Una volta per l'alta vall de Son: Fogueruix i Campolado

L’excursió d’avui és una circular molt interessant amb punt de sortida i arribada el Centre de natura de les Planes de Son. Des d’aquest punt hem anat a buscar el camí que puja cap al refugi del Pla de la Font. La part de camí amb pendent més fort es segueix un rierol encantador entre bedolls i pins, i a continuació s’entra en un mixte de bosc de pi negre i prats que ja no s’abandonen en tota l’excursió. 

El camí avança cap al sud pujant suament fins que en travessar una pista deixem el camí que agafarem després cap a Campolado i pugem al refugi.  En poca estona som al refugi del Pla de la Font, una excel·lent base d’excursions de la zona. 

Vista cap al Teso i la zona de Campolado

Refugi del Pla de la Font

L’excursió obligada és pujar al coll de Fogueruix, unes excel·lents vistes per la poca estona que es triga en arribar-hi. Però avui nosaltres volem anar al Pic de Quartiules, cap a l’esquerra del coll. El guarda del refugi, el Sergi, ens dona unes precises indicacions i fem camí cap al cim. Segons el mapa de l’Alpina l’autèntic Quartiules té 2226 metres però no es veu res perquè està ple de pins, així que anem cap a l’extrem del prat on s’hi veu una fita que sembla més un cim i té una vista excepcional. Aquesta punta fa 2 metres menys però per nosaltres, i pel guarda, és l’autèntic cim. 

Coll de Fogueruix

La vall de l'Escrita, Sant Maurici, des del Quartiules

 

Pui de Linya des del Quartiules

Vista des de la Pica d'Estats fins al Salòria, des del Quartiules

Pinetó, Roca Blanca i Teso, caminarem per sota aquesta carena

El bosquet que envolta el cim del Quartiules i la zona del Mont Valier al fons

Per baixar el Sergi en ha recomanat, per variar, buscar un camí que baixa directe i no passa pel coll de Fogueruix, i així ho fem. Descansem i bevem una mica al refugi, agraïm les indicacions que ens ha donat i anem avall. Un cop a la pista agafem el camí de Campolado. Aquest va planejant a uns 1900 metres per sota dels cims del Pinetó, Roca Blanca i Teso. És una meravella que recomano a qui no hi hagi estat: prats, rierols, vistes, és fàcil veure animals.

Campolado, prats plens de flors

Campolado, al fons Roca Blanca i Teso

Campolado, al fons Quartiules i Fogueruix, d'on venim

Campolado

Campolado

Al final del camí que travessa Campolado s’arriba al Pas del Coro, un coll que divideix les aigües entre la Bonaigua, final de la vall de Cabanes i l’àmplia vall de Son. Un cop aquí ja només ens falta baixar a les Planes de Son. El camí segueix verd, la vegetació torna a canviar, comencen els bedolls i després els avellaners. Podem dir que quasi tota la volta hem estat trepitjant prats. Això no serà sempre així, però aquest any amb les pluges i temperatures d’aquest inici d’estiu ho han afavorit.

Ja arribant al Pas del Coro

Teso arribant al Pas del Coro

Baixant ja cap a les Planes de Son, al fons la carena Pinetó, Roca Blanca i Teso