Com ocupem les muntanyes. La natura pot amb tots nosaltres?

Aparcament del dolmen de la Roca d'en Toni

La humanitat prefereix viure en ciutats però té una tirada a la natura. Per origen venim de la natura, però a còpia de mil·lennis la tendència de la gent és a viure en ciutats. A vegades penso que la muntanya està massa plena.

Els grans parcs del Pirineu com el Parque Nacional Ordesa y Monte Perdido, el Parque Natural Posets Maladeta, el Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici i el Parc Natural de l’Alt Pirineu per la seva bellesa concentren molta gent, excursionistes i turistes. Els gestors dels parcs es plantegen la limitació del nombre de visitants. Algun limita de manera indirecta els visitants tancant els aparcaments quan estan plens, però permetent l’entrada de visitants amb els taxis. Altres limiten l’entrada amb els horaris del bus que porta a llocs estratègics del parc. 

Estany de Sant Maurici

De totes maneres, en aquests grans parcs del Pirineu, per molts visitants que hi hagi, i sense entrar a discutir si es fan malbé els ecosistemes perquè no hi entenc, només es veu excés de gent en punts molt i molt concrets: Banys de Benasc i pla de la Besurta, estany de Sant Maurici, Aigüestortes, vall d’Ordesa, algun punt de Pineta, Pla de Boet, Pla de Boavi, i pocs més. A la resta de territori dels parcs pirinencs no hi ha ningú ni al mes d’agost. 

Zona de la cascada Cua de cavall a Ordesa

Més aprop de les ciutats la cosa canvia. On hi hagi un lloc per aparcar hi trobem cotxes. Pels diversos camins ens creuem amb cavalls, bicicletes, gossos, quads i caminaires de tota mena: els que corren, els excursionistes, els caçadors, i segons a on, escaladors. 

Aparcament del dolmen de la Roca d'en Toni. Al fons castell de Burriac

Així doncs, la muntanya pot amb tots nosaltres? Ocupem massa espai? Els parcs ja protegeixen l’entorn natural, però he volgut fer unes fotografies, al Parc de la Serralada Litoral, que mostrin les proporcions.

I sense ser un mètode en absolut científic, ni discutir el dany que es fa als ecosistemes, veig que en quant a dimensions, la natura sempre guanya, afortunadament i que duri.

Dolmen de la Roca d'en Toni. 4000 anys el separen dels cotxes.