Pels camins del Puigsacalm: verticalitat i vistes excel•lents

Entre la Garrotxa, Osona i Ripollès s’alcen diverses serres que configuren uns paisatges molt interessants: els cingles de Cabrera, Pla d’Aiats, la serra de Milany, Llancers i el que anem avui, el massís del Puigsacalm. És terra de fagedes, de vistes sobre les planes que l’envolten i de cingles, pel costat garrotxí, que li donen una verticalitat que no té per l’altre costat. 

El coll de Bracons separa la plana de Vic de la d’en Bas. D’allà arrenca l’itinerari més fàcil de pujar al Puigsacalm. De Sant Privat d’en Bas surten els itineraris clàssics, els d’abans de fer la carretera del Coll de Bracons. El desnivell des de la plana d’en Bas és molt superior, de l’ordre de 1000 metres, que no està gens malament per un cim de 1500 metres, i a més es pugen bastant de cop, seguits. Com a entrenament és excel·lent, i per gaudir de bones vistes també.

La fageda per on puja el camí de les Olletes

Sortint de la zona d'esbarjo Pla d'en Xurri i pel restaurant can Turó es puja per la fageda. Quan ja s’ha fet bastant desnivell es troba el santuari de la Mare de Déu de les Olletes, un lloc curiós al mig de la muntanya, amb una esplanada i una roca amb uns forats que li donen nom. La petita església en una cova, amb un púlpit de pedra fora de la cova, i unes restes d’edificació més amunt. 

Santuari de la Mare de Déu de les Olletes

Cavitats a la roca de on suposo ve el nom de les Olletes

Passat el grau, en un lloc amb un indicador, el camí s’uneix amb el que va pel salt del Sallent. Allà mateix surt una pista cap a l’ermita refugi de Santa Magdalena del Mont. Val la pena desviar-se per veure-ho. Una antiga ermita, amb masia, posteriorment habilitada com a refugi. Ara l’entorn està tot arreglat però el refugi tancat: encara hi ha un imprès que indica el preu en pessetes!.  És un paratge diferent de la fageda de pujada al Puigsacalm, molt obert, prats, i magnífiques vistes del Pirineu i de la plana garrotxina. 

Santa Magdalena del Mont

Canigó i Santa Magdalena del Mont

De Santa Magdalena es pot pujar una mica més seguint el cingle i s'amplien les vistes cap a la vall d’en Bas. A tocar hi ha el Puig Corneli, separat pel coll de Joanetes del massís de Puigsacalm. És particularment sorprenent el contrast entre la plana rigorosa i les muntanyes de la Garrotxa. Pel que sembla aquesta planúria és deguda a l’activitat volcànica de la zona, que va crear una barrera natural al riu Fluvià formant una petita presa – aiguamolls, que no es van assecar fins al segle XVII per les terres i altres materials que va anar aportant el riu.

Puig dels Llops des de Santa Magdalena del Mont

Puig dels Llops des de Santa Magdalena del Mont

Vall d'en Bas

Retornant a l’encreuament de camins amb indicador es reprèn el camí original fins un altre indicador que deixa triar entre pujar pel Puig dels Llops o pel camí dels Burros. Un diu 30 minuts i l’altre 1 hora fins al Puigsacalm. El dels Llops puja directament mentre que el dels Burros té un pas amb ajuda de cordes, en començar, i va planejant pel mig de la cinglera en direcció al coll de Bracons. 

Puig dels Llops des de l'indicador del camí del Puig dels Llops i dels Burros

Pas dels Burros

Perfil del Puig dels Llops des del camí dels Burros

Pas dels Burros

En resum uns camins interessants per caminar amb verticalitat, desnivell, i vistes excel·lents. El més adequat sembla ser fer  la volta  pujant pel salt del Sallent, Puig dels Llops per fer el cim i baixar per les Olletes.