Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dolmen. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dolmen. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 d’abril del 2018

Ruta prehistòrica de Céllecs i bosc encantat d'Òrrius




Sant Bartomeu de Cabanyes

Hem seguit la ruta https://ca.wikiloc.com/wikiloc/rutes-senderisme/bosc-encantat-dorrius-des-de-sant-bartomeu-by-orrius-team-9519950&showFollow=1#wp-9519945 d'Òrrius Team molt ben explicada. Discorre per camins entre el Vallès i el Maresme, costat Vallès.



Es surt de l’ermita de Sant Bartomeu deCabanyes, a la carretera d’Òrrius a La Roca. Es comença de baixada cap a la font de sant Bartomeu i seguim baixant, tant que ens despistem i ja no seguim la ruta que volíem. Això ens indica que cal anar amb molt de compte si volem veure tot el que proposa la ruta. La direcció que portem ens assenyala que aviat trobarem la ruta de nou pel que seguim baixant, però la penalització és que ens perdem el dolmen de Céllecs i al Plat del Molí que formen part de la "Ruta Prehistòrica de Céllecs".

 
L'Elefant

L'Indi


Així anem a parar al Bosc Encantat d’Òrrius, a tocar de la carretera de La Roca a Òrrius. Anem veient els diferents elements que amaga aquest bosc, l’Elefant, el Moai, l’Indi, blocs de pedra treballats per donar aquestes formes, molt sorprenent.

 
Pedra de les Creus

Pedra de les Creus

Pedra Foradada


Deixem el Bosc Encantat i per camins i corriols anem a trobar la "Ruta Prehistòrica de Céllecs" altre cop. Veiem la Pedra de les Creus, el dolmen de Can Gol II (el I crec que està dins una casa a una urbanització i per això té menys gràcia), la Pedra Foradada i la Pedra de les Orenetes, un enorme bloc amb pintures primitives que costen de veure.

 
Pedra de les Orenetes

A partir d’aquí per corriols de pujada es retorna a Sant Bartomeu. Tingueu en compte que compartiu corriols estrets, amb poca visibilitat en alguns punts, amb els practicants del BTT.

 
Camins primaverals

És una volta senzilla tècnicament parlant, interessant culturalment, i en que la multitud d’encreuaments fan quasi obligatori l’ús de navegador.








diumenge, 5 de maig del 2013

Passejada a la ruta prehistòrica de la Roca del Vallès



Cada any per la festa major de Vilassar de Dalt el MuseuArxiu organitza una passejada cultural. Acostumen a tenir molt èxit ja que s'hi combina una ruta excursionista amb visites, explicacions i material gràfic que proporcionen especialistes en les matèries. Aquest cop hi ha col·laborat el Parc de la Serralada Litoral.

60 persones a la ruta escoltat les explicacions del tècnic del Parc

Del full que ens han donat amb text d’Enric Ortega, del Museu, reprodueixo la introducció: “ El megalitisme a l’àrea litoral és un fenòmen que cal situar-lo entre el IV i III mil·lenni aC, ... Els dolmens i els menhirs són les dues classes de monuments megalítics que trobem representats a poblacions com Vilassar i la Roca del Vallès, destacant la concentració d’aquests elements en ambdues poblacions. “


Així doncs, avui hem anat a la Ruta prehistòrica de la Roca del Vallès iniciant la passejada a l’ermita romànica de Sant Bartomeu deCabanyes, que ens han obert per nosaltres. 
 
Sant Bartomeu de Cabanyes

A continuació hem baixat cap a la cabana del Moro o dolmen de Cèllecs, on ens han explicat com es movien les pedres i com les trencaven a la mida que interessava per l’acció de l’aigua i el gel. 

Cabana del Moro
Després hem vist el Plat de molí, roca granítica que presenta una cassoleta arrodonida amb diverses utilitzacions, moldre o recollir aigua. Sembla que en roques similars prop del mar les emplenaven d’aigua de mar i per evaporació obtenien sal per l’ús de la comunitat, no per comercialització. 

Roca del Plat de molí
Seguint la ruta hem trobat la Pedra de les creus, un bloc de pedra amb presència de moltes creus i hem arribat a l’esmorzar al dolmen de Can Gol, situat dins una propietat particular però visible des de fora. Els organitzadors ens han proporcionat beguda i patates fregides. 

Pedra de les creus

Un cop recuperades les forces el camí era de pujada, i així hem vist l’altre dolmen de Can Gol dalt d’un turonet. Cal dir que la situació i orientació dels dolmens no és aleatòria, és a dir, s’hi miraven on els feien, tenien vistes i generalment són orientats a llevant o ponent. És interessant saber que el que en resta avui d’aquests dolmens és l’esquelet, l’estructura, perquè fa 4000 anys els feien coberts per un túmul de sorra i pedres, que el temps ha anat erosionant fins deixar el que veiem avui.

Dolmen de can Gol II

Seguint la ruta hem trobat la Roca Foradada, una gran roca granítica buidada artificialment creant una cavitat interior, que servia d’aixopluc en cas necessari. I finalment hem arribat a l’element més important de la ruta, la Pedra de les Orenetes, un bloc de pedra on es poden veure restes de pintura rupestre, una forca, unes figures humanes i una línia com d’escala o zig zag. Segons ens han dit fins als anys 1960 les pintures estaven perfectament conservades, però la proximitat a urbanitzacions, l’augment de mobilitat, etc. van fer que hi apareguessin grafitis i altres desperfectes. 

Pedra de les Orenetes
Les pintures rupestres (a dalt a l'esquerra)

dimecres, 5 de desembre del 2012

Com ocupem les muntanyes. La natura pot amb tots nosaltres?



Aparcament del dolmen de la Roca d'en Toni


La humanitat prefereix viure en ciutats però té una tirada a la natura. Per origen venim de la natura, però a còpia de mil·lennis la tendència de la gent és a viure en ciutats. A vegades penso que la muntanya està massa plena.


Els grans parcs del Pirineu com el Parque Nacional Ordesa y Monte Perdido, el Parque Natural Posets Maladeta, el Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici i el Parc Natural de l’Alt Pirineu per la seva bellesa concentren molta gent, excursionistes i turistes. Els gestors dels parcs es plantegen la limitació del nombre de visitants. Algun limita de manera indirecta els visitants tancant els aparcaments quan estan plens, però permetent l’entrada de visitants amb els taxis. Altres limiten l’entrada amb els horaris del bus que porta a llocs estratègics del parc. 

Estany de Sant Maurici
De totes maneres, en aquests grans parcs del Pirineu, per molts visitants que hi hagi, i sense entrar a discutir si es fan malbé els ecosistemes perquè no hi entenc, només es veu excés de gent en punts molt i molt concrets: Banys de Benasc i pla de la Besurta, estany de Sant Maurici, Aigüestortes, vall d’Ordesa, algun punt de Pineta, Pla de Boet, Pla de Boavi, i pocs més. A la resta de territori dels parcs pirinencs no hi ha ningú ni al mes d’agost. 

Zona de la cascada Cua de cavall a Ordesa
Més aprop de les ciutats la cosa canvia. On hi hagi un lloc per aparcar hi trobem cotxes. Pels diversos camins ens creuem amb cavalls, bicicletes, gossos, quads i caminaires de tota mena: els que corren, els excursionistes, els caçadors, i segons a on, escaladors. 



Aparcament del dolmen de la Roca d'en Toni. Al fons castell de Burriac

Així doncs, la muntanya pot amb tots nosaltres? Ocupem massa espai? Els parcs ja protegeixen l’entorn natural, però he volgut fer unes fotografies, al Parc de la Serralada Litoral, que mostrin les proporcions.



I sense ser un mètode en absolut científic, ni discutir el dany que es fa als ecosistemes, veig que en quant a dimensions, la natura sempre guanya, afortunadament i que duri.

Dolmen de la Roca d'en Toni. 4000 anys el separen dels cotxes.