Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Busa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Busa. Mostrar tots els missatges

dilluns, 3 de juny del 2019

Cap del Verd pel Solsonès, per La Coma i la Pedra



Es tracta d'anar al Cap del Verd pel costat Solsonès. Hem seguit la ruta https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/100-cims-cap-del-verd-6841389. La Coma i la Pedra és un municipi molt extens i nosaltres hem d’anar a La Pedra, el més petit dels nuclis de població. Cal entrar a La Coma i seguir les indicacions a la Pedra. Ja que es fa bastant desnivell amb vehicle és pràctic seguir el track del mateix autor http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6840950. La pista està força bé fins quasi al final, Cal Canonge. A partir d’allà venen dues corbes pronunciades, i depenent del cotxe que porteu millor buscar lloc on deixar-lo. El camí de l’excursió comença just on un rètol anuncia zona inundable, en un encreuament de pistes.
 
Font del Cinglà, al fons on ens dirigim
La collada del Prat Major

La collada del Prat Major, al fons Port del Comte

Coll de Veís
Es comença planejant fins a l’Era del Dan, allà una tanca sense pas talla el camí. Seguim pel de la dreta fins un encreuament per on tornarem. El camí es va enfilant poc a poc, aproximació suau. Més endavant es troba la font del Cinglà, poc arreglada i ja es veu la collada del Prat Major. Un lloc maco, altra cop passar una tanca i seguir per una pista com retrocedint, pel costat oposat al que anàvem. Un isard no ens distreu del camí amunt que hem d’agafar fins arribar al coll de Veís. Un altre prat maco, amb tanca, abans d’anar al peu de la tartera. Fins ara hem fet 400 metres de desnivell sense esforç, ara toca fer-ne 400 més de cop. La tartera té marques de color groc, que ajuden, però puja recte. Les vistes són molt generoses, tots els voltants de Sant Llorenç de Morunys, Busa, Bastets, Lord, cap a Port del Comte, l’estació d’esquí de fons de Tuixent, lluny els cims del Pirineu. La tartera acaba en una ampla canal i el camí va a buscar els lloms del cim sense cap dificultat.

La tartera des de baix

Al mig de la tartera ja tenim bones vistes dels voltants de Sant Llorenç de Morunys

Rètol indicatiu per baixar per la tartera
El Cap del Verd és un ampli i pla cim amb vistes excel·lents, ara hem afegit a les anteriors el Cadí, el Pedraforca, el Berguedà, ... Hi ha un mirador sobre el vessant Solsonès a tocar del cingle.
 
Cap a la collada dels Belitres la visió del Pedraforca és espectacular

Collada dels Belitres

Ara ens dirigim cap a l’àmplia collada dels Belitres, prats immensos plens d’isards que ens vigilen fins que som a prop d’ells i surten corrents. Aquí seguim el sender evident i anem cap al collet del Prat de les Saleres. Cal buscar el camí que baixa, però no pel torrent, baixa més suau per la dreta. Més endavant Roca Mira, com el seu nom indica, un mirador. El camí segueix baixant, no és la tartera de pujada però déu n'hi do, baixa més fort del que pensàvem. S’arriba a l’encreuament on trobem el camí de l’Era del Dan, ja tan sols queda refer-lo en sentit oposat fins al cotxe.
 
Roca Mira, al fons l'embassament de la Llosa del Cavall

La pista de pujada al punt d'inici

Una excursió interessant per comparar-la amb la pujada al Verd per Gósol. Fàcil de seguir els camins, hi ha marques arreu, però una mica dura la tartera.





diumenge, 12 d’octubre del 2014

Presó de Busa en ruta circular des de la Llosa del Cavall





Hem fet un itinerari circular pels costats nordoest i sudoest de la serra de Busa, al Solsonès. Inspirant-nos en els abundants tracks que es troben a wikiloc hem sortit de les Cases de Posada, a tocar del pantà de la Llosa del Cavall en direcció a les restes de casa Llobeta  i l’ermita de sant Iscle i santa Victòria. Hem anat a pujar pel grau de l’Areny hem arribat al Pla de Busa. Al Pla de Busa es troben tres edificacions: Casa Vila, el Rial de Busa i l’ermita de sant Cristòfol de Busa, no massa lluny entre elles. La vista ja és molt bona.

Casa Llobeta

Ermita de sant Iscle i santa Victòria

El grau de l'Areny

Sant Cristòfol de Busa

Montserrat des de Sant Cristòfol de Busa
 
Casa Vila

El Rial al Pla de Busa

Des de casa Vila o abans s’agafa el camí cap a Capolat, Mirador i Capolatell. El Mirador permet contemplar una panoràmica extraordinària, cap als voltants de Sant Llorenç de Morunys: cap a la serra d’Odèn i la muntanya d’Alinyà, la mola del Santuari del Lord, Port del Compte, la zona de la serra del Verd, el Pedraforca en una forma poc habitual, i evidentment el pantà de la Llosa del Cavall.

Unes vistes impressionants: Port del Compte, sant Llorenç de Morunys, el pantà, el Lord, Odèn, ...

Visió atípica del Pedraforca

Passarel.la a la Presó de Busa
Seguint el camí s’arriba a la famosa passarel·la que uneix el Capolat i el Capolatell. En temps de la Guerra del Francès aquesta mola de parets impressionants i amb esquerdes profundes va servir de presó als soldats francesos capturats. La llegenda explica que alguns en no poder resistir es llançaven al buit cridant “Mourir a Busa et resourgir à Paris”. També expliquen que els llops que hi havia per casa Llobeta feien la resta. Més informació històrica a http://senderisme.planasantich.org/Busa_Cogul_Capolatell.htm . Realment fa impressió. Hem comentat amb els companys que segurament a aquella època no hi havia cap arbre, ja que ara amb tanta vegetació un bon escalador potser es podria escapar, almenys el primer tros, el que veiem des de la passarel·la.

El Cogul

Tornem cap al mirador i allà agafem fites que ens porten cap al Cogul, passant per la Llebre. El Cogul és el punt més alt de la serra de Busa, la vista millora. A la que teníem des del Mirador i la que teníem cap al est i sud des de sant Cristòfol de Busa, hi afegim la serra de Bastets, el final del Cadí, les serres d’Ensija i Peguera, i molt més. En ser una muntanya separada de les més altes de la zona permet gaudir de vistes a 360 graus. Val molt la pena. Des del Cogul veiem l’itinerari que ens queda, hem de baixar en picat per la cara nord i anar a trobar les restes que es veuen de casa Tresseres.

Restes de casa Tresserres



Seguint el cingle s’arriba a un punt on acaba una canal molt vertical. Baixem per allà. És un tram preciós, un contrast brutal de temperatura i vegetació. Faigs, molsa, tot rellisca, algún arbre de tardor. Un cop a Tresserres per la pista s’arriba a la carretera, una mica més enllà de on l’hem deixat. 

Presó de Busa, al Capolatell
Una gran volta que permet copsar les diferències entre la cara sud i nord, amb unes vistes de les millors de la zona.


dilluns, 24 de setembre del 2012

Busa, al Solsonès, muntanyes tranquil•les amb història



Volíem fer una aproximació a la serra de Busa per la Vall d’Ora. Busa està situada al Solsonès i la vall del Riu Aigua d’Ora quasi a la divisòria entre el Solsonès i el Berguedà. Són terres amb història, el Capolatell, a l’extrem oest de Busa, va ser presó natural a la guerra del Francès i a la Valldora, el riu que limita Busa per l’est, hi trobà la mort Guifré el Pilós en una emboscada del governador de Lleida Llop Ibn Muhammad quan el perseguia per haver cremat el castell de Valldora.


Serra de Busa


Sant Lleïr


L'escultura de Guifré el Pilós
El punt de sortida és Sant Lleïr, una petita església al costat d’una masia, un aparcament amb panells informatius, una escultura commemorativa amb la mà de Guifré el Pilós i molt aprop un petit museu de la Vall d’Ora. De seguida trobem Can Pujol, una masia de turisme rural, i un sender que enfila amunt cap als cingles. Passem el grau de l’Orriols i en un pla la casa de l’Orriols, a continuació el camí enfila cap al grau de les Escales. Una escala metàl·lica primer i unes travesses de fusta i un cable d’acer després proporcionen ajuda per salvar aquest grau. Més espectacular que difícil, almenys en sec.



El Pujol


Casa de l'Orriols

El pas de l'escala


Després de l'escala


Ja som al pla de Busa, el camí ressegueix per dalt les parets, al cap de poc veiem la casa de la Bertolina. Sorprèn la grandària del pla. Es veu un paisatge de masies aïllades, amb camps ben cultivats al voltant. Es respira tranquil·litat. Al pla només veiem vaques i una àliga, que fa respecte per la mida, que passa gairebé fregant la cornisa del cingle.

Des de dalt es veuen aquestes feixes

Port del Compte treu el nas darrera el pla de Busa

Safrà de muntanya

Terra de cingleres

Pastures de la Bertolina

La serra d'Ensija mirant cap a l'est

Per les informacions que tenim i el temps de que disposem deixem l’extrem oest i el Capolatell per un altre dia i acabem d’explorar la zona per baixar cap a Sant Pere de Graudescales. Així deixem el camí que voreja el cingle i anem a buscar-ne un per darrera la Bertolina. Aviat trobem una pista que baixa en la direcció que ens interessa. Deixem el que sembla el corriol que ens portaria a casa de l’Orriols i seguim baixant per la pista. Passem el grau de Sant Pere i després agafem el corriol que porta a Sant Pere de Graudescales. Ens sorprenem del poc temps que hem trigat en baixar ja que tan sols ens queda seguir la carretera i el riu  fins al punt d’inici, Sant Lleïr. Ens sap greu no haver fet la ruta llarga, haguéssim tingut temps.


Sant Pere de Graudescales
 
Ens entretenim visitant l’església romànica de Sant Pere de Graudescales, sorprenentment gran i maca per la solitud del paratge on està situada. Donem un cop d’ull el riu Aigua d’Ora, molt neta l’aigua. Una espectacular cresta que arriba fins al riu suposo que és un extrem de la serra dels Tossals.

Extrem de la serra dels Tossals a Sant Pere de Graudescales

En resum, una zona molt tranquil·la, amb bones vistes i el punt divertit de les escales del grau.  Val la pena conèixer-la, hi tornarem.