Google Website Translator Gadget

dilluns, 24 de setembre de 2012

Busa, al Solsonès, muntanyes tranquil•les amb història



Volíem fer una aproximació a la serra de Busa per la Vall d’Ora. Busa està situada al Solsonès i la vall del Riu Aigua d’Ora quasi a la divisòria entre el Solsonès i el Berguedà. Són terres amb història, el Capolatell, a l’extrem oest de Busa, va ser presó natural a la guerra del Francès i a la Valldora, el riu que limita Busa per l’est, hi trobà la mort Guifré el Pilós en una emboscada del governador de Lleida Llop Ibn Muhammad quan el perseguia per haver cremat el castell de Valldora.


Serra de Busa


Sant Lleïr


L'escultura de Guifré el Pilós
El punt de sortida és Sant Lleïr, una petita església al costat d’una masia, un aparcament amb panells informatius, una escultura commemorativa amb la mà de Guifré el Pilós i molt aprop un petit museu de la Vall d’Ora. De seguida trobem Can Pujol, una masia de turisme rural, i un sender que enfila amunt cap als cingles. Passem el grau de l’Orriols i en un pla la casa de l’Orriols, a continuació el camí enfila cap al grau de les Escales. Una escala metàl·lica primer i unes travesses de fusta i un cable d’acer després proporcionen ajuda per salvar aquest grau. Més espectacular que difícil, almenys en sec.



El Pujol


Casa de l'Orriols

El pas de l'escala


Després de l'escala


Ja som al pla de Busa, el camí ressegueix per dalt les parets, al cap de poc veiem la casa de la Bertolina. Sorprèn la grandària del pla. Es veu un paisatge de masies aïllades, amb camps ben cultivats al voltant. Es respira tranquil·litat. Al pla només veiem vaques i una àliga, que fa respecte per la mida, que passa gairebé fregant la cornisa del cingle.

Des de dalt es veuen aquestes feixes

Port del Compte treu el nas darrera el pla de Busa

Safrà de muntanya

Terra de cingleres

Pastures de la Bertolina

La serra d'Ensija mirant cap a l'est

Per les informacions que tenim i el temps de que disposem deixem l’extrem oest i el Capolatell per un altre dia i acabem d’explorar la zona per baixar cap a Sant Pere de Graudescales. Així deixem el camí que voreja el cingle i anem a buscar-ne un per darrera la Bertolina. Aviat trobem una pista que baixa en la direcció que ens interessa. Deixem el que sembla el corriol que ens portaria a casa de l’Orriols i seguim baixant per la pista. Passem el grau de Sant Pere i després agafem el corriol que porta a Sant Pere de Graudescales. Ens sorprenem del poc temps que hem trigat en baixar ja que tan sols ens queda seguir la carretera i el riu  fins al punt d’inici, Sant Lleïr. Ens sap greu no haver fet la ruta llarga, haguéssim tingut temps.


Sant Pere de Graudescales
 
Ens entretenim visitant l’església romànica de Sant Pere de Graudescales, sorprenentment gran i maca per la solitud del paratge on està situada. Donem un cop d’ull el riu Aigua d’Ora, molt neta l’aigua. Una espectacular cresta que arriba fins al riu suposo que és un extrem de la serra dels Tossals.

Extrem de la serra dels Tossals a Sant Pere de Graudescales

En resum, una zona molt tranquil·la, amb bones vistes i el punt divertit de les escales del grau.  Val la pena conèixer-la, hi tornarem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada