gaudí pensés que hi posarien 3500 persones allà dins, o si més no devia pensar que els que volguessin escoltar el que digués el capellà es posarien a la nau central, els de les files de davant de la qual són els qui van sentir bé la música.  Per contra, Gaudí va repartir espais elevats, suspesos a la nau central i laterals, per cantants. Si aquests espais els omplim de cantants potser sí que tothom ho sentiria bé. Però llavors fallaria igualment l’acústica si posem els solistes a la zona de l’altar.  Pot ser que a l’època de Gaudí fos impensable que uns solistes cantessin a una església, tot i que diria que ja s’havia fet a les èpoques glorioses de música religiosa de Bach, Mozart i demés.

Per tant, sense ser tècnic en acústica, i tenint en compte que això vol ser tant sols un divertimento tècnic imaginatiu, crec que Gaudí o els seus successors, haurien d’haver previst incorporar materials calents com es fa a tots els auditoris per frenar els rebots del so. Però podem pensar que a la Sagrada Família el so no rebotava, sinó que es perdia en les alçades, i que si hi posem fusta per captar el so encara haguéssim sentit menys la música. Probablement el que caldria seria un sacrilegi arquitectònic – artístic consistent en tapar l’interior de les columnes per tal de tenir una nau homogènia. Un cop això fet potser sí que es podria condicionar amb materials calents que esmorteïssin el so.

I ara anem per la temperatura. El fred venia en part per corrents d’aire. No vaig ser l’únic que es va estar tot el concert amb una corrent d’aire a la cara. Això em feia pensar que per aquelles columnes, per aquells passadissos que porten als espais penjats o que porten a les fileres de seients una mica elevades de les naus laterals, hi deu passar aire. Per la temperatura que teníem és imaginable pensar que alguna corrent d’aire provenia directament de les columnes que s’enfilen desenes de metres per sobre de la nau. Si fos així, es podria pensar en aprofitar aquestes corrents d’aire per moure uns molinets de vent i produir energia elèctrica. Què en podem fer d’aquesta energia? Sí, ho heu endevinat, podríem posar unes estufetes per escalfar el personal. Si a cadascuna de les columnes enormes que coronen el temple i a cada forat d’entrada d’aire que trobeu per la basílica hi poséssim rodetes d’energia eòlica jo crec que sortiria una energia prou aprofitable. S’haurien de fer números i proves, però per l’objecte del que estem imaginant ens serveix. Aconseguiríem tenir calefacció, potser modesta, però gratis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada