Hem tornat al Montsant. A l’abril
ja havíem fet un intent
d’una ruta molt llarga començant des de l’ermita de Santa Magdalena a
Ulldemolins, per les Cadolles Fondes, Sant Bartomeu de Fraguerau, cova de l’Argamassa
i Aiguabarreig. Volíem pujar a la serra pel Pont natural i la Llibreria però
diversos contratemps ens van entretenir més del compte, entre ells un dia excepcionalment
calorós de primavera. Així que vam decidir de tornar a intentar-ho a la tardor,
però la d’aquest any ha sigut molt plujosa i, ho hem endarrerit tant, que ara
el dia és molt curt i no permet fer exploracions de moltes hores. Per tant vam
plantejar un recorregut curt en que pugéssim igualment a la serra però no per
la Serra Major, sinó pels Ventadors cap al Pi de la Carabasseta i baixada a
Santa Magdalena.
Un dels que anàvem no havia estat a Sant Bartomeu de
Fraguerau, així que vam repetir l’itinerari inicial de la primavera incloent la
visita a l’ermita i a la cova que havia estat habitada. El lloc s’ho mereix,
l’ermità que en el seu dia va viure en aquest lloc ja sabia el que es feia:
paisatge, tranquil·litat, aigües netes, arrecerat... Per això hi ha tradició
d’ermitans en aquestes contrades.
 |
| Cova antigament habilitada per vivenda davant l'ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau |
 |
| Cova antigament habilitada per vivenda davant l'ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau |
 |
| L'ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau |
Tornant al camí que segueix el riu Montsant, al cap de poc,
es troba la desviació que puja pels Ventadors. Després d’una pujada pel bosc es
troba la roca de tipus montserratí, una carena de pedra de conglomerat, que
entre la boira de primera hora i que havia caigut algun plugim, estava una mica
relliscosa. El camí segueix més o menys per la cresta esquivant algun bony que
no cal pujar. Les vistes són espectaculars, els diversos barrancs del Montsant
es van quedant sota els nostres peus. S’arriba als Ventadors, un pas entre la
roca que dona un canvi al paisatge. Ara es deixa la roca de conglomerat de la
cresta i es normalitza el camí. Es segueix pujant per feixes on, de lluny, no
s’hi veu camí, però n’hi ha. Un pas més estret té el suport d’un cable d’acer
per agafar-se.
 |
| Pujant per la cresta als Ventadors |
 |
| Pas del cable de suport |
Es va arribant a dalt de la serra, i a falta d’humans ens
trobem un bon ramat de cabres, algunes de molt grans, que no s’inquieten gens
de la nostra presència. Hem pujat uns 500 metres i ara es segueix per dalt fins
a trobar, primer, la baixada per la canal dels Llops, que porta a l’ermita de
Sant Antoni. Es segueix una estona més fins arribar al Pi de la Carabasseta on
hi ha una altra baixada més suau que porta a l’ermita de Santa Magdalena.
Hem fet la ruta més ràpid del previst, però abans de baixar
cap a on tenim el cotxe val la pena de veure el lluny que es troba la Serra
Major d’aquesta part de la serra. Amb la ruta que volíem fer a la primavera
haguéssim anat fins al Toll de l’Ou, haguéssim pujat fins al Pi de la
Carabasseta i tornat a baixar a Santa Magdalena.
 |
| Pi de la Carabasseta |
 |
| La cresta de pujada als Ventadors |
De totes maneres el Montsant té el seu encant. Les
dimensions, la tranquil·litat, una vegetació diferent de les muntanyes del Pirineu
i pre-Pirineu, la ubicació geogràfica en terres de vinya, tot plegat li
dóna un caire interessant.
Itinerari a wikiloc: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2276250
Itinerari a wikiloc: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2276250
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada