El Matagalls, al Montseny,
per la seva situació entre el Vallès i l’Osona, pels pendents relativament
suaus, per la vista de 360 º, per la diversitat de vegetació entre les seves
vessants, fa que sigui una muntanya en que cadascú pugui trobar el seu itinerari
predilecte, que sempre s’hi trobi molta gent i que hi hagin pujat per llocs
diferents.
Al fons Montserrat, davant Sant Llorenç del Munt i més endavant Sant Sadurní de Gallifa |
Una companya de feina em va
recomanar una ruta pel Torrent de Rentadors que resulta magnífica a la tardor,
ja que el camí va quasi tota l’estona per fagedes. Si es té en compte que amb
les pluges de novembre el torrent baixa molt ple d’aigua, el paisatge és
realment maco, i completament diferent que si es puja directament de Collformic
cap al cim del Matagalls. Val la pena des d’aquest coll anar cal al Pla de Cent
Sous i agafar la pista que baixa a creuar el torrent de Rentadors, on hi ha un
camí que el segueix.
Aquest itinerari té un altre
punt d’interès, les fonts. Amb un pontet dedicat que creua el torrent per
arribar-hi es troba la dels Manlleuencs, a la zona més maca de totes.
Una mica
més amunt, en un pla, hi ha la Font Clareta, que segons quin mapa es consulti
pot ser la Font del Pla de la Gavarresa o de la Sardana.
Després el camí
s’enfila més que el torrent, la fageda es va acabant, i es veu ja el cim del
Matagalls.
Es troba una font que fa menció a una trobada de bisbes de l’any
1963, i per situació, podria ser la Font de la Rosa o la del Collet dels Llops.
Poc més enllà, quan sembla que s’acaba el torrent o que neix allà, hi ha la
font Freda, o la del Collet dels Llops
segons quin mapa es miri. La Font Freda, els de Tona, la dediquen a Jaume Balmes
l’any 1970. També s’hi troben cites de Verdaguer. Fa pensar en quanta gent sap
avui que Balmes és alguna cosa més que un nom de carrer o d’institut
d’ensenyament.
Per baixar es va cap a la
carena de la serra de Salaverds i es baixa cap a una altra font, la del
Matagalls. Aquesta, situada altre cop a tocar d’una fageda, té una construcció
que permetria protegir-se de les inclemències del temps si fes falta. Entre les
plaques se’n troba una dedicada a Mossèn Antoni Batlle
fundador de l’escoltisme a
Catalunya.
Totes les fonts que es
troben tenen en comú que hi ha un munt de plaques, col·locades per associacions
diverses, que donen idea de la vida que han tingut durant els segles XIX i XX,
en forma d’aplecs, excursions o el que fos. Ara es veuen una mica abandonades, costa
de llegir algunes plaques, però les fonts del Matagalls, o del Montseny,
donarien per fer un estudi seriós des dels vessants excursionista, catalanista,
religiós, de canvis de costums i de mobilitat, i més aspectes que de ben segur
hi ha.
De la Font del Matagalls es
segueix cap al coll Saprunera i d’allà un camí baixa cap a trobar la pista que
ve de Sant Segimon i que permet enllaçar amb l’itinerari d’anada, al creuar el
torrent de Rentadors.
Certament l’itinerari
efectuat de pujar pel torrent de Rentadors i baixar per la Font de Matagalls i
Coll Saprunera és molt recomanable, sobretot la fageda del torrent de Rentadors.
Versió des de Collformic: Per seguir aquesta ruta des de Collformic i estalviar el desnivell des del Brull es comença per la ruta normal i, un cop s’és dalt del primer turó, es deixa l’itinerari marcat al Matagalls i es segueix cap a l’esquerra per la pista. Aquesta pista porta al Pla de Cent Sous, allà es creua amb altres, s’agafa la que baixa cap a la dreta. Des d’aquí ja es pot seguir l’itinerari de wikiloc que ve del Brull. Cal dir que es fa volta, i es fa més desnivell de pujada i de baixada, però, com s’ha dit, és molt més maco i variat que pujar directe Collformic - Matagalls.
Ruta Collformic - Rentadors - Matagalls - Saprunera a wikiloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada