La vall de Campcardós

El Peiraforca a la zona dels meandres del riu

La vall central del Querol que baixa del coll de Pimorent cap a La Tor de Querol i Enveig té dues valls d'orientació oest est i est oest, que quasi coincideixen al unir-se a la vall principal, una a Porta i l'altre a Porta Pimorent. Són unes valls grans, llargues i importants. La que recull l'aigua de la zona de Lanós i de la serra del Coll Roig dona nom al riu Querol, mentre que l'altre és la Ribera de Campcardós que baixa de la Portella Blanca d'Andorra. Aquest és un punt estratègic ja que hi coincideixen tres estats, Andorra, Espanya i França. La proximitat al port d'Envalira i Pas de la Casa pel costat andorrà, a les valls de la Llosa i de Meranges per l'espanyol i la de Campcardós pel francès en donen la mesura de la importància, sobretot en èpoques de contraban i tràfic de bestiar. També és un punt de pas de la travessa Camí dels Bons Homes.

La vall de Campcardós des de Porta comença pujant bastant fort, després es suavitza. El paisatge és prou variat, comença amb boscos de caducifolis, segueix una zona de parets de pedra i cabanes en diferent estat de conservació. A estones el camí està perfectament empedrat, es nota que fa molt temps que aquí hi havia vida. El riu bastant cabalós per final de juliol l'anem veient al fons de la vall. 

El riu de Campacardós i parets de pedra

Cabana de pedra

El refugi de pastors

Lluny veiem els cims del Peiraforca i el Roc Colom, la vall es va eixamplant. Ara es divisa el refugi de pastors, una zona amb molt bestiar. I la vegetació ha canviat, ara el que hi ha és el bàlec. Al cap de poc l'estany Petit quasi bé sec. Una mica més amunt, ja estem a 2000 metres, l'estany Gros, que tampoc és gran cosa, ja que l'aigua es filtra i el riu s'asseca, surt més avall en unes fonts no espectaculars. La cridòria de les marmotes és un no parar.

El riu torna a néixer mes avall

Estany Gros

Camí a la Portella de Meranges

Si es segueix una mica més s'arriba a on surt el camí a la Portella de Meranges, pel costat del Pic de Peiraforca, i una mica més amunt s'arriba a una zona de prats i meandres del riu on el camí el travessa. És un lloc bonic. A partir d'aquest punt el camí va pujant fins la Portella Blanca d'Andorra a 2500 metres. Una vall llarga, àmplia i variada, sense pèrdua possible ja que hi ha un únic camí, recomanable.

La zona de meandres

El camí a la Portella Blanca d'Andorra creua el riu, i vam coincidir amb una travessa amb cavalls

De Gerber a Cabanes pel Bassiero Oriental

Sempre es presenta atractiva una excursió d’enllaçar dues valls, si a més és dins el Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici i estan plenes de llacs encara més. La logística jugava a favor, no calia fer gaires kilòmetres entre el vehicle que deixàvem al lloc de sortida i al d’arribada. Així vam planejar una volta que puja per la vall de Gerber i baixa per la de Cabanes.

 

Estanyola de Gerber

Estany de Gerber

Es deixa un vehicle a l’aparcament de la Peulla, carretera del Port de la Bonaigua, i l’altre a l’aparcament del bosc del Gerdar. El camí de la vall de Gerber és fàcil de seguir, està ben marcat fins al refugi Mataró (no guardat). Haurem passat per l’estanyola de Gerber i pel gran estany de Gerber, es voregen o es passen aprop els altres estanys de la vall de Gerber abans d’arribar al refugi. Com va sent massa habitual diversitat de noms segons els mapes que miris (estany Llong o estany de l’Illa?, el que és a tocar del refugi). No cal pujar al refugi, encara que nosaltres ho hem fet. A partir d’aquí la vall s’obre. Es veu el coll de l’estany Glaçat que porta a Saboredo, i més amunt el coll d’Amitges entre els pics d’Amitges i Saboredo. Cap a l’altre costat es veuen unes parets formidables dels pics de Bassiero i una canal molt dreta que porta a la collada de Bassiero, aquesta és la que s’ha d’anar a pujar. El camí es veu força bé.

 

Refugi Mataró

Pedra i estanys, vigilats de fons per la Maladeta

Bassiero Oriental (esquerra) i Occidental

Un cop superada la canal es veu a tocar el cim del Bassiero Oriental. Hi pugem, és  fàcil. Les vistes des del cim molt bones. La primera impressió és que l’altre Bassiero queda inaccessible des de l’Oriental, unes enormes parets i un coll tant avall que ni es veu. Després veig les Agulles de Bassiero ridículament baixes. Al fons les muntanyes d’Espot: Pui de Linya, Encantats, vall de Monestero i Subenuix, cap al Portarró ... Per l’altra costat impressiona el Montsaliente, més enllà es veu la carena Teso, Roca Blanca i Pinetó que emmarcaran la baixada que hem de fer.

 

Teso, Roca Blanca i Pinetó des de la collada de Bassiero

Monestero, Peguera, Subenuix, Agulles de Bassiero des del cim

Bassiero Occidental des de l'Oriental

Canal i collada de Bassiero

De la collada de Bassiero hi han dues possibilitats. Seguir recte en direcció al Pinetó, està afitat en direcció al refugi del Pla de laFont, i sense pujar al Pinetó girar 90 graus esquerra en direcció a l’estany Llong de Cabanes. L’altre opció és anar cap a l’estany Blau i d’aquest anar cap a l’estany Negre de Cabanes. Optem per aquesta última opció. El camí no és fàcil tot i que la direcció a seguir sí que ho és. L’estany Blau és maco. Des d’aquest estany és la zona més poc afitada. Es va seguint el curs de l’aigua aproximadament, el camí és fa pesat perquè hi ha molta pedra i ja es porta des de la collada de Bassiero buscant fites. Es veu l’estany Negre molt lluny, paciència. Quan finalment ens apropem a l’estany Negre es tornen a trobar fites regulars i una  mica més endavant un camí! Així es voreja aquest estany i es “torna a la civilització”.

 

Estany Blau

Estany Negre

A partir d’aquí l’estany Negre petit i una mica més avall s’entronca amb el camí que ve de l’estany Llong. Ja només queda seguir la vall de Cabanes avall (camí ben marcat). Es troba l’encreuament amb el camí que porta als plans del Breviari i que baixa per l’altre costat del riu de Cabanes i travessa més profundament el bosc del Gerdar. Nosaltres seguim pel camí més curt vall avall fins a l’estacionament del bosc del Gerdar, a tocar del refugi del mateix nom. Ens hem guanyat una beguda refrescant al refugi: uns 17 km, 1000/1100 metres de desnivell de pujada, 1400/1500 m de baixada, 9 h i mitja de temps total (varia entre GPS i wikiloc).

 

Estany Negre petit

És una excursió interessant per la varietat de zones que es veuen, pels nombrosos estanys, per la solitud, tan sols hem trobat una persona i ja molt al final, al bosc del Gerdar! Per contra és una excursió dura i llarga, potser poc agraïda, massa pedra i poc verd si ho volem resumit.

Track

Ruta circular des de Son cap a la Mata de València, pas del Coro i Planes de Son

Una magnífica excursió circular des del poble de Son, a les valls d’Àneu, que surt de Son pel camí del Calvari, entronca amb una pista que puja de València, passa per la part superior de la Mata de València, bosc del Gerdar, i va a trobar la vall de Cabanes. A l’indret anomenat el Breviari gira cap al pas del Coro, sota el Tèsol, i baixa cap a les Planes de Son. Pel camí antic arriba altre cop fins al poble de Son. La ruta està marcada al mapa de l’Alpina amb el senyal de camins Vius. Cal una mica d’atenció al començament de la pista que ve de València i ens hem desviat respecte al mapa, seguint un camí, abans de la pujada al Breviari. Per qui coneix una mica la zona o està acostumat als mapes la resta no té pèrdua.

És una volta de vegetació molt variada, començant per un bosc de pi roig, després bedolls i avets amb molsa al sotabosc, didaleres i prats, i a la part més enlairada de la ruta avets, pins negres i nerets, després més prats de flors, i altre cop bedolls fins a Son. I ja que aquest any hem tingut un hivern llarg i una primavera hivernal la vegetació va endarrerida, així que a finals de juliol sembla finals de juny: tot són flors, aigua, prats verds, està esplèndid!

Quan el camí gira cap al Gerdar vistes  cap a Quanca i Roca Blanca

 

Les didaleres florides ens acompanyen un bon tros de camí

El camí de marques grogues baixa cap a la dreta

Encreuament de camins al Breviari

Entre el Breviari i el pas del Coro magnífics prats

El Pas del Coro, sota el Tésol, completament florit

El centre de natura de les Planes de Son

Hem sortit que al campanar de Son tocaven les 9 i quan estàvem asseguts a taula de casa Masover esperant el dinar tocaven les 3 al mateix campanar. Molt recomanable.

Altre cop a Son

 Ruta a wikiloc

La vall de Cabanes des del Gerdar

Del Gerdar diuen que és l’avetosa més gran d’Espanya. Aquest bosc cal veure’l i passejar-hi. Hi han vàries rutes per disfrutar-lo, entre elles la que s’inicia en aquest bosc i s’enfila cap a la vall de Cabanes. Aquesta és una vall molt tancada i molt dreta, que puja sense parar, no hi han gaires replans on refer les forces. Potser per això no té tanta anomenada com les altres valls d’aquesta zona.


Hem pujat cap a Cabanes, cap a l’estany Negre , el gran i el petit, que es troba abans i potser és més maco. Volia veure amb els meus ulls com es podia anar des d’aquesta zona cap al Pinetó i la carena cap al coll de Fogueruix. Així doncs hem baixat una mica i en un encreuament afitat es gira a la dreta cap a l’estany Llong. Aquest estany es troba just sota del Tèsol, es veu molt aprop el cim. Aparentment es podria pujar fins al coll que separa el Tèsol i el Roca Blanca, si bé els mapes Alpina indiquen camí cap al Pinetó i no es veu massa complicat. Queda com idea per altres excursions.


De tornada, i amb una llum molt diferent de la del matí, ens hem entretingut fent fotografies al bosc del Gerdar.

Track

Bosc del Gerdar

Estany Negre de Cabanes

Estany petit de Cabanes

Estany Llong i Serra de les Agudes